Cinema 2021

GENER

1 - Frequency - Gregory Hoblit (2000)

2 - La modista - Jocelyn Moorhouse (2015)

3 - Niágara - Henry Hathaway (1953)

4 - León el profesional - Luc Besson (1994)

5 - Shot caller - Ric Roman Waugh (2017)

6 - De repente, el útimo verano... - Joseph L. Mankiewicz (1958)

7 - Estoy pensando en dejarlo - Charlie Kaufman (2020)

8 - Network, un mundo implacable - Sidney Lumet (1976)

9 - El desig d'en Robin - Tylor Norwood (2020)

10 - La Filla d'algú - Munt de directors estudiants de l'Escac (2019)

11 - Rocketman -Dexter Fletcher (2019)

12 - La boda de Rosa - Icíar Bollaín (2020)

13 - Bajo cero - Lluís Quilez Sala (2021)

FEBRER

14 - El buscavidas - Robert Rossen (1961)

15 - El cadáver de Anna Fritz - Héctor Hernández Vicens (2015)

15 - Un largo adiós - Robert Altman (1973)

16 - 6 baloons - Marja-Lewis Ryan (2018)

17 - Viudas - Steve Macqueen (2018)

18 - El practicante - Carles Torras (2020)

19 - Una història del Bronx - Robert de Niro (1993)

20 - En el nombre del padre - Jim Sheridan (1993)

MARÇ

21 - No se lo digas a nadie - Guillaume Canet (2006)

22 - Tierra y LIbertad - Ken Loach

23 - Loco por ella - Dani de la Torre (2021)

24 - Sentimental - Cesc Gay (2020)

25 - Las niñas - Pilar Palomero (2020)

26 - El mejor verano de mi vida - Dani de la Torre

27 - Elle - Paul Verhoven (2016)

28 - No matarás - David Victori (2020)

29 - Wall-e - Andrew Stanton (2008)

30 - El monstre de Sant Pauli - Fatih Akin (2019)

ABRIL

31 - Ens veiem demà - Xavier Berraondo (2009)

32 - El hombre que mató a Liberty Valance - John Ford (1962)

33 - Un amic per a en Frank - Jake Schreier 82012)

34 - Josep - Aurel (2020)

35 - Qué fue de Baby Jane? - Robert Aldrich (1962)

36 - Crash - Paul Haggis (2004)

37 - Días de vino y rosas - Blake Edwards (1962)

38 - Secuestrados - Miguel Ángel Vivas (2011)

39 - La autopsia de Jane Dou - André Øvredal (2016)

40 - El sueño eterno - Howard Hawks (1946)

41 - Sin rodeos - Santiago Segura (2018)

42 - Love, Marilyn - Luz Garbos (2013)

43 - Historias lamentables - Javier Fesser (2020)

44 - Un asunto de familia - Hirokazu Kore-eda (2018)

45 - Funny games - Michael Haneke (1997)

46 - Arsénico por compasión - Frank Capra (1944)

47 - Jóvenes prodigiosos/Wonder boys - Curtis Hanson (2000)

48 - La sombra de una duda - Alfred Hitchcock (1943)

49 - La excavación - Simon Stone (2021)

50 - El sacrificio de un ciervo sagrado - Yorgos Lanthimos (2017)

51 - El primer dia de la resta de la teva vida - Rémi Bezançon (2009)

52 - Druk (Otra ronda) - Thomas Vinterberg (2021)

MAIG

53 - I care a lot - J Blakeson (2021)

54 - Soul - Peter Docter, Kemp Powers (2020)

55 - Nomadland - Chloé Zhao (2020)

56 - Nader y Simin, una separación - Asghar Farhadi (2011)

57 - El padre - Florian Zeller (2020)

58 - Au revoir les enfants - Louis Malle (1987)

59 - Escondidos en Brujas - Martin McDonagh (2008)

JUNY

60 - Al borde del abismo - Asger Leth (2011)

61 - Hannah y sus hermanas - Woody Allen (1986)

JULIOL

62 - Luces de la Ciudad - Charles Chaplin (1931)

AGOST

63 - La caza - Thomas Vinterberg (2012)

64 - El fin del romance - Neil Jordan (1999)

65 - La noche del cazador - Charles Laughtib (1955)

66 - Manchester frente al mar - Kenneth Lonergan (2016)

67 - La ley del más fuerte - Scott Cooper (2013)

68 - Retorno al pasado - Jacques Tourneur (1947)

SETEMBRE

69 - Perros de paja - Sam Peckinpah (1971)

OCTUBRE

70 - La mort de Guillem - Carlos Marcet-Marquet (2020)

71 - El asesinato de dos amantes - Robert Machoian (2020)

72 - Cuidadores - Oskar Tejedor (2010) D - Buf, havia de ser ara el moment, les coses pasen, penso quan i com han de passar.

73 - En cuerpo y alma - Ildikó Enyedi (2017) Una història senzillament complicada, una música preciosa i molt de dolor

74 - La habitación del hijo - Nani Moretti (2001)

NOVEMBRE

75 - Pearl Harbor - Michael Bay (2001)

76 - La piedra de la paciencia - Atiq Rahimi (2012)

77 - Annette - Leos Carax (2021)

78 - Una ventana al mar - Miguel Ángel Jiménez (2019)

79 - El carnaval de las almas - Herk Harvey (1962)

DESEMBRE

80 - El viento - Victor Sjöström (1928)

81 - La habitación de Fermat - Luis Pedrahita i Rodrigo Sopeña (2007)

82 - Maixabel - Icíar Bollaín (2021)

83 - Sherlock: Escándalo en Belgravia (TV) (2012) Reino Unido (és la 118 de les 150 millors pelis de FA... en fi)

84 - Sherlock: El último cara a cara de Sherlock y Moriarty (TV)(2012) Reino Unido (i aquesta la 59 si a FA li diuen peli i jo la miro per això, és una peli, punto)

85 - El buen patrón - Fernando León de Aranoa (2021)... joder amb el Bardem!

86 - Los olvidados - Luis Buñuel (1950)

87 - El último duelo - Ridley Scot (2021)

88 - Què bello es vivir - Frank Capra (1946)

89 - Qué verde era mi valle - John Ford (1941)

90 - The Florida Project - Sean Baker (2017)

91 - Death of a Ladies' Man - Matt Bissonnette (2020)... amb cançons d'en Leonard Cohen

92 - Dejad paso al mañana - Leo McCarey (1937)

93 - Hannah Arendt - Margarethe Von Trotte (2012)

94 - Hereditary - Ari Aster (2018)... m'ha interessat entre gens i ni una mica.

95 - La evasión - Jacques Becquer (1960)

96 - El chico - Charles Chaplin (1921)

97 - Berenàveu a les fosques - Sílvia Quer (2021)

98 - Fue la mano de Dios - Paolo Sorrentino (2021)

99 - Libertad - Clara Roquet (2021) Doncs torno a ser sòcia del Maldà!

100 - la puerta de al lado - Daniel Brülh (2021)

101 - Chavalas - Carol Rodriguez Colás (2021)

Acte Final

 Dissbte 11 de desembre a les 18:38 va fer la seva darrera actuació, ma mare. 

Mesos i mesos al seu costat, torns, més torns, canvis de torns, més canvis de torns, treballant al seu llit, mirant pel·lícules a la banqueta. En tot moment amb ella, matí, tarda i nit. I, tanmateix, en un moment de despiste:

- No traigas cocido, Anita, descansa, por favor. 

- Que sí lo traigo.

- Bueno, para mí y mi madre- diu rient la Pili-.

Cinc minuts, sis, érem al costat, al menjador, al costat mateix del seu llit però no amb ella i, de cop, després de dies d'una respiració que provocava calfreds a qui la sentíem, entra la Pili a l'habitació i només sent el silenci, silenci, silenci. Surt de seguida:

- Núria.

Només això:

- Núria

Hi entro. Silenci. Silenci. Silenci. La mort.

Últimes estacions - Acte Tercer

 Dorm, bàsicament dorm. Porta un parxe de morfina fa dues setmanes, i anem oferint-li 'xutes' d'opiacis via oral quan la veiem nerviosa, cansada, si li costa respirar, si té dolor, si...

Viure així no és viure però estar amb nosaltres, amb ell, la manté viva. En una vida que passa per dependre 24 hores de nosaltres. Una vida que la té al llit, sense tenir clar quina hora és o quin dia. Ens reconeix perfectament, seguim rient de tonteries i parlant amb claredat de tot.

Aquests set mesos agònics i terribles hem viscut moltes situacions, moltes situacions que mai hagués pensat viure, i que no ens calia viure. Ràbia, por, impotència, dolor, estrès, cansament, cansament, cansament...

Arribo a casa a les nits i només vull estar amb mi. No sentir paraules. No haver de pensar més. Aturar la ment. Aturar el dolor i els molts altres problemes que no deixen d'existir encara que la mare s'estigui morint. 

La vida continua, la puta vida de merda aquesta, continua. 

I sí, podem estar orgullosos, som una gran família. Una família que està desgastada, que ens anem arrossegant per terra però que l'endemà tornem a estar en peus, i amb un somriure als llavis.

Però sí, a estones, algunes estones, desitjo que tot acabi ja. Siusplau, prou. 

Desenvolupament - Acte Segon

Primer acte, acte segon. L'adjectiu, en català (també en castellà?) sempre darrere del nom. Nom i adjectiu, nom i adjectiu. Rectifiquem. Canvi, tomba, gira, roda el món i torna al Born. Món sense accent, els diacrítics fora, alguns, recorda la relació nova, sí, abans duia accent, ara no, ara és falta, abans, ara, abans, ara.

- Te quiero, mama.

- Yo también os quiero. 

Fa uns mesos, no gaires, eh, uns mesos, no hauria pensat que jo dutxés (novament) a ma mare, l'ajudés a anar al lavabo, a netejar-se un cop acaba, l'aixequés i l'allités. Impossible, no, no. Que no, punt.

Punt.

Però sí, No sé qui és ma mare. Era amb qui m'emprenyava cada setmana? Era la mestressa de casa seva de la qual marxava enfadada en moltes ocasions? Era qui em trucava i jo no agafava el telèfon? La que em deia coses que em feien mal sense voler-ho evitar? La que em comparava (i jo era pitjor, menys, pitjor, menys, pitjor)? Qui és ma mare, qui era ma mare?

És aquest cos envellit, maltractat per la malalties, per les malalties, pels medicaments, per la tristesa, pel dolor? És ma mare aquest cos? Aquesta persona petita i desvalguda que desborda amor? 

Qui és?

I qui sóc jo quan estic amb ella?

Mort - Primer Acte

Ma mare s'està morint. 

Ale-hop, sorpresa, després de 40 anys d'Esclerosi múltiple descobrim, sí, descobrim, llegint lamevasalut.com.saputamare que en un informe de Bellvitge, on la porten per la EM, patapam, pengen la notícia bomba, senyors i senyores, la de la RM, la del PET, la de l'escànner:  té metàstasi, estadi IV, de càncer de pulmó primari estès al cervell.

Nada por aquí, nada por allà, lea lamevasalut i descobrirà una metàstasi. Una què? Perdó tinc pneumònia per la covid, i febre, i por a morir-me, què diu que què? Una metàstasi. 

Ah, d'acord.

És compatible amb la EM? Síiiiiiiiiiiiiiiiii com l'ISD amb l'AJD però no amb l'ITP. Què no en sap vostè de lleis? Però té fet testament espero i desitjo, oi? Que, de ben segur, li agradi o no, vostè morirà. Sí, sí, amb la boca gran; tinc por, amb la boca petita. 

Aleshores què li poso? Radiooooo? Noooooooooooo, que tinc EM. Catxis. Potser una mica de quimio? Nooooooooooooo, on vas a parar que la quimio acceleraria la EM. Quines coses de dir. Doncs potser una mica d'immuno. Que no, que no. 

Vinga, un polsim de sedació, una mica d'amor, família però no tota alhora, carinyo, mimos, pastilles per dormir, una migdiada, truita i pa sense torrar. 

Au, ja puc morir. Ja vull morir. 

Merda, qui ha escrit aquest guió? Això no anava així. 

Fora, fora, fora, fora, no és creïble, no és creïble. Putus guionistes de merdes, eeeeeeeeeeeeeeeh, que se us veu el llautó. 

Vull morir, no em calen dos mesos. Estic preparada. 

Cau el putu teló. 

Final. Proper però final.

Cinema 2020

Una de les coses bones (segurament no en té cap de cosa bona, el corona però m'estimo més mirar-ho així per no embogir més del compte) d'aquesta reclusió casolana és que tinc l'oportunitat de gaudir molt i molt del cinema que sempre em deia: Quan tingui temps miraré aquesta pel·lícula...

He descobert que durant aquesta pandèmia, aquest confinament, aprofito per fer allò que més m'agrada a la vida: llegir, mirar pelis, i estar amb la meva família (en la mesura que elles, i ell, volen i limiten o permeten).

GENER

1 - Dolor y gloria - Pedro Almodóvar (2019) - 7,1

2 - Cerca de tu casa - Eduard Cortés (2016) - 5

3 - Día de lluvia en Nueva York - Woody Allen (2019) - 6,6

4 - 1917 - Sam Mendes (2019) - 8,1. Vale, yo no le hubiera dado esta nota. Está genialmente ambientada, tiene un ritmo trepidante (Miguel, parece un video juego, verdad?), los actores dan más que la talla pero... pero... venga todo el rato a pensar en Salvar al Soldado Ryan, a pensar en La chaqueta metálica, a pensar en mi primera película de cine bélico Senderos de Gloria, y, claro, así 'no anem bé'. En fin, lo típico: Tenemos que hablar, no sos vos, soy yo.

FEBRER

5 - Mientras dure la guerra - Alejandro Amenábar (2019) - 6,9

6 - Klaus - Sergio Pablos (2019) - 7,6

7 - El talento de Mr Ripley - Anthony Minguella (1999) - 6,8

8 - Mulholland drive - David Lynch (2001) - 0

9 - Vivir dos veces - Maria Ripoll (2019) - 6,2

10 - Los girasoles ciegos - José Luis Cuerda (2008) - 6,2

11 - Durante la tormenta - Oriol Paolo (2018) - 6

MARÇ

12 - Diamantes en bruto - Joshua Safdie, Benny Safdie (2020) - 6,8 (un final brutal)

13 - Diecisiete - Daniel Sánchez Arévalo (2019) - 6,8

14 - La enfermedad del domingo - Ramón Salazar (2018) - 6,5

15 - 7 años - Roger Gual (2016) - 6,5

16 - La trinchera infinita - Jon Garaño, Aitor Arregi Galdos, Jose Mari Goenaga (2019) - 7,5

17 - Two lovers - James Gray - 6,6

18 - El Hoyo - Galder Gztelu-Urrutia - 6,8

19 - Langosta - Yorgos Lanthimos (2015) - 6,6

20 - Cuenta conmigo - Rob Reiner (1986) - 7,3

21 - Hogar - Álex y David Pastor (2020) - 6,1

22 - Jojo Rabitt - Taika Waititi (2019) - 7,2

ABRIL

23 - Suite francesa - Saul Dibb (2014) - 6,3

24 - Quien a hierro mata - Paco Plaza (2019) - 6,6

25 - Que Dios nos perdone - Rodrigo Sorogoyen (2016) - 7,1

26 - El Reino - Rodrigo Sorogoyen (2018) - 7,3

27 - Tarde para la ira - Raúl Arévalo (2016) - 7,0

28 - Petra - Jaime Rosales (2018) - 6,7 - Yo le daría bastante más, 8.

29 - Toro Salvaje - Martin Scorsese (1980) - 6,1

30 - Soul Kitchen - Fatih Akin (2009) - 6,6 Yo le daría menos, bastante menos: 5.

31 - Desayuno con diamantes - Blake Edwards (1961) - 7,7

32 - Taxi Driver - Martin Scorsese (1976) - 8,1

33 - La Virgen de Agosto - Jonás Trueba (2019) - 6,6

34 - Eyes Wide Shut - Stanley Kubrick (1999) - 6,8

35 - Good morning, Vietnam - Barry Levinson (1988) - 6,7

36 - Mother - Bong Joon-ho (2009) - 7,2

37 - Juntos y revueltos - Frank Coraci (2014) - 5,1 (ehem ehem, la parte positiva es que la vimos en familia, yo venga a decir: Nunca os perdonaré que me hagáis ver este bodrio, no os lo voy a perdonaaaaaaaaaaaar... cuando lo cierto es que ya la había visto con anterioridad!)

38 - Charada - Stanley Donen (1963) - 7,7 (aaaaaaaaaaaaay, lo que me reí con esta película! vale la pena de principio a fin)

39 - Puñales por la espalda - Rian Johnson (2019) - 7,2

40 - Get out - Jordan Peele (2017) - 6,7

41 - Matar a un ruiseñor - Robert Mulligan (1962) - 8,3

42 - El día más largo - Ken Annakin, Andrew Marton, Bernhard Wicki (1962) - 7,3

43 - La Jungla del asfalto - John Huston (1950) - 8,1

44 - Retrato de una mujer en llamas - Celine Sciamma (2019) - 7,5

45 - Hitchcock - Sacha Gervasi (2012) - 6,2

46 - Carmen y Lola - Arantxa Echevarría (2018) - 6,9

47 - Celda 211 - Daniel Monzón (2009) - 7,7

48 - La hija de un ladrón - Belén Fuentes (2019) - 5

49 - La casa de Jack - Lars Von Trier (2018) -7,5 (buf, quin mal cos m'ha deixat)

50 - The Disaster Artist - James Franco (2017) - 6,8

51 - La balada de Buster Scruggs - Coen (2018) - 6,5 (hi hi relats francament sorprenenents)

52 - El aviso - Daniel Calparsoro (2018) - Mala, malíssima

MAIG

53 - Secretos de un matrimonio - Ingmar Bergman (1973-1974) - Brutal! Hay dos versiones circulando por ahí, además, imagino, que los seis capítulos de la serie original, así que he visto, y comparado, ambas versiones.

54 - 12 hombres sin piedad - Sidney Lumet (1957) - 8,7

55 - La sombra de la Ley - Dani de la Torre (2018) - 5,8 Buf, zero creÏble.

56 - El Golpe - George Roy Hill (1973) - 8,6

57 - Natalie Wood: What Remains Behind - Laurent Bouzereau (2020) -8 (aquesta puntuació és meva, no de Filmaffinity)

58 - Loving Vicent - Dorota Kobiela, Hugh Welchman (2017) - 7,4

59 - Estallido - Wolfgang Petersen (1995) - 5,7

60 - Centauros del desierto - John Ford (1956) - 6,5 (puntuació meva, també)

61 - Testigo de cargo - Billy Wilder (1957) - 8,6

62 - El crepúsculo de los dioses - Billy Wilder (1950) - 11, buaaaaaaaaaaaaala, ja l'havia vista però he flipat, i reflipat, i sí, un 11.

63 - El oficial y el Espía - Roman Polansky (2019) - 6,7

64 - Ojos negros - Marta Lallana (2019) - 5,3

65 - Hermosa juventud - Jaime Rosales (2014) -  6,3

66 - Eva al desnudo - Joseph L. Mankiewicz (1950) - 8,5

67 - The Dark Knight - Christopher Nolan (2008) - 7,1

68 - Perdición - Billy Wilder (1950) - 7,8

69 - Mi semana con Marilyn - Simón Curtis (2011) - Pel que m'ha fet sentir... 7

70 - Harakiri - Masaki Kobayashi (1962) - 8,5

71 - Un condenado a muerte se ha escapado - Robert Bresson (1956) - 8

72 - Muerte bajo el sol - Guy Hamilton (1982) - 6,3

73 - El club de la lucha

74 - Perversidad - Fritz Lang (1945) - 6,5

75 - I Daniel Blake - (2016) - 6

76 - Uno, dos, tres - Billy Wilder (1961) - 6,9

77 - Crimen perfecto - Alfred Hitchcock (1954) - 6,5

78 - Uno de los nuestros - Martin Scorsese (1990) - 7,5

79 - Origen - Christopher Nolan (2010) - 6 (possiblement perquè no m'he enterat de gaire, fins i tot perquè m'ha semblat que no em venia de gust enterar-me de gaire...)

80 - Con la muerte en los talones - Alfred Hitchcock (1959) - 7

81 - Sin city - Robert Rodriguez, Frank Miller, Quentin Tarantino (2005) - 7

82 - Todos lo saben - Asghar Farhadi (2018) .6,7

83 - Scarface - Brian de Palma (1983) - 6,7

84 - Sin perdón - Clint Eastwood (1992) - 7

85 - El bueno, el feo y el malo - Sergio Leone (1966) - 7-6 - Malgrat la crítica del meu estimat Boyero a mi m'ha agradat molt!

86 - Laura - Otto Preminger (1944) - 6,5 - NO és de les clàssiques que m'ha interessat especialment. Ara que, curiosament, després he vist Shutter Island on el personatge de Di Caprio estava basat en el prota de Laura. Causalitats?

87 - Manhattan - Woody Allen (1979) - 6 - La vaig veure quan anava a l'institut, amb la classe, crec que m'ha interessat el mateix que aleshores... ben poc.

88 - Hijos de los hombres - Alfonso Cuarón (2006) - 6 - Clive Owen interessantíssim!

89 - Shutter Island - Martin Scorsese (2010) - 7 - Pel·lícula curiosa...

90 - Ciudad de Dios - Fernando Meirelles, Kátia Lund (2002) - Per a mi un 6,8 malgrat el 8,4

91 - American Psycho - Mary Harron (2000) - 6 - Doncs jo què sé, tenia ganes de veure-la la Janota i ens hem posat d'acord. Una mica una bogeria absurda, vale, però ell... mmmmmmmmmmmmmmmmm'encanta!

92 - Hasta que llegó su hora - Sergio Leone (1968) - 7

93 - Ladrón de bicicletas - Vittorio de Sica - (1948) - 6

94 - Amy - Asif Kapadia

95 - La mujer del cuadro - Fritz Lang (1944) - 6,5

96 - La loba - William Wyller (1941) - 7

97 - Inside Out - Peter Docter (2015) - 5 - Per ser l'esperit de la contradicció

98 - La canción de los nombres olvidados - François Girard (2019) - 5,8

99 - Inside Man - Spike Lee (2006) - 6 - Li poso sis perquè he estat entretinguda una bona estona, però si m'aturo a lligar el guió... buf, baixo la nota a cinc.

100 - Notorius (Encadenados) - Alfred Hitchcock (1946) - 7

101 - Irrational Man - Woody Allen (2015) - 6,5

102 - Historias de Filadelfía - George Cukor (1940) - Molt avançada per ser de l'any 40, he flipat. 7

103 - El caballero oscuro: la leyenda renace - Nolan (2012) - 6

104 - Oldboy - Spike Lee (2013) - 5,5. Buf, em costa mooooooooolt veure una peli sense connexió a internet perquè em desespera no saber al moment tot i tot i tot.

105 - El salario del miedo - Henri-Georges Clouzot

106 - The party - Sally Poter

107 - La noia en la boira - Donato Carrisi

108 - Sospechosos habituales - Bryan Singer

109 - Cafè Society - Woody Allen

110 - Séptimo - Patxi Amezcua

111 - Mud - Jeff Nichols

112 - Bajo la rosa - Josué Ramos

113 - Eso que tú me das - Jordi Évole (2020) - M'alegro molt que no hi hagi banda sonora lacrimògena, només al final, Pau Donés canta Antònio Vega... cap morbo innecessari, cap dramatització innecessària. Ains, sé que morirem tots però... quant costa de païr!! 7

114 - Once Upon a Time in America - Sergio Leone (1984)

115 - Algunos hombres buenos - Rob Reiner

116 - Infiltrados (2006) - Martin Scorsesse... doncs tot i que m'ha enganxat trobo que és una estafa.

117 - Sé quién eres (2000) - Patricia Ferreira

118 - La Vampira de Barcelona (2020) - Lluís Danés

119 - Stalingrado (1993) - Joseph Vilsmaier

Llibres 2020

GENER

1 - Mindfulness en la vida cotidiana - Jon Kabat-Zinn

2 - El despertar de tu presencia - Pilar Aguilera

3 - Lluvia fina - Luis Landero

4 - Un marido ideal - Oscar Wilde

5 - Emoción y sentimientos - Daniel López Rosetti

FEBRER

6 - La mujer helada - Annie Ernaux

7 - Música en el aire - Karmele Jaio (molt, molt, molt, molt recomenable)

8 - Isabel-Clara Simó - Amor meva (quan creia que me'ls havia llegit tots, o gairebé, em trobo amb aquesta nova joia).

MARÇ

9 - Aprendre a parlar amb les plantes - Marta Orriols

10 - Un petit favor - Darcey Bell

11 - Tus pasos en la escalera - Antonio Muñoz Molina

ABRIL

12 - Malaherba - Manuel Jabois

13 - Silenci al cor - Jaume Cela

14 - La humillación - Philip Roth

15 - Riquete el del Copete - Amélie Nothomb

16 - Cómo pensar más en el sexo - Alain de Botton (feia molts anys que em volia llegir un d'ell)

MAIG

17 - Una semana en la nieve - Emmanuele Carrére

18 - Si esto es un hombre - Primo Levi

19 - El dueño del secreto - Antonio Muñoz Molina

CI-FI i Coronavirus (I)

He begut? Sí.
Soluciona res? No.
M'ho puc permetre? Sí. I sí.

Jo sempre, per norma i costum, llegeixo novel·les de personatges, miro pel·lícules de personatges i em faig addicta a sèries de personatges, però, de cop, un putu virus, un bitxo, converteix la meva vida, les nostres vides, en una sèrie, pel·lícula, llibre de Ciencia Ficció.

Ci-Fi. Un gènere que desconec, un gènere que mai se'm passarà pel cap mirar, llegir o fer-me'n addicte i, òstia, mira, el tenim aquí, en primera línea, listo para servir!

Fa una setmana que el CAP, el meu ambulatori del Clot, em fa seguiment per la infecció, presumpta,  perquè no m'han fet la prova, per infecció de corona, covid, suputamadre:

- Bon dia, li truquem de l'ambulatori. Com es troba?

- Tinc tos. Molta tos.

- S'ofega?

- No. No, crec que no. Notaré que m'ofego?

- Sí, ho notarà. No ha de passar, però si passa ho notarà.

I aíxí a les 24h, a les 48h, a les 72h i, avui, a la setmana.

La tos es manté, vomito segons com quan l'atac és important, em costa respirar quan la tos es forta i continuada, però no tinc, ja, cap altre dels símptomes que he tingut (mal de cap, mal de gola, mal de cos, cansament... morta en vida).

Bien, tot va bé.

Tot va bé però... la Jana continua amb la seva 'malaltia' sense diagnòstic, despréss de tres mesos; l'empresa del Miguel ha fet un ERTE; l'Aina s'ha confinat a casa de l'Àxel i... tenim la meva sogra ingressada a l'Hospital del Mar pel bitxo.

Jódete, Patrón: El meu sogre pren 30 pastilles, està pendent de dues operacions, dorm amb oxigen però està ingressada -amb el bitxo al cos- la meva sogra!

La vida és la potlla, oi?

És allò que se'n diu vulgarment la repanotxa! Quines coses de dir, tia, tanmateix! I què vols que digui? No sé, qualsevol altra cosa que soni més bé!

(Fa més de 40 anys que em vaig aprendre aquest diàleg inútil de l'inici d'una obra de teatre i em vaig prometre que un dia el faria servir)

Ens acaba de trucar el metge de l'hospital donat que, evidentment, no podem anar a veure-la: Per screening entenem que té el virus Covid, per protocol vam iniciar el tractament, està aïllada, us trucarem cada dia, està tranquil·la...

Merda, merda, merda... algú estava preparat per això?  Jo estic preparada per enfadar-me perquè la gent no fa servir els pronoms febles, perquè no reciclem bé, perquè som uns xungos que mirem sempre com fer frau a hisenda, perquè ens agrada colar-nos al metro, perquè... però per suportar un confinament contra un virus (corona? joder, que sóc republicana!!)? No. Per això, no.

I res, que continuo fent una cervesa. Sí, Heineken.

Bona nit.

La vida ja ho té això. Diuen.

I l'amor.

I una nova lesió!

Bon dia, bon dia

estic entre enfadada, molt enfadada, rabiosa, molt rabiosa, plena de tristesa, girada, rallada, amb ganes de plorar i amb la necessitat de confiar que sempre em quedarà el balcó per llançar-m'hi.La merda és si quedo penjada de l'arbre com la targeta del bicing. Però això ja serà una altra pel·lícula.

Diumenge dia 8 de desembre, segon dia d'esquí de la temporada. Com l'any passat comprem el forfet de les neus catalanes (set pistes d'esquí al Pirineu francès), lloguem esquis i comencem la temporada. Segon dia, última baixada, última puta baixada, després de vermelles, blaves, fantàstiques, última puta baixada en una verda amb neu aixecada i humida, els esquís se'm frenen, els genolls tiren endavant, crack, les fixacions no salten, el genoll, els genolls, crido, crido.

Ostia puta quin mal. Joder, no, no em va bé, no em va bé aquest dolor, no em va bé el que significa aquest dolor, no em va bé estar al mig d'una baixada d'una pista francesa, sola, amb el miguel ves a saber on i jo cridant. NO és la imatge que en aquests moments necessito de mi.

Però és el que hi ha. Punt. Dolor, crits, immobilitat. S'aturen dos nens, em parlen en francès, no sóc capaç de dir res, d'escoltar, només de cridar. Em treuen els esquís, s'atura una parella d'amics, un amb la dona. Catalans, em parlen, no sé què dir, només em fa mal, només tinc molt de dolor i visc, en un moment, una història ja viscuda fa uns anys, i, novament, em sento culpable, molt culpable d'anar amb esquís, de voler esquiar, de saber el risc i tot i així corre'l de manera tan absurda.

Un trineu, Sebastián?, em recull, una ambulància em porta a Les Angles. Estic en shock. Radiografia, no són óssos. Vale, té pinta de lligament anterior creuat anterior. Quan la doctora li diu al miguel a ell li canvia la cara. Està enfadat, enfadat amb mi perquè he caigut, enfadat amb ell perquè no ho ha vist ni se n'ha adonat, enfadat amb el món, jo què sé. I jo només vull plorar.

M'envien a la SS d'aquí de casa, res d'urgències, metge de capçalera. Comença el malson de no rebre cap resposta, cap suport. Em diuen: Ves-hi d'urgències, les amigues. La SS però diu: pas a pas, metge de capçalera. L'aina porta els papers al cap, li diuen sí sí però no, res, res.

Diumenge, dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres... al llit. Voltaren, paracetamol, cama immobilitzada, gel. REs més. Esperant una trucada del metge de capçelera. NO em truca, truco, no sap que m'havia de trucar ni tenia cap nota. Genial. Ploro i em desespero. A l'afegit d'estar immobilitzada se suma el fet de no saber cap on anar, si em visitarà un trauma, si em faran una resonància, si hi haurà un fissio en algun moment.

Ploraria molt, comença el meu desesper, la meva ràbia augmenta, no sé com gestionar el que sento. Tants cursos, tallers, hores de teràpia...

Dijous vaig anar a fer-me una resonància pagant. Sembla que els diners estan per això. Encara no tinc l'informe.

Què puc treure, de moment, de tot plegat?

Quin gust poder-se dutxar sola, quin gust llevar-se i anar al lavabo sense patir, quin gust anar pel carrer sola... sé que ho podré valorar molt més quan pugui fer-ho.

Puc treure no enfadar-me amb qui no m'ha donat cap suport, puc treure valorar qui m'està ajudant molt. Puc treure saber que sóc forta. Puc treure agrair que el sol surt i que, des del llit, veig una mica de cel.

I miro sèries, he acabat la darrera d'Orange is the new black; he començat Fleabag, vaig per la segona; he tornar a posar-me les piles llegint i estic escrivint al blog.

Núria, agraeix estar viva. Sí, permet de tant en tant enfonsar-te però només uns minuts. I somriu-te a tu mateixa...

Terceres Parts - IV

Doncs... aquí deixo la meva llista.


Ahir comentant el tema amb el G., que està a Tinder, em deia que en faria una i que la penjaria al seu perfil. Que segurament evitaria moltes converses buides, que no porten enlloc, vaja.
Vull conèixer una persona...

(és curiós, la Jana em va fer notar que havia començat dient que volia conèixer una persona, no un home, estic convençuda que creu que el millor que podria fer, com ella, és estar amb dones!)


 Per qui senti atracció física.

Que em provoqui molt de morbo.

Amb qui em diverteixi.

Que tingui molts temes diferents de conversa.

Que no faci servir paraigües.

Que tot i saber que cal conduir per la dreta ho faci per l’esquerra. Que condueixi molt bé. 

Amb un sentit de l’humor semblant al meu.

Que no tingui parella. 

Sense una ferida sentimental encara oberta.

Preferiblement amb fills i si en té ja crescudets i amb valors (els fills).

Amb valors (la persona).

Que sigui esquerrana.

Que faci el primer pas, i el segon. Hombre ya!

Que no estigui grassa. O si ho està, que no m’importi!

Que em miri als ulls quan em parla.

Amb molta memòria si diu mentides.

Que no digui mentides, ni li calgui.

Molt decidida.

Segura de si mateixa.

Treballada emocionalment.

Currante.

Molt lectora, molt llegida.

Amb cultura vital i intel·lectual.

Que la senti a la meva alçada.

Alta, més que jo però sense excedir el 1,90m.

Amb sang a les venes!

Que sàpiga viure la vida, com entenc jo que cal viure la vida.

Que valori el que és, el que té. 

Que em valori molt.

Que hi hagi una bona predisposició respecte de l’Aina i la Jana.

Econòmicament semblant a mi.

Si és pare, que sigui un bon pare.

Generosa.

Que visqui ben a prop!

Que tingui molt de ritme ballant.

Que escolti!

Que no sigui una queixa amb potes.

Que sigui neta, molt neta, tot i que sense obsessions.

Que pensi, raoni, però sense entrar en bucles, que tingui criteri!

Resolutiva.

Activa.

Que sàpiga estimar i ser estimat. 

Que gaudeixi de la muntanya. Que la necessiti. Que, algun dia, fins i tot, hi vulgui viure.

Terceres Parts - III

És curiós com ajuda a la ment el fet d'escriure, passar a un paper tot allò que ens balla pel cap. Esborrar, afegir, aclarir, negar amb el cap quan llegeixes...


Parlo de mi, en la formació gestalt ens 'matxaquen' molt i ho tinc interioritzat, crec, el fet de parlar en primera persona. Parlo de mi, però em costa fer-ho en primera persona en moments com aquest. Ho intento. Canvio.


És curiós com ajuda a la meva ment el fet d'escriure, passar a un paper tot allò que em balla pel cap. Esborrar, afegir, aclarir, negar amb el cap quan llegeixo...


I així va ser la llista  que vaig escriure amb els trets que la persona amb qui, si mai es donava el creuament d'astres, em decidís a compartir la meva vida havia de tenir: una llista amb esborranys, amb afegitons, amb aclariments, amb negacions i somriures. Una llista compartida des dels inicis amb bons amics que van fer aportacions molt interessants, molt.


Vaig trigar molts dies a incloure-hi un requisit, una necessitat, una exigència: Que no tingui parella. Ja veus!


La R. em va dir: aquesta llista teva (sense ni saber què hi havia escrit) són expectatives!


No, li vaig contestar, són mínims, són l'estima que sento a dia d'avui per mi, són exigències en algun cas i punts negociables en d'altres, però no són expectatives. Que NO tingui parella no és una expectativa: és un requisit sine qua non. No és negociable.


Penjaré la llista, sí, em ve de gust compartir-la.


Uns dies després, en un taller de cap de setmana sobre Constel·lacions familiars amb la Jutta Ten Herkel, li vaig exposar el que havia fet: crear una llista amb allò que desitjava en una persona. Bé, molt bé, ara, em va dir, fixa't en què del que demanes ets capaç de donar.


I sí, era equilibrat, força equilibrat. Sense haver-me'n adonat estava demanant el mateix que per a mi era important, demanava els meus valors, demanava allò que volia, lliurement, donar.


(exacte, no demanava ni puntualitat, ni ordre, touché!)


Recordo comentar-la amb l'A, qui, en poc temps, va fer-ne una per pocs mesos després, gràcies a la llista?, anar a viure amb l'home de la seva vida, si més no, de la seva vida actual; amb la M. a qui va ajudar, llegir la llista, a fer-ne ella una i adonar-se que estava amb una persona que no complia cap dels seus requisits i valors i, finalment, donar el pas de trencar; amb el M. qui, com sempre, s'avançava al que jo anava a dir.

Terceres Parts - II

Dissabte, 7 d'abril. I sí, molta por. Havia pres la decisió, l'havia consensuada amb mi mateixa, fins i tot havia fet una 'performance' improvisada amb una interlocutora desconeguda del seu paper, l'Ana, meravellosa Ana.


Anem a passar el dia fora, farem un nou tram del Camí de la costa, la part del Camí per sota de Blanes i per sobre de Barcelona que va assegurar-me que mai faria amb mi. I va fer el tram, sí: de Mataró a Sant Andreu de la Barca. Aquell tram tindrà per sempre més una mirada diferent, per a mi.


No passa res, tot està bé, vols, és el moment, Núria, tranquil·la. L'estimes, no vols cap mal.


Dinem a Mataró, no recordo el lloc. Era un mexicà, potser, sé com tenir una conversa delicada, he estudiat aquest moment, fins al darrer detall fa ja setmanes, com dir a una de les persones que més m'estimo i m'estimaré que no 'sento' que vulgui continuar la vida al seu costat. O no de la mateixa manera. Pot semblar absurd, se me'n fot, però ho havia buscat mil vegades per internet: Com parlar amb la teva parella sense fer-li mal, o tant de mal. Com trobar el moment adequat per una conversa difícil. Com dir adéu amb amor.


Com òsties, joder, posar fi, novament, a tants anys, cony?


Calma, calma, respira. Respiro.


Després de dinar i parlar de temes domèstics, d'intendència, temes del dia a dia pràctics, comencem a caminar: Un tram més, un tram menys.


Començo: No voldria que aquesta conversa et semblés una 'encerrona'.


Anem malament... ja m'ho està semblant. I somriu.


Somriu amb un gest trist, conegut, del qui sap i no vol saber, del qui espera que passi la tempesta, del qui malgrat tot estima i acceptarà...


El primer tram del camí és al costat de la via. Al costat sí o sí de la via, amb el tren a tocar quan hi passa.


(Of tòpic: uns mesos abans el gendre d'uns veïns es va suïcidar llançant-se per la finestra, en presència de la seva parella, quan aquesta li va demanar la separació. No em passarà, em vaig dir, vivim a un sisè, no em passarà, no li diré a casa. Llàstima, no es pot preveure tot, novament, no sabia que el camí passava arran de via, arran de tren, arran d'una mort fàcil, més fàcil.)


No parlem, no em parla. Li he pogut dir unes poques frases, les seves respostes eren les esperades (pel manual de la conversa d'una parella que parla sobre el final de la relació i que vaig trobar per internet amen). No hi ha crits. Plors, sí. Crits, no.


Arribem, un davant de l'altra, a Sant Andreu, al bar de l'estació on agafarem el tren que novament ens portarà a l'origen (una al·legoria), al cotxe.


Busca motius, busca solucions, busquem... i trobem. Els diners no ens permeten marxar de casa a cap dels dos. Continuarem vivint junts, ell a una habitació, jo a la mateixa. Es trasllada ell.


Arribem, en silenci, en cotxe a casa. La casa compartida.


L'ajudo a preparar la que serà la seva nova habitació.


L'A. hi és: Volem parlar amb tu.


M'imagino de què, contesta, m'ho imaginava tant que li he explicat a la Jana per anar-la preparant.


Ploro, ploro molt. Estic molt trista. Ell em diu, fent broma, broma d'una situació molt dolorosa i coneguda: No me quites el protagonismo, debería llorar yo.


L'endemà li expliquem a la J. S'ho pren bé. De moment. Però tot va per dins.


I així passen els dies, les setmanes, els mesos.


Agafem un bungalou a la Cerdanya, hi anem cada cap de setmana. Amb l'excusa de la muntanya, l'excusa d'esquiar, l'excusa de desconnectar, l'excusa no dita d'estar junts.


I aviat fa l'any. Com passa el temps...


Aleshores, un dia, em dic:


Ara, un cop passat l'any de dol, em veig capaç de voler potser intentar conèixer algú. Quina mandra. Quina mandra.


Endarrereixo el moment tant com puc. L'E. de la feina em diu que faci una relació (llista) amb els valors que demano a la persona que vull conèixer i...

Terceres Parts - I

No sé per on començar. No sé ni tan sols si començar pot ajudar a res. M'ajuda a res.

És un secret. Un secret ben guardat a qui hem volgut guardar-lo. Un secret compartit, necessàriamente compartit en el meu cas, silenciada i absolutament no compartit en el seu cas.

Ningú, ell - Amics importants, jo.

Aquest és el resultat del joc que no ha estat un joc en cap moment. No joc. No diversió. Molta por. Molta seguretat. Molt d'amor.

Tot va començar. No ho recordo. Sí, sí ho recordo. Un dia, érem al sofà com ara, un dissabte a la nit, em vaig adonar que no volia envellir amb ell, no suportava la idea d'un dia, un altre dia, un altre dia, un altre dia amb ell. Un sempre amb ell.

I vaig maquinar un pla dolç.

Poc a poc. No hi ha pressa. Hi ha determinació, pressa no.

Quina és la manera més suau? Menys agressiva? Quin és el camí? I vaig pensar en les microseparacions. No sabia que tenien nom. No sabia res.


Núria dice:

05/04/2018 en 3:29 pm

Hace varios meses que he tomado una decisión respecto de mi pareja con la que llevo 28 años.
Ha sido muy doloroso dejar de engañarme, de ocultarme la realidad a mí misma, de aceptar que ya está todo el camino hecho. Mucho. Sigo elaborando el duelo a su lado y sin haberme atrevido a hablar aún con él. Me mata hacerle daño y retraso y retraso el momento. Cierro los ojos y me digo: No pasa nada, oculta lo que has visto. Ocúltatelo, y sigue con él, sigue la vida con la que llevas más de la mitad de tu vida, Núria…
Pero entonces quien sufre es mi cuerpo por no ser coherente, por pretender tapar lo reconocido.
¿Qué hago? ¿Cómo hablo con él? ¿Cómo hago el menor daño posible tras haber ‘despertado a mi realidad’que, por desgracia, no es la suya?
Gracias, V., gracias.

V.dice:
06/04/2018 en 9:33 am
Hola Núria,
Muchas gracias por compartir. Creo que te estás haciendo mucho daño a ti misma con ese machaque. No tienes culpa de nada, las personas cambiamos y nuestros sentimientos también, y muchas veces el mayor daño que le podemos hacer a alguien es con el silencio y la falta de sinceridad. Piensa en lo que te gustaría a ti si fueras él.
¿Cómo decírselo? Con amor, con respeto, con cariño y con lo que tú creas que puede ayudaros a ambos en ese momento. Por supuesto, tú eliges hasta donde es necesario contar y a partir de dónde es un dolor gratuito.
Un fuerte y cariñoso abrazo,
V.

Ara sí sé. O crec saber. I m'il·lusiona saber. Sí.

Poc a poc.

No se'm fa l'hora mai d'arribar a casa.

Tinc tants plans.

El llit és gran i em costa dormir.

Canvio de llit.

Els horaris són uns altres.

Si arriba, marxo; Si marxa, arribo.

Silencis, silencis, silencis.

Arriba el 7 d'abril.

Un escrit al blog, i por, molta por.