Desestabilització

He guanyat una plaça d'A1 només amb un concurs de mèrits. Ni oposicions, ni estudis, ni formació, ni res: només amb un concurs de mèrits general. Anys d'haver treballat com a tècnica superior, interina; l'actic mitjà aprovat fa uns anys, i un munt de títols de català (fets perquè una professora del Margall em va dir: has tret un notable, està bé, no?, tu ja ets de notable... i m'ho vaig prendre com un insult, com un insult a les meves capacitats. Des d'aquell moment vaig començar a estudiar català -ni anglès, ni francès, ni alemany, català- i a aconseguir títols, vinga títols, duplicats, triplicats, cap a Castelló, títols, títols, per demostras -a qui?- que jo no era 'de notable' només).

He aconseguit una plaça de Tècnica superior, sí, sense haver obert un llibre. Sense saber res de contractació, ni pressupost públic. Sense patir nervis durant dos anys, la 242 ha durat això, més de dos anys. 

Si res no ho impedeix, el meu propi sabotatge per exemple, dimarts 13 -bonica data- em nomenaran funcionària a dit, sense un examen, sense nits sense dormir, sense neguit esperant la nota, sense...

He aprovat dues oposicions amb plaça, una sense plaça, i en una oposició em vaig quedar a la darrera prova. He tingut dues filles mentre preparava oposicions. He deixat una foto a casa perquè no s'oblidessin de mi mentre estudiava i estudiava. He compaginat atacs d'ansietat, depressió i nits sense dormir. He estudiat la puta Unió Europea, la Constutició, l'Estatut (l'altre i aquest), dret administratiu, dret civil, dret tributari... i continuo estudiant. 

Ai-las, però... he aprovat una plaça sense oposició. No tinc vergonya, no tinc vergonya, no tinc vergonya.

Això no ha agradat ni a qui va estudiar molt per aprovar les seves oposicions (sé de que va estudiar molt i aprovar, i estudiar molt i no aprovar), però tampoc ha agradat a qui, sense haver estudiat mai per unes oposicions, ara no ha guanyat una plaça, com jo, sense oposició. En terra de ningú, així em trobo. 

Què faig? -em pregunto cada dia des de fa més d'una setmana. Què faig? I no trobo resposta. Hi renuncio i faig que pugui semblar una burla a qui tant s'ha preparat darrerament unes oposicions? Trio plaça i demano excedència voluntària per continuar en una de les places que sí tinc com a funcionària? Agafo plaça i me'n vaig a la nova destinació sabent que no seré en absolut ben rebuda i que no tinc ni el cap, ni el cos (ni el xixi) per aquestes històries?

Problemes de funcionaris, diria aquell que potser no té feina estable des de mai. Vés, quins problemes. 

Ja.