Primer acte, acte segon. L'adjectiu, en català (també en castellà?) sempre darrere del nom. Nom i adjectiu, nom i adjectiu. Rectifiquem. Canvi, tomba, gira, roda el món i torna al Born. Món sense accent, els diacrítics fora, alguns, recorda la relació nova, sí, abans duia accent, ara no, ara és falta, abans, ara, abans, ara.
- Te quiero, mama.
- Yo también os quiero.
Fa uns mesos, no gaires, eh, uns mesos, no hauria pensat que jo dutxés (novament) a ma mare, l'ajudés a anar al lavabo, a netejar-se un cop acaba, l'aixequés i l'allités. Impossible, no, no. Que no, punt.
Punt.
Però sí, No sé qui és ma mare. Era amb qui m'emprenyava cada setmana? Era la mestressa de casa seva de la qual marxava enfadada en moltes ocasions? Era qui em trucava i jo no agafava el telèfon? La que em deia coses que em feien mal sense voler-ho evitar? La que em comparava (i jo era pitjor, menys, pitjor, menys, pitjor)? Qui és ma mare, qui era ma mare?
És aquest cos envellit, maltractat per la malalties, per les malalties, pels medicaments, per la tristesa, pel dolor? És ma mare aquest cos? Aquesta persona petita i desvalguda que desborda amor?
Qui és?
I qui sóc jo quan estic amb ella?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada