Cent Cims al meu ritme

1. Canigó. Crec que és dels pocs cims que he repetit. Possiblement, com a molt, el Matagalls.
2. La Gallina Pelada
3. Carlit
4. Castell de Burriac
5. El Cogul
6. La Mola de Sant Llorenç de Munt
7. La Morella
8. El Turó de l'Home
9. Les Agudes
10. El Matagalls
11. La Miranda de Santa Magdalena
12. Montalt (Sant Andreu de Llavaneres, Dosrius)
13. Penya de Sant Alís
14. Pica d’Estats
15. Pollegó Superior (Pedraforca)
16. Puig Castellar (prop de Santa Coloma de Gramenet)
17. Puig d’Olorda
18. Sant Jeroni
19. Sant Pere Màrtir
20. Sant Ramon
21. Els Bufadors - 1/11/2015. Fent la ruta del camí de la Costa.
22. El Suï
23. Tagamanent
24. Tossa Plana de Lles
25. Turó de la Magarola
26. Turó de Montgat
27. Turó de Montsoriu
28. Turó d’en Galzeran
29. Turó d’Onofre Arnau
30. Puig Madrona
31. Puigmal
32. Puig de la Mola – Garraf
33. Puigsacalm
34. Pic dels Moros. El fem amb la Maite, amb neu, una mica molt sense saber què ens trobarem.
35. Turó de Bell-Lloc
36. Punta Curull
37. La Penya del Papiol
38. Pedracastell o La Creu de Canet 
39. Balandrau (2.590) des de la Creu de Fusta (1.594). Desnivell: 996m. Prop de 5:30h. 13 de juliol de 2019. El Miguel i jo. Recollim dues noies per la pista asfaltada que pujar des de Tregurà, fins a la Creu. La majoria de cotxes pugen fins el Coll de la Gralla estalviant-se prop de dues hores però no vam voler ferho així. Contents, pujant (i també al tram final) ens vam trobar amb una parella increïble: Ella, una noia que no arriba als 30, cega, agafada confiada a la seva parella (Tete, li diu, és el seu germà?). Dos gossos faran el camí amb ells. Buf, m'impressionen molt, molt. I m'alegren el dia: no està tot perdut. 
40. El Puig de les Agudes (1.976m Ripollès) des de Setcases (1.279). Gairebé 700 m de desnivell que hem fet tirant pel dret en 1h40'. Jo, el Miguel mitja hora menys. Em sap greu que m'esperi i m'esperi, però en el fons ja estem acostumats a aquesta manera de fer muntanya. 3h en total. 14 de juliol del 19, i celebrant 25 anys del primer matrimoni (dinant molt i molt bé a la Fonda Rigà, més que recomenable). Fonda Rigà a Tregurà, Bru-tal.
41. El Pic del Vent o el Farell (815m). 28 de juliol de 2019. El meu pare és de Caldes, bé, el meu pare va néixer a Caldes. Sóc mala filla si no sé quan va marxar d'allà cap a Suïssa? D'acord, doncs no ho sé. El cas és que de ben petites hi anàvem la família allà a veure la Iaia, la tieta, els tiets i cosins i hi passavem el cap de setmana. També anavem als Avellaners, una casa que hi tenien a una urbanització de les afores de Caldes (no crec que aleshores li digués ningú urbanització, en fi). Allà vaig aprendre a anar en bici, em vaig fer un tall de 8 punts al peu, i vaig ser molt feliç. Poc temps, però molt feliç. Resumint, avui hi hem tornat. Un altre cim, un més. Un menys.
42. Volcà del Croscat (789 m). 3 d'agost de 2019. Hi anem d'acampada (maleït moment haver triat un càmping per acampar ple de nens i pares maleducats) la J, ell i jo. L'excursió al Croscat és una volta sencera des de l'aparcament, passant per Santa Margarida, un tram de la Fageda i la pujada al Croscat. Diferents indicacions no aconsellen la pujada per risc d'esllavissades, tanmateix si està al 100 cims és que 'tan perillós' no és. I el fem. Jo, acabo amb una pàjara impressionant. Com penso que només he tingut un altre cop a la vida. Només portem aigua i fa molta calor, molta. Ens calen sals, minerals, sucre... digo jo. I finalment, com no, un vichy. Gràcies. Dinem a Santa Pau al restaurant Masnou.
43. El Puigpedrós (2.914m). 10 d'agost de 2019. Anem amb la colla dels Perquisapunti. Pugem, en plan senyoritos ell i jo divendres 9. Sopar, dormir i esmorzar. Cim. Sopar, dormir i esmorzar. Sí, els diners no donen la felicitat blablabla però va de puta mare tenir-ne per permetre't luxes. La pujada són 3 hores. La baixada 2.30. El cim grimpador, amb raó es diu PuigPedrós. A dalt bufa el vent, però s'agraeix, després de tants dies de calor: Emporteu-vos-en una mica, diu ell.
44. Sant Salvador de les Espases (413m). 15 d'agost de 2019. Ell i jo. Una pujada a ple sol. A dalt una ermita, una mena de construcció amb taules (diuen que 'obren' bar dijous i diumenge, però a l'hora que arribem no hi queda ja ningú, si n'hi hagut, de bar), amb una família que esmorzar/dina. Fora una parella amb un gos que m'ha enamorat: Un podenco andaluz. En prenc nota. Dinem a Monistrol, a la Brasseria Can Ibars. Genial tot.
45. Puig de l'Àliga
46. Montbarbat
47. Montcaubo o Lo Calbo (2.291) - Pallars Sobirà. 15 de setembre 2019.Vistes 360 graus per flipar. Dinem a Sort, Eskalarre Rock.
48. Campirme (2.624) des del Refugi de la Pleta del Prat. Senzillament espectacular. Imprescindible. 16 de setembre 2019.
49. Tuc de la Llança (2.659). Des del parquing del Port de la Bonaigua. 17 de setembre 2019. Restaurant La Abuela a Vielha.
50. Torreta de l'Orri (2.436) des de l'estació de Port Ainé. Pallars Sobirà. 18 de setembre 2019. Dinem a l'Eskalarre Rock.
51. Tuc de la Cometa (2.445) des de l'estació 'abandonada' de Llessuí. 19 de setembre 2019. Dinem molt i molt bé a LoPigal, Casa Kiko a Llessui.
52. Lo Tèsol (2.700) des de la pista que puja de MonNatura. Boira, molta boira, risc de pluja. Nervis, molts nervis però... quina meravella de cresta final. La baixada, per la canal, gens recomanable. 20 de setembre de 2019
53. Bellmunt (1.228). Ara repassant cims essencials m'adono que aquest el vam fer l'any passat. S'hi pot pujar gairebé fins a dalt en cotxe, sé que això em va 'tocar' una mica. Recordo la creu. Nosaltres vam pujar caminant, eh?
54. Cap del Verd (2.282m). Cim senzill i amb unes vistes 'espectaculars' del Solsonès, el Bergadà i l'Alt Urgell. Molt recomanable. Hi hem anat avui 06 d'octubre del 19 (29 anys després del primer petó al concert de la Tina Turner) amb una bona colla dels Perquisapunti. 
55. Puiggraciós (808,08m). Mira, si més no: hem rigut. No sabíem com era el cim, la sortida l'hem feta del Santuari, una estona després, poc, vint minuts, el Miguel em diu: Parece que hemos pasado de largo por el cim. I sí, una torre de guaita i unes restes (perquè ens ho diuen els qui seguim a Wikilocs, no perquè ho veiem clar) ens confirmem que hem arribat, i passat de llarg, pel cim Puigraciós. Riem mentres fem la foto. Un cim en vint minuts, la ruta ve després. Una ruta maca pels Cingles de Bertí (on anem trobant-nos per la pista quads, motos, bicis, cotxes) i acabem dinant, sols, i amb unes vistes espectaculars (que diria la Maite) a la taula de pedra d'un fantàstic mirador. Paga la pena, sí. 12 d'octubre de 2019 dia de la bandera espanyola i el fanal. Amén.
56. Puig Cendrós (499m). Fem una sortida matinal i senzilla des d'Olesa de Montserrat amb un grup eclèctic però on tothom ens hem sentit a gust. Genial. I un cim més. 
57. Puig de Sant Cristau (1.011m). Amb els Perquisapunti. Vam fer-ne aquest i dos més encara, el miguelito i jo. 
58. Serra de Pinós (928). Solsonès. El primer cim després de l'operació de lligaments. Amb una crossa. O amb dues? Dinem, com gairebé sempre que dinem fora, de puta mare, a l'Hostal de Pinós.
59. Mirador del Pla de la Llet (Alt Urgell).
60. Puigllançada (La Cerdanya). Vinga, tenim un parell d'hores lliures (en el meu cas amb ressaca inclosa) en fem un de senzill? Ommmmmm. Però he de dir que el genoll dret i el peu esquerre s'han comportat. Els dits de la mà (Raynaud) m'han fet una mica la guitza. Però feliç. Hem dinat, moooolt a gust, al restaurant de l'estació de l'Alabaus!
61. El Roc Beneidor. Dinem a Bescaran, a La Canal.
62. Comabona. Buf. Dinem a Montellà, a Cal Tupinet.
63. Sant Sadurní de Gallifa. Vallès Occidental. Dinem/Berenem a Sant Feliu de Codines, a la plaça de l'Ajuntament, al Frankfurt.
64. Lo Torn. Baix Camp (Vandellós - L'Hospitalet de l'infant, dos per un mentre fèiem el camí de la costa)
65. Els Bessons. Les Garrigues. Dinem a Blancafort a l'Arravaló.
66. Turó Ros. Dinem de puta mare al Ristol de Viladecavalls (Prop de Vacarisses - Viladecavalls)
67. Cim de la Cova Gran. 
68. Talaia del Montmell (Puig de la Talaia). Tots dos cims en un dia de molta calor i on el genoll que m'he de tornar a operar ha patit força. Ha vingut l'Aina. Acabem prop de les cinc i anem a dinar al Passeig a Calafell. Anècdota dels mitjons. Feliç.
69. Turó de Bellver i
70. L'Enclusa. Tots dos cims en un cap de setmana de molts quilòmetres per passar-lo amb l'Aina i la Jana (que està currant a Manresa).
71. Montcau i la Cova Simanya. Una temperatura magnífica, ahir nit va ploure i el dia ha acompanyat. Curteta però amb unes vistes brutals. Dinem a Mura, a L'Hostal.
72. Sant Patllari. Dinem al Quatre Estacions de Banyoles, genial! Cafè a l'Estany.
73. Torre Alta (Castell Ferran). Una tonteria però que a la baixada, pels genolls, m'ha fet patir. Dinem a una pizzeria, El Punt, a Monistrol de Montserrat.
74. Pic Negre d'Envalira (Andorra). Dinem al Carlit de neu.
75. Pic de Tristaina (Andorra) 
76. Sant Marc de Brocà (Berguedà) - Vam dinar bocates a l'Hostal Santuari de Paller
77. Turó de la Torre o de Castellnou (Bages) - Cal Toni a Santpedor
78. Puig Cadiretes (Gironès) - Dinem a La Roca de Tossa. Primer cim després de l'operació de març.
79. Puig de Sant Miquel (Anoia) - Entre Catas
80. Cogulló de Cal Torre (Bages).
81. Puig d'Agulles. (Alt Penedès - Baix Llobregat). Mica en mica. Molt mica en mica. Però endavant. Dinem (deu meu com senta de bé la cervesa després de la calor) al Celler de l'Ordal.
82. Puig de la Creu (Castellar del Vallès). Dinem a Sentmenat al Cafè del Coro.
83. Montau (Olesa de Bonesvalls). Amb la Montse i la Neus. Vermutet a Olesa de Bonesvalls.
84. Puig de la Caritat (L'Estany. Moianès). Dinem a l'Hostal Grau on retrobo la Neus mil anys després.
85. Montclar pels Carcaixells (Baix Empordà). Dinem de conya al restaurant Bell-Lloc.
86. Turó de la Creu de Gurb (Osona). Dinem a Sant Hipòlit a Can Liró.
87. Montpalau (Pineda de Mar). Dinem, també amb l'Aina que s'ha apuntat a l'excursió, al Restaurant Banys La Gavina de Calella. Després gins a Badalona amb la Nicole i companyia.
88. Turó de Montcada (Vallès Occidental). Quin cim més inesperadament xulo!
89. Turó del Carmel o Turó d'en Mora (Barcelona. Barcelonès). Soleta!
90. Puig de Sant Antoni (Albinyana. Baix Penedès). Solets de cap de setmana! 
91. La Mola de Bonastre (Sostre comarcal del Tarragonès). Solets! Finde a Mas Boronat.
92. Cim del Còdol de Castellar (Granera). El Miguelito i jo sols.
93. Pic de Cataperdís (Andorra). Dinem, picnic, a la zona de Bar-restaurant La Coma. Amb els Perquisapunti.
94. El Tossal Gros (Prenafeta). Dinem al Bon Àrea (Montblanc) i sopem a La Parada (Vallclara).
95. Puigcabrer (Picamoixons). Dinem al Racó de la plaça (La Riba) i sopem a la Fonda Toldrà (Ulldemolins).
96. Roca Corbatera (Priorat). Bru-tal. Dinem ja a Barna, al Virona.
97. La Torre d'Eina (Vall de Núria) i
98. Noufonts. Buf, quina puta passada poder fer aquests dos cims, gairebé vuit hores (amb aturades per esmorzar, dinar, fer fruita, treure'm la bota del peu esquerra i fer-me massatges, posar-me crema per suportar el dolor del Neuroma... però paga la pena. Molt. Moltíssim). Sopem al XIX de Queralbs.
99. La Fita Alta
100. Tossal de la Moradilla. Fem tots dos cims el mateix dia que marxem de vacances (tres setmanetes). Dinem al Viena de Lleida. 
101. Puig de la Cabrafiga (Pratdip). Dinem a El rebost de la Nuri a Masboquera. Havent dinat veiem que tenim el vidre del cotxe darrere del conductor esquerdat. Ommmm.
102. El Montsianell. Ens mullem, especialment jo, com crec que mai abans. Bon senyal que plou. No tot està perdut. Dinem al càmping l'Ametlla, on som aquests dies. 
103. Sant Simplici. Dinem a La Porketa, a Calafell
104. Castellsapera. Dinem, després de molt voltar, a una granja, un plat combinat a Matadepera.
105. Puig Vicenç (Vallirana). Dinem a El Casino Vallinarenc.
106. Collbaix (Sant Joan de Vilatorrada). Restaurant Juncadella esmorzar de forquilla.
107. Castell de Llívia. Cervesa a Llívia, dinem al càmping.
108. El Garrofí. Dinem al càmping.
109. Roca Gran des de Martinet. Dinem al càmping.
110. Tossal Gros des de Talltendre. Una excursió fantàstica, pena de la baixada que m'ha matat els genolls... Dinem a Can Jou a Bellver. Per mi de puta mare, el Miguel és més exigent. Bah!
111. Roca Roja. Benavent. Dinem, un arròs de muntanya per caure de cul, a Lo Ponts de Ponts.
112. Els Munts. Sant Boi de Lluçanès. Dinem, molt, molt bé a Ca la Cinta, a Sant Agustí de Lluçanès.
113. Santuari de Cabrera. M'he enamorat de la fageda... quina preciositat! Brasseria Cal Carreter a Cantonigròs. 
114. Cim de l'Oratori. Pluja, cotxes amb rodes punxades, nosaltres ens colem en un Panda puta mare. Dinem al càmping d'Organyà on dormirem dues nits.
115. Santa Fe, Organyà. Dinem a Tres Ponts, a Organyà. 
116. Roc de les Tres Creus. Dinem a Solsona al Restaurant Mare de la Font. Brutaaaaaaaaaaaaal!
117. Puig Cornador. Alpens. Dinem a la casa d'Alpens.
118. Puig Alter. Súria. Restaurant Vinarós.
119. Castell de Besora. Santa Maria de Besora. Cal Ras (Campelles)
120. Bony de la Pica. Andorra/Alt Urgell. Dinema a Ordino.
121. Pic dels Pedrons. Andorra. Dinem a Pas de la Casa a Les Delícies. Patim en primera persona allò del fals cim... cullons, com fot!
122. Les Solius. El fem amb la Maribel. Dinem a Begues.
123. Castell de Sant Miquel (Muntanya de Sant Miquel) prop de Celrà.
124. Gra de Fajol, conjuntament amb
125. Les Borregues. Tots dos des de Valter 2000. Dinem al cim de Les Borregues.
126. El Costabona per la Collada Fonda. Flipant que donem una mica d'aigua a una guineu. 
127. Bastiments
128. Montaspre. Com m'està enamorant la muntanya en aquesta zona de Tarragona.
129. Morral de Cabra Feixet
130. La Tossa (de Tivissa). El fem amb el tio Luis Mari. Després anem amb ell a Cambrils i allà dinem a casa seva amb la tia Reme i fem cafè amb tots els altres tiets.
131. Molló Puntaire. Brutal, quines vistes, quines formacions a la muntanya. 
132. Castell de Torroella de Montgrí. Increïble la penya, gent pujant amb xancles de dit. Fli-po. Dinem, genial, a Camelot a Torroella.
133. El Taga. Una forta pujada per una curta excursió. Preciosa boira des de dalt. Massa gent a la creu. Dinem a Taverna de nit a Ribes de Freser.
134. Els Àngels des de Juià. La fem el 2 de desembre del 23.
135. Puig Segalar. Amb la colla de Perquisapunti. 3 de desembre del 23
136. Tossal de Lletó (des d'Arsèguel). Passem el cap de setmana a La Seu (Arfa).
137. Sant Grau. Amb la colla dels Perqui.
138. Serrat Alt des de Vilaseca. Per fi ha plogut i el terra està relliscós, s'agraeix tot i les caigudes.
139. Sant Roc. La vam fer (la primera excursió que vam fer amb ells) amb els Perqui el 04/03/2018. Bua, però ja l'havia posat a la llista amb el número 21. No anem bé, no.
140. Sant Martí Xic. 10 de febrer de 2024, cauen quatre gotes. Anem amb la Maribel i el Manolo i després dinem al Restaurant Can Pairot (Sant Cecília de Voltregà).
141. Turó de Can Dolcet des de Collbató
142. Rocallarga. Dinem a Can Miquel a Tavertet on una conversa potser canvia absolutament la nostra vida. Una zona espectacular i desconeguda. 24/02/2024
143. Puig del Far. Dinem a casa. 25/02/2024
144. Turó de Puigmarí des de Maçanet de la Selva. 16/03/2024. Dinem a casa.
145. El Mont (Santuari del Mont)
146.  i La Tossa d'Espinau. 23/03/2024. Dinem al Restaurant del Santuari del Mont. Hi anem amb la Pilar i el Miquel.
147. Puig Castellar o El Castellar (serra d'Ancosa) amb la Neus. Dinem a La Llacuna: Camins. 29/03/2024. 
148. La Miranda del Príncep amb part dels Perquisapunti. Buf, molt, molt durilla, però em sento molt feliç.30/03/2024
149. Puig d'Aguilera. Dinem al barri a El patio de mi casa. 01/04/2024.
150. Grony de Miralles amb la Maribel. Dinem a la Masia Ca l'Escolà. 06/04/2024.
151. Sobrepuny. Amb la Maribel i el Manolo. Dinem a Sant Marc. 13/04/2024.
152. Roc del Joc de la Pilota. El Miguel i jo, dinem al Racó de l'avi, a Guardiola de Berguedà. 20/04/2024.
153. Tossal de la Creu (Solsonès). Un cim bonic on m'he ofegat, al·lèrgia, de valent. Sols el Miguel i jo, tot i que l'endemà havíem quedat a Solsona amb els Perqui. Sopem a l'Hamburgueseria Mesigual. 11 de maig 2024.
154. Punta del General. Fem aquest cim perquè soc molt pesada i no pot ser venir aquí tres dies i no fer-ne un cada dia! Dinem a Ulldemolins, La Graella. 18 de maig 2024.
155. Tossal de la Baltasana (Baix Camp). I un altre essencial que fem sense saber que és essencial. Clarament la gent és molt maleducada (una ruta preciosa, la pena és que el tram que es pot arribar en cotxe et trobes gent -massa- i de tota mena). Dinem, espectacularment bé, al Restaurant del Càmping Prades Park. 19 de maig 2024.
156. Incloc, ara he vist que la teníem fet, La Tossa d'Alp (si no m'he descomptat és el 73). Si busquem l'enllaç a la pàgina de Nohihaquienspari veurem que la vam fer tots quatre de casa. 18 de novembre de 2007.
157. Montagut d'Ancosa - 20/5/2024
158. Santa Magdalena - 01/06/2024
159. Casamanya Sud/Nord - 05/10/2024
160. Puig de la Força - 13/10/2024
161. Pou d'en Sala - 09/11/2024
162. Puigsoler - 10/11/2024
163. Tossa Grossa de Montferri - 14/12/2024
164. Pic de Pessons i
165. Montmalús. Cap de setmana a Andorra amb els Perquisapunti.
166. El Far. Santuari del Far. Dinem al mateix Santuari i després de ben dinar amb la panxa plena, baixem. 
167. Pic de l'Àliga. Què boniques les fagedes. Dinem a La Fonda Hostal Barri a Joanetes.
168. Castell de Lluçà. Amb la Maribel i el Manolo. Dinem a La Mola (francament bé) a prop de Prats de Lluçanès - 28/09/2025
169. Pui de Lleràs. Hi anem amb part dels Perqui, dormint a El Pont de Suert. Dinem, molt i molt bé, a Sopeira. 25/10/2025
170. La Pala del Teller. 26/10/2025. El fem amb els Perqui, però anem a dinar sols a La Pobla de Segur. 

Nota FEEC:

A partir de dia 1 de juliol de 2019 per superar el repte caldrà assolir un centenar de cims d’un llistat de 150 que es consideren “essencials”. He marcat en vermell els cims, fets per mi, que formen part d'aquesta relació que la FEEC considera essencials.

Pel·lícules 2019

GENER

1 - Dogville - Lars Von Trier (2003)

2 - La venus de las Pieles - Polanski (2013)

3 - Still Walking - Hirokazu Koreeda (2008)

4 - Roma - Alfonso Cuarón (2018)

5 - Mala hierba - Kheiron (2018)

6 - El Padrino - Francis Ford Coppola (1972)

FEBRER

7 - Mi vida como un perro - Lasse Hallström (1988)

8 - El Padrino II - Francis Ford Coppola (1974)

9 - Green Book - Peter Farrelly (2018)

MARÇ

10- Cold War - Pawel Pawlikowski (2018)

11 - Atraco perfecto - Stanley Kubrick (1956)

12 - Cafarnaúm - Nadine Labaki (2018)

13 - Persona - Ingmar Bergman (1966)


ABRIL

14 - Secretos y Mentiras - Mike Leigh (1996)

15 - El hijo de Saúl - László Nemes (2015)

MAIG

16 - Caramel - Nadine Lebaki (2007)

17 - Quién te cantará - Carles Vermut (2018)

JUNY

18 - James y el melotocón gigante - Henry Selick (1996)

19 - American History X - Tony Kaye (1998)

JULIOL

20 - Els dies que vindran - Carlos Marques-Marcet (2019)

21 - No amaràs - Krzysztof Kieślowski (1988)

22 - Cirkus Columbia - Miki Manojlovic (2010)

AGOST

23 - Érase una vez en Hollywood - Quentin Tarantino (2019)

24 - Kill Bill I - Quentin Tarantino (2003)

SETEMBRE

25 - La persecución - Jean-Baptiste Léonetti  (2014)

26 - Alma salvaje - Jean-Marc Vallée (2014)

OCTUBRE

27 - Joker - Todd Philips (2019)

NOVEMBRE

28 - Incendis -  Denis Villeneuve (2010)

DESEMBRE 

29 - Las tres caras de Eva - Nunnally Johnson (1957)

30 - Ida - Paweł Pawlikowski (2013)

31 - Historia de un matrimonio - Noah Baumbach (2019)

Llibres 2019

Aquest any tinc uns quants reptes en ment. Un d'ells és tornar al bon hàbit de llegir un llibre cada setmana. Abandonar una mica les sèries de ben segur que em serà de gran ajuda.




Gener

1 - Tres nits de torb i un cap d'any - Jordi Cruz (molt, molt dur pels qui coneixem el Pirineu, i pels que no, pels qui estimem la muntanya)

2 - El cero y el infinito - Arthur Koestler (lectura necessària per una Leninista de pro com jo)

3 - Una tendra donzella - Joyce Carol Oates (encara no sé què opinar-ne, m'ha sabut a poc... a molt poc)

4 - Los niños tontos - Ana Maria Matute (són aquells llibres que em llegeixo perquè la Jana 'ha de llegir' i em recomana)

5 - Hozuki, la libería de Mitsuko - Aki Shimazaki (com necessitava literatura japonesa, per deu!!)

6 - El hombre en busca de sentido - Viktor Frankl (era un dels pendents eternament...)


Febrer

7 - Vindicación de los Derechos de la Mujer - Mary Wollstonecraft (m'està costant de llegir que lo flipes)

8 - Signatura 400 - Sophie Divry

9 - Si duele, no es amor - Sílvia Congost


Març

10 - Arrancad las semillas, fusilad a los niños - Kenzaburo Oé (crec que fa temps que li tenia ganes)

11 - El miracle de l'atenció plena - Thich Nhat Hanh (ommmmmmmmmmmmm)

12 - Tren a Puigcerdà- Blanca Busquets (a veure...)


Abril

13 - L'esbós - Sílvia Bel (poesia)

14 - Tornar a casa - Yaa Gyasi (genial, molt molt recomenable)

15 - La ley del espejo - Yoshinori Noguchi

16 - El príncipe de la niebla - Carlos Ruiz Zafón

Maig

17 - Aprendre a viure, aprendre a morir - Albert Parareda (necessito més i més treballar la meva mort, la d'aquells que m'estimo...)

18 - Qué harías si no tuvieras miedo - Borja Vilaseca

Juny

19 - Tú no eres como otras madres - Angelika Schrobsdorff

Juliol

20 - La muerte: Un amanecer - Kubler Ross

Agost

21 - Salvaje - Cheryl Strayed

Setembre

22 - Toda la verdad de mis mentiras - Elisabet Benavent

Octubre

23 - A sangre fría - Truman Capote

24 - La gente feliz lee y toma café - Agnés Martin-Lugand

25 - Hablar solos - Andrés Neuman

26 - El alcohol y la nostàlgia - Mathias Enard

Novembre

27 - Querido Miguel - Natalia Ginzburg

28 - El Krank - Isabel-Clara Simó

29 - Intimidad - Hanif Kureishi

Desembre

30 - L'arxipèlag del gos - Philippe Claudel

31 - En la mitad de la vida - Kieran Setiya

14 - De Lloret de Mar a Blanes

Han passat molts mesos, la vam fer el 24 de setembre de 2017.

Tinc pocs records.

Va ser una etapa bonica, fàcil, agradable de fer i compartir.

Però, malauradament, des d'aleshores ha plogut molt. Molt.

Adéu (sense accent segons l'Institut d'Estudis Catalans) a una etapa que tanca un cicle, adéu al camí nord de la costa catalana. Ara estic en un altre camí, el de Barcelona a Blanes. Res a veure. Tampoc ho pretenc.

I sí, aquest escrit té també un doble sentit. Una doble lectura. Una metàfora amagada.

La mania de no deixar res a mitges

No sé si té nom o és una síndrome, o potser és una tara de la personalitat, o només és una autoestima baixa: Que ningú pateixi, que ningú s'ofengui, no fer mal a ningú, que tot resti en ordre, en l'ordre diví que diu l'Elena, que cada cosa tingui el seu lloc i cada lloc una cosa ben col·locadeta.

I mentrestant només hi ha una persona que surt, digue-m'ho així, tocada. Tocada, perjudicada, dolguda, trista, sense ànims, desfeta, callada, enrabiada amb ella mateixa.

Us explicaria el per què de tot plegat però encara no toca. De moment vaig fent i qui dia passa any empeny.

Estic malmenjant i malbevent com si així el problema es resolgués. No trencar amb res, no dir no, no deixar un llibre a mitges, ni una relació, ni llençar el passat... arrossegant-lo, arrossegant-lo com una motxil·la plena d'andròmines inútils, com l'abric amb pedres de la Virgínia que, necessàriament, et porten a la mort segura.

Poc a poc, però estic cansada, molt cansada.

No és la depressió. No tinc un episodi depressiu.

Tot arriba, i un dia, sabré deixar un llibre a mitges sense sentir-me'n culpable, sabré marxar dels llocs, sabré dir no a un company a la feina, sabré respectar el que necessito i, sabré, n'estic convençuda, trencar una relació, dues, tres, que no m'ajuden a créixer. Malgrat el vertígen, la culpa, el neguit, la desesperança.

Potser sí que tot està per fer, i tot és possible (malgrat el procés, n'estic convençuda que Catalunya serà una República algun dia, el dia, que com jo, assumeixi que pot, que s'ho mereix, que hi ha camí i que si no n'hi ha només cal caminar per anar-lo fent).

Una Puta Melda!

Una puta melda és un video que s'ha fet famós arran de l'APM. Puta melda és el que diu un nen quan se li pregunta què li sembla el mural... una puta meeeeeeeeeeeeeeeelda, què?, una puta melda!

Això penso jo del dia d'avui. I del dia d'ahir! Una puta melda!

I tanmateix, quines coses, tinc salut. I les guapes tenen salut. I ell té salut. I mons pares tenen salut. I les meves germanes tenen salut. I la família de la meva germana gran té salut.

Però sento que aquests dies han estat una puta melda.

I sabeu què? Que no tinc ganes d'explicar-vos el motiu. Si més no, no avui.

Au, mireu el video!

Llibres 2018

Comencem, comencem, aquest any té bona pinta... encara he d'afegir els del 2017 darrers però amb tanta mani, tanta concentració, tant procès, tant de 155 el cert és que no vaig llegir gaire, vaja gaire per no dir que gens.

Paraula que em poso les piles, ho necessito!

GENER

1 - La verdad y otras mentiras - Sascha Arango (me ha divertido, pues sí, y encima me ha enganchado de nuevo a la lectura... por favor, que el ritmo no pare... Y que el procés continúe, lalalala.)

2 - En las nubes - Ian McEwan (de momento, curioso, yo también suelo vivir en las nubes...)

3 - La biblioteca de los libros rechazados - Davide Foenkinos (club de lectura amigÜita invisible con Mariela)

Febrer

4 - La forma del aigua - Camilleri

5 - Un tros de cel - Isabel-Clara Simó (què se n'ha fet de la Simó destructora? Ens fem grans, i perdem ràbia?)

6 - Los dieciséis árboles de Somme - Lars Mytting (o jo sóc rara, que sí, o costa molt imolt d'entrar-hi i de cop, zasca, resolt)

Abril

7 - El olor de las casas de los demás - Bonnie-Sue Hitchcock (Alaska...)

Maig

8 - La melancólica muerte de Chico Ostra - Tim Burton

9 - Les set caixes - Dory Sontheimer

10 - Morir no es lo que más duele - Inés Plana (començo dia 21)

Juliol

11 - Regreso a Berlín - Verna B. Carleton

12 - El proceso Hoffman - Tim Laurence (buf, i buf)

Agost

13 - Hasta nunca, mi amor - Massimo Carlotto

14 - Dins el riu, entre els joncs - Antoni Munne Jordà

15 - Los cuatro acuerdos - Miguel Ruiz

16 - Cuaderno de trabajo de los Cuatro acuerdos - Miguel Ruiz

Setembre

17 - Sis històries al voltant d'en Marius - Jordi Sierra i Fabra

18 - Laëtitia o el fin de los hombres - Ivan Jablonka

Octubre

19 - Les veus de la ciutat - Jordi Sierra i Fabra

20 - El cuaderno de Rutka - Rutka Laskier

21 - Amor se escribe sin hache - Jardiel Poncela (inacabada)

22 - Els guapos són els raros - Agnès Marquès

Desembre

23 - La acusación - Bandi (no estic llegint una merda... les sèries m'aculturitzen, coi!)

13 - De Tossa de Mar a Lloret de Mar

Dissabte 19 d'agost (aniversari del Txatxo Luís), set hores caminant (incloc l'entrepà que vam fer a Cala Canyelles i un bany necessari a Cala Morisca), calor, xafogor però no sol en excès, sols ell i jo.

Sortim de casa cap a les deu (matinar???) perquè vam buscar per internet i hi havia un bus que sortia de Lloret, on voliem deixar el cotxe, cinc minuts abans de les onze. No vam pensar en què deixar el cotxe a Lloret no seria senzill, ni tampoc que, com darrerament m'ha passat, els horaris per internet dels busos (en aquest cas Pujol) difereixen dels horaris reals. O sóc jo que no sé mirar-ho bé, en fi...

Agafem el bus, doncs, a les 11:20 cap a Tossa (el cotxe l'hem deixat no sé pas on però no lluny de l'estació, tampoc a prop, vaja). Nosaltres i no sé quants italians més. Arribats a Tossa esmorzem a la grangeta on ho vam fer la darrera etapa. Sí, som animals de costums, sobretot jo, molt rutinària. Darrerament sento que la necessito més que mai, em faig gran i blablabla... ja n'he fet 48.

Cap al passeig, som-hi! Enfilem cap el Castell però ell no vol arribar a dalt de tot, és molt cabut, i jo, en aquests casos, no discuteixo, comencem la ruta. Està poc marcada, pel Xevi Blancafort sabem que la ruta o es fa per Gr92 o és difícil de resseguir. Així que trampegem. Cales, urbanitzacions, cales. Fins arribar a la Morisca. Allà veiem la casa del rus, o kurjestaní, o el que sigui. La tanca de la casa fa que el gr92 es desviï. Aix. Baixem a cala Morisca i ens hi banyem. És un gust. Veiem gent que, de ben segur, hi porta tot el dia, nosaltres, amb un banyet en tenim prou, de platja.

Enfilem cap amunt. Llegim el rètol que els rusos o kurjestanís o el que sigui, hi han posat a l'entrada de la finca (avui tenen una celebració especial, fa anys no sé qui): una càmara ens segeuix els moviments i el rètol ens avisa que, malgrat que hi podem entrar-hi (si tenim nassos tenint en compte el que he anat llegint) el camí queda tallat en tres-cents metres.

Tirem endarrere i seguim 'pel nou traçat del gr'. Estem cansat quan arribem a Cala Canyelles i encara no hem dinat. Al restaurant on en vàries ocasions havíem dinat de joves fem un entrepà i una cervesa per tot seguit continuar el camí.

Set hores després d'haver iniciat la ruta arribem a Lloret. Déu meu, quina ciutat, poble, o el que sigui, més turística! Allà ens hi esperat el cotxe.

Nova ruta feta, ara només resta el tram final fins a Blanes, em penso que la resta, els hauré de fer tota sola. O t'hi apuntes?

12 - De Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar

Fa moltes etapes, moltes, que segueixo el camí i aprofito les dades donades per Camins de Ronda d'en Xevi Blancafort al seu web. No el conec de res, només sé que m'agrada el que escriu i com ho escriu (no ara, que ha 'remodelat' el blog i fins i tot 'organitza' sortides per o amb gent pesada com jo, sinó des del primer tram del Camí de Ronda). Aquesta etapa que ara descriuré ell la va fer en tres dies diferents. Mal senyal, o bon senyal, no ho sé, però en tot cas deixava clar que no era cas de pretendre fer-la en un sol dia, així que calia organitzar-me.

Organitzar-nos.

I aquí comença tot el 'drama' d'aquesta etapa número 12... en la manca -a priori- d'organització.

Primer de tot: trobar un cap de setmana lliure. Lliure de bàsquet, d'hoquei, de compromisos socials, d'oci programat, d'aniversaris, de... Bé, primer punt aconseguit: Primer cap de setmana d'agost, del 4 al 6.

Segon: qui hi anem? els quatre? tres? la Missy i la Bruna? Decidit, els quatre (perquè una sembla que li ha agafat el gust a caminar i s'ha decidit a aixecar-se del sofà, aviat esport olímpic, pel que sé; i l'altra no té cap compromís ineludible!).

Tercer: la ruta de dalt abaix, i per rigorós ordre, així que sortim de Sant Feliu per arribar a Tossa.

Quart: on dormim? Si en Xevi diu que no la recomana en una única etapa bé l'hem de partir, i si l'hem de fer en dues etapes bé hem de dormir al mig per no pujar i baixar a Barna. Decidit: tendes de càmping (la que tenim a mitges amb custòdia compartida amb la Montse, i la que és nostra però ara té la Laia amiga de l'Aina). Vinga, les tenim localitzades i ja a casa. Dormim a mig camí més o menys... Cala Pola, càmping Pola.

Cinquè: Quan marxem? Vam dir de marxar divendres, però però però no vam preparar res en tota la setmana, i quan dic res, és res. Només teníem les tendes i perquè ens les acabaven de retornar. Localitza sacs, tovalloles, motxilles, botes, bastó, cantimplores (que crec que si són ampolles rollo metàl·liques no es diuen així), bikinis, roba de recanvi, esterilles, blablabla. Com hem de marxar divendres a la tarda després d'una ampolla de cava per acompanyar una magnífica sarsuela de la sogra? Però què dice usted? Així que mirem una peli, i cap a les set, amb la Jana emprenyada com una mona i el Miguel pujant-se per les parets, acceptem la realitat: No podem marxar amb tant per fer, arribar a Tossa, al càmping, a una hora raonable, muntar tendes... Que no. La propera vegada ho farem millor, amb previsió (ajajajajaja... innocent!). Total, marxem dissabte cap a les 7:30 del matí.

(Jo sense dormir en tota la nit, una part per la calor, i una bona part per la ruta que pintava, per la lectura del blog del Blancafort, bastant malament. La por de mare que passi alguna cosa a les filles. Oiga, perquè mira, si em passa a mi, a banda que elles cobren una assegurança de vida, doncs ja he viscut, però a elles, no, que no. I vinga a no treure'm del cap aquest pensament en tota la nit. Com quan amb l'Aina vam fer primer tresmil. Igual.)

La ruta: Anem directes al càmping Pola, a la Cala Pola, vora uns quatre quilòmetres abans d'arribar a Tossa, cap a les nou tocades ja hem reservat i pagat l'estada d'una nit (56,10 euros) i hem muntat les tendes. Agafem el cotxe i anem cap a Sant Feliu, aparquem darrera de l'estació d'autobusos, gratis. L'altre dia vam pagar 7 euros per aparcar allà a la vora, avui volia evitar-ho perquè el cotxe s'hi quedava fins l'endemà.

Comencem a caminar, baixem al Passeig i allà fem un primer tram del Camí. Mal inici, el camí està mal marcat o nosaltres no el volem veure perquè passa entre carrers d'una urbanització. Trobem un tros de camí que ens fa enfilar-nos en una zona arran de mar (però penya-segat) i passem una mica de por. Reculem. Un tio que està a un dels iots de la costa ens mira (suposo que esperant que caiguem, seré mal pensada però no li veia cap altra intenció) i li pregunto si veu camí: Es fa l'orni. Li ho torno a preguntar: No. Pues oiga, vale.

Pugem novament pels carrers de la urbanització fins arribar (amb el Miguel d'una mala òstia increïble en aquestes alçades, i des d'ahir) a l'Ermita de Sant Elm. Allà pregunto a una parella de noies que parlen del camí de ronda si veuen possible fer-lo. Em diuen que no, que les darreres tempestes, de fa dos anys, han malmès molt el camí i ja no es pot fer ni un tram. M'expliquen que hem d'anar en compte, que fa uns dies ha mort una persona al camí de ronda, que... Buf. Per què fan aquests comentaris? Cal? No és d'ahir que fem muntanya a casa, ostres!!

Baixem i fem una reunió d'urgència els quatre: només podem fer el primer tram de camí per la carretera. Puta merda. Però ho fem. Caminem hores sobre un asfalt tipus forn en un dels dies més calorosos de l'any, sota un sol de migdia assassí, i amb un mal humor del quinze tots plegats. Després de tres hores de camí i veient el mar des de la carretera, de no baixar ni tan sols a Cala Vigatà, ni a cap altra perquè ell diu que després haurem de desfer el mateix camí i no paga la pena (sic). Després d'acceptar que no es veu cap camí ni de Ronda, ni de no Ronda... seguim caminant fins a Cala Canyarets.

Per accedir a Cala Canyarets des de la carretera cal entrar a la urbanització privada Rosamar. Els cotxes han de pagar (quant?) per accedir-hi. Suposo que si no són residents, és clar. Baixem fins a Cala Canyarets i d'allà a Cala Canyet. Entre una i l'altra, però, fem una aturada al restaurant (el xiringuito de la platja, com la platja mateixa, és ple a vessar) i bevem i bevem (jo aigua amb gas i sense, ell dues cerveses, i elles suc de préssec i aigua... ho anoto aquí perquè recordo que portàvem una bona estona passant set i calor, l'aigua que dúiem era força calenta, ja, i anàvem dient què beuríem quan arribéssim a un lloc on comprar beguda fresca... mmmmmmmmm).

Continuem ruta, ja portem moltes hores i estem cansats. Seguim, ara sí, per un camí de Ronda molt xulo, ponts de Canyet inclosos. Grimpem, baixem, caminem, i ens aturem a la cala del senyor Ramon. Per primer cop fem nudisme tots quatre, per banyar-nos. Un plaer. L'aigua no està tan neta com desitjaríem i està un pèl calenta, però és un plaer tanmateix. Dinem i reprenem la marxa.

Més grimpades, més cales, ara arribem a la Cala de Concagats i d'aquí a la platja de Vallpresona. Alucino amb la penya: neveres, parasols, bosses, nens, gossos, cubells, la sogra... buf. I apa, tot el dia a la platja, quin agòbio por dios! Pugem cap a la carretera novament, no podem continuar per la platja, ni grimpant, ni fent el pont. Uns quinze minuts de pujada i sóc a dalt. Ells em porten avantatge com sempre. Què hi farem!

Novament a la carretera, em nego a fer la resta de voltes que falten de la GI682 per completar les 365 corbes. Em nego i es neguen ells. Què fem? Falten sis quilòmetres per arribar al càmping, són gairebé les sis i fa mooooooooolta calor encara.

El Miguel vol trucar un taxi, l'Aina proposa fer auto-stop. Per què no? En un revolt, hi ha espai, ens esperem i l'Aina posa el dit. Un cotxe passa dient amb la mà que va ple. S'atura el segon cotxe, una noia sola. Ens puja als quatre! Touché. És una noia de Terrassa que ha passat el dia a la cala del Senyor Ramon. Li agraïm el viatge com si ens hi anés la vida i arribem al càmping amb ganes d'anar directes a l'aigua. Molta gent a la cala, molta (fins i tot un excompany de feina d'ell), les tendes estan a pocs metres de la cala, un plaer, un plaer autèntic. Ens banyem els quatre contentíssims per haver aconseguit una part més de la ruta. Bien! Demà serà un altre dia (abans, però, soparem la mar de bé al restaurant del càmping, que una cosa és dormir sobre terra i l'altre menjar de bocates a tot hora... hombre ya!).

Tot sopant, mirant la ruta fins a Tossa, i pensant en com ha estat el dia, el Miguel i jo decidim fer la ruta a Tossa ben d'hora i agafar el bus de les 10:10 allà que porta fins a Sant Feliu (n'hi ha tres, un a les 10, un a quarts de 8 del vespre, i un altre a quarts de dues de la matinada).

Ens llevem després d'haver maldormit a les 7 i a dos de vuit ja som en marxa: Cala Pola, buida, fantàsica; Cala Bona, flipant que enlloc de platja hi ha un xiringuito i enlloc de posar-hi la tovallola has de seure en una cadira del bar; pujada a la carretera i tornada a baixar al camí de Ronda. Arribada a Tossa en poc menys d'una hora. I sense arrossegar les tendes i motxilotes.

Esmorzem de conya, agafem el bus, anem al càmping, desmuntem tendes, i anem cap a casa... abans, però, ens aturem a dinar a Badalona, al Tariq, com en tantes d'altres ocasions.

Un tros més de camí!!!

11 - De Platja d'Aro a Sant Feliu de Guíxols

(Ell hi anava sovint, a Sant Feliu. Un dia va ser el darrer. Recordo aquell dia com si fos ahir. La meva trucada de matinada, la seva tornada, la por, els plors, la pregunta feta i la resposta donada. Un petó)

Avui tocava una etapa xula, vaja, no sabia si ho seria o no, de xula, però ha estat genial, genial. I tenia pinta que ho havia de ser, per diferents motius: és dissabte 29 de juliol (per tant no havíem de patir per la tornada... tot i que hem patit per l'anada perquè ha coincidit amb no sé quina operació sortida de les mil que hi ha cada estiu); un munt de cales sense sorra i sense gent; i la família de 4 al complet! Bien!

Hem sortit de casa cap a les nou (tot passant per la benzinera i posant-t'hi 45 euros), i a dos d'onze ja érem a Sant Feliu. Allà hem deixat el cotxe al pàrquing  privat que hi ha creuant la carretera davant de l'estació d'autobusos (7,50 euros) i hem agafat un autocar a tres d'onze fins a l'estació de Platja d'Aro (7 euros més). Pos sí, avui sumo el que hem anat gastant, perquè el camí de la costa ens està sortint entre una cosa i l'altra i perquè som una mica 'senyors' per una pasta.

Ahí lo dejo.

Des de l'estació baixem al passeig, allà ens aturem a un súper i comprem pa (l'embotit, avui, estranyament, l'hem dut de casa), tampax per a la peti (això no toca que ho posi aquí però ja ho he escrit, llàstima), oli del bo pels entrepans i no recordo si res més (13,40 euros). Fem els bocates a un banc i ens els anem menjant mentre comencem la caminada. Són les 11 ben tocades.

El passeig de Platja d'Aro, arreglat, no té cap gràcia però no molesta, arribem a la sorra de la platja, abans de la riera i veiem un retol que marca que el GR92 es desvia cap a l'interior. No ens agrada seguir sempre el gé erra perquè sovint va per l'interior i nosalres fem el camí de la costa, el fem de dalt abaix (vam començar, crec, a Colliure) i el fem per rigorós ordre de 'final, inici, final, inici'. Quan arribem a la zona del port, ailàs, allà sí o sí hem de recular i anar cap a l'interior. Hi entra força el port, al poble, així que caminem una bona estona per carrers i carrers. Fins que tornem al mar, a Sa Conca. Sorra, sorra i comença el camí de ronda. Un camí de ronda arregladíssim, excessivament arreglat, però amb unes vistes precioses arran de mar, i sí, paga la pena. Cases fantàstiques, poca gent, i molt de sol (això sí). Anem a bon ritme, mentida: ells van a bon ritme, jo al meu, naturalment.

S'Agarò i cap a Cala Sant Pol, ens hi banyem una mica abans d'arribar-hi, en una zona sense sorra, amb pedres, i amb una aigua fresqueta i neta, neta.

Seguim des de la cala de Sant Pol, però ara amb trams desagradables d'escales amunt i escales avall, barcos sorollosos plens de gent (que són comercials fiesteros i surten cada dissabte), i finalment, tot passant per un tram de muntanya amb camí no 'fet fabricat'... arribem a una zona fantàstica. No, molt fantàstica: el Pein de la volta de l' Ametller. Lliure de gent (hi ha gent, però poca), de sorra, de soroll, de barcos, de cotxes, de bicis, de... ummm siusplau que no deixi mai de ser un paratge protegit!

I xino-xano cap a la platja de Sant Feliu. Dutxa, canvi de sabates (un gust treure's les botes i posar-se sabata oberta) i cap a dinar. Voltem, voltem, i trobem un lloc on sembla que no ens clavaran, mengem bé i la cervesa (com sempre) sap a glòria. Total 54 euros.

La peti es 'queixa' que l'altre dia no es va menjar un granissat i li comprem un gelat cucuruxto de 'mango i pinya' (2,10) i, de pas, la gran vol una crema catalana (3,50).

Apa, tornem cap a casa, pagant peatges, naturalment (crec que uns 14, anada i tornada). Això sí, avui no he conduït jo a la tornada i he pogut mig dormir, o mig descansar, o mig el que sigui.

Cost total: 146, 50 euros!!

Oiga, i què? Hem estat a gust, no? Doncs ja està. Això sí, no penso fer números del que portem 'gastat' des que vam començar fa ja quatre anys. Total, pa què?


........................................

Avui és la cançó: l'han cantat i ballat (la peti, especialment) bona part del camí.

10 - De Palamós a Platja d'Aro

Merda frita, no recordo res, o gairebé res, i tan sols han passat dues setmanes... Ara que tinc uns minuts a la feina abans de plegar (shhhhhhhhhhhh) estic decidida a posar-m'hi i, tanmateix, he d'enviar un wasap a la Jana perquè m'ajudi a recordar:

- Jana, ai nit yú! Envia'm un àudio resum amb el què vam fer de Palamós a Platja d'Aro

- Buah jo què sé.

- No recordo més que el xino.

- Hahahaha i jo

- Porfa

- No ho recordo

D'acord, em tranquil·litzo, no és Alzheimer prematur, això meu, perquè la Jana només en té 14 (18 si tenim en compte que ve al gimnàs amb el carnet de l'Aina però la seva foto) i tampoc no ho recorda. Que no cunda el pànico.

Anunciaven pluges per diumenge 23 de juliol a la tarda, i així va ser. En previsió d'això vam decidir fer només fins a Platja d'Aro. Cotxe cap a Palamós, aparquem a un carreró (jo per no pagar aparcament el que calgui) i comencem la ruta. Tard, no recordo l'hora però tard: a quarts de dotze.

La primera part només porta del Passeig de Palamós al Passeig de Sant Antoni de Calonge.

 

De seguida, però, comencem a trobar caletes, i més caletes. Avui ve la peti amb nosaltres, estic contenta, m'adono que, malgrat l'odi que va patir molts anys per tenir uns pares muntanyeros (odio els meus pares que m'obliguen a anar a la muntanyaaaaaaaaaa, cridava de ben petita quan la fèiem caminar i caminar) ara sembla que té tirada per aquest món (i deixar-me endarrere com ja fa el seu pare fa anys, en fi). Fins i tot fa mesos que va a un esplai on, poc o molt, també fan excursions.

 

A la propera ens banyem, a la propera ens banyem.

 

Sabem que si ens banyem (despulla't, treu-te les botes, llença-t'hi, eixugat, vesteix-te novament, calçat... mandra) ens costarà arrencar novament així que ho deixem pel final.

 

Racons ben xulos, camí arreglat en algunes zones, aigües netes, barcos a puntapala (quina ràbia!!), i cases pa flipar, vaja, com darrerament!!

 

La visió, anant pel camí de Ronda, de la platja de Platja d'Aro amb els edificis monstres allà mateix és espantosa. Trenca, si ho permets, tot el plaer de caminar entre cales i platgetes sense gaires construccions (gaires no vol dir cap, vol dir no en excés, sobretot si ho comparem amb l'arribada a Platja d'Aro). Així que no ho permeto, i em quedo amb el plaer del camí. I de veure la Jana feliç.

 

Arribats, dinem (a un xino!!! que ens costa una pasta, per cert), autobús Sarfa cap a Palamós i ja al cotxe cap a Barna. A mirar com plou, i plou, des del sofà.

 

I seguim...

 

 

 

 

 

9 - De Llafranc a Palamós

Diumenge 9 de juliol, Sant Tornem-hi!

L'ex -que ja no és ex-,i jo, reprenem camí. Agafem el cotxe, no preparem motxilla el dia abans perquè som un cas com un cabàs (així que no ens emportem tovallola...), i a cuita corrents ens plantem camí de Llafranc. Ell, i jo també si us sóc sincera (sé que aquest sóc ja no du accent, i?), doncs, això, ell confon els noms dels pobles d'aquesta zona, i no és per menys, Tamariu, Begur, Llafranc, Palafruguell... (bé, potser no es confonen, però els confonem, punt):

Vinga, arribats a Palafrugell li dic: I si parem aquí, mirem si passa un bus cap a Llafranc, deixem el cotxe, i en arribar a Palamós n'agafem un altre fins aquí i no hem de fer la ruta circular?

Dit i fet. El bus que anava a Llafranc passava en cinc minuts així que tot quadrat (l'Aina no hi era però segur que pensaria que, com sempre, tinc la flor al cul). Deixem el cotxe, prenem l'autocar, i en pocs minuts arribem a Llafranc. Pinta que serà un dia de molta gent, no fa gaire calor, d'altra banda. Comprem un mos per esmorzar i iniciem camí, tard, evidentement, tard. Són tres de dotze.

Pujades, baixades, pujades, baixades, escales, escales, més escales, un tram de camí, escàs, per una urbanització, cales precioses, cales buides, cales plenes, les cases dels típics 'fillsdeputa' que diu el Miguel, vora el mar, i arribem a Es Castell. Una cala especial per a mi (suposo que per a gairebé tothom) perquè vaig viure intensament la mobilització que l'any 94 va impedir que una fantàstica cala com aquesta quedés ensorrada entre blocs d'hotels, apartaments, i restaurants. Bien, sí, bien.

Seguim pel camí de ronda arreglat recentment i arribem a les casetes de pescadors de Cala s'Alguer. Allà, una molt bona amiga meva, la seva família, vaja, hi té una casa. Ahir vaig sopar amb ella, més de 30 anys després d'haver-nos conegut mantenim una amistat íntimament tranquil·la,  i m'explicava que just el dia que hi vam passar no feia ni una hora que ells havíem marxat. Hi passen tots els caps de setmana de juny a setembre i les lluites amb els turistes que volen endur-se les estrelles de mar, són immenses. No entenen que són éssers vius. O sí, i tant els hi fot.

Cala la Fosca, Palamós, dinar a Palamós, autocar cap a Palafrugell i cotxe cap a casa... caravanote de tornada i fi de festa.

Llibres 2017

Gener

1 - Quan érem feliços - Rafel Nadal

2 - El hombre más rico del mundo - Rafael Vidac

3 - El vecino de abajo - Mercedes Abad

Febrer

4 - Body art - Don DeLillo

5 - La carne - Rosa Montero

6 - Lena - Jordi Coca

Març

7 - Billie - Anna Gavaldà (què poco me suena que sea una novela suya!!)

Abril

8 - Si a los tres años no he vuelto - Ana R. Cañil (lo acabo porque tengo la mala costumbre de acabar novelas... aaaaaaaaaaaaaaaay!!)

9 - Clown esencial - Alain Vigneau (ains)

10 - Doble fuga de amor y muerte - Jean Legrand (ostia, què lectura dificil donde las haya... para mí)

11 - Cicatriz - Sara Mesa

Maig

12 - Tierra de campos - David Trueba

13 - El insólito peregrinaje de Harold Fry - Rachel Joyce (temps en tinc, a veure si l'aprofito)

Juny

14 - Cuatro por cuatro - Sara Mesa

15 - Perfectamente imperfecto - Walter Risso

16 - Mare i filla - Jenn Diaz

Juliol

17 - Carácter y Neurosis - Clàudio Naranjo (fa por començar-lo... però el primer pas ja està fet)

18 -  Una novela rusa - Emmanuel Carrère (més d'un mes que fa que la llegeixo...)

Agost

Setembre

19 - El patito que nunca llegó a ser cisne - David Calvo (Celopán)

Octubre

20 - Esperando a mister Bojangles - Olivier Bourdeaut

21 - Mi abuela rusa y su aspiradora americana - Meir Shalev (necessito tornar a enganxar-me amb la lectura...)





Pendents: Cynthia Ozick
La otra mitad de mí - Affinity Konar
Tiene que ser aquí - Maggie O’Farrell
La otra mitad de mí - Affinity Konar
Madre e hija - Jenn Díaz
Bonavia - Dragan Velikic
Que me quieras - Merritt Tierce
Morir en primavera - Ralf Rothmann
Que nos juzguen los perros, si pueden - Paul M. Marchand
Caminos ocultos - Tawni O'Dell
Déjame ir, madre - Helga Schneider