dimarts, 17 de març del 2015

Cinema 2015



1 - Dos días, una noche - 'Deux jours, une nuit' Bélgica (2014). Dirección: Jean-Pierre Dardenne y Luc Dardenne

2 - París-Manhattan - Francia (2012). Director: Sophie Lellouche

3 - Boyhood - Estats Units (2014). Director: Richard Linklater

4 - Big Eyes - Estats Units (2014). Director: Tim Burton

5 - Ciutat Morta - Catalunya (2013). Director: Xavier Artigas

6 - Dos amigos - España (2013). Director: Polo Menárguez

7 - Blade Runner - USA (1982). Director: Ridley Scott

8 - Los fenómenos - España (2014). Director: Alfonso Zarauza

9 - El gran hotel Budapest - USA (2014). Direcctor: Wes Anderson

10 - El niño - España (2014). Director: Daniel Monzón

11 - La sal de la tierra - Francia, Brasil (2014). Director: Win Wenders

12 - Loreak - Euskadi (2014). Directores: Garaño-Goenaga

13 - Relatos Salvajes - Argentina (2014). Director: Damián Szifrón

14 - Antes del frío invierno - Francia/Luxemburgo (2013). Director: Philippe Claudel

15 - Las 13 rosas - España (2007). Director: Emilio Martínez Lázaro

16 - Vacaciones de Ferragosto - Italia (2008). Director: Gianni Di Gregorio

17 - A puerta fría - Catalunya/España (2012). Director: Xavi Puebla

18 - María y yo - España (2010). Director: Félix Fernández de Castro

19 - Lo más importante de la vida es no haber muerto - España-Catalunya/Suiza (2010). Directores: Olivier Pictet, Marc Recuenco, Pablo Martín Torrado

20 - Tres días con la família - Catalunya (2009). Directora: Mar Coll

21 - Quiéreme si te atreves (Jeux d'enfants) - Francia (2003). Director: Yan Samuell

22 - Cohrence - EUA (2013). Director: James Ward Byrkit

23 - Stockholm - España (2013). Director: Rodrigo Sorogoyen

24 - Pariah - USA (2011). Director: Dee Rees

25 - Dallas Buyers Club - USA (2013). Director: Jean-Marc Vallée

26 - Whiplash - USA (2014). Director: Damien Chazelle

27 - Scarey Movie - USA (2003). Director: David Zucker (sense comentaris de per què l'he vista...)

28 - Matilda - USA (1996). Diretor: Danny DeVito - Revisión-

29 - Los Otros - España (2001). Director: Alejandro Amenábar - Revisión-

30 - 10.000 km - España (2014). Director: Carlos Marques-Marcet

31 - La isla mínima - España (2014). Director: Alberto Rodriguez

32 - Magical Girl - España (2014). Director: Carles Vermet

33 - Snatch: Cerdos y diamantes - Regne Unit (2000). Director: Guy Ritchie

34 - Pretty Woman - EUA (1990). Director: Garry Marshall -R-

35 - Después de Lucía - México (2012). Director: Michel Franco

36 - Haz de tu vida una obra de arte - España (2014). Director: Fernando Merinero

37 - The imitation game - EUA-UK (2014). Director: Morten Tyldum

38 - Diamond flash - España (2011). Director: Carlos Vermut

39 - La escafandra y la mariposa - França/EUA (2007). Director:  Julian Schnabel

40 - Barcelona, noche de verano - Catalunya (2013). Director: Dani de la Orden

41 - La vida inesperada - España (2014). Director: Jorge Torregrossa

42 - Still Life (Nunca es demasiado tarde) - UK (2013). Director: Uberto Pasolini

43 - Jimmys Hall - Regne Unit (2014). Director: Ken Loach

44 - Criaturas Celestiales - Nueva Zelanda (1994). Director: Peter Jackson

45 - Las Horas - Estats Units (2002). Stephen Daldry

46 - Deseando amar (In the Mood for love) - China (2000). Director: Wong Kar-Wai

50 - Náufragos. Vengo de un avión que cayó en las montañas - Francia (2007). Director: Gonzalo Arijón

51 - La camarera Lynn - Alemania (2014). Director: Hingo Haeb

52 - Ático sin ascensor - EUA (2014). Director: Richard Loncraine

53 - February - Estats Units/Canadà (2015). Director: Osgood Perkins

54 - Cemetery of Splendour - Tailandia (2015). Director: Apichatpong Weerasethakul

55 - Vientos de agosto - Brasil (2014). Director: Gabriel Mascaro

56 - El Club - Chile (2015). Director: Pablo Larraín

57 - Madre e hijo - Rumanía (2013). Director: Calin Peter Netzer

58 - Requisitos para ser una persona normal - España (2015). Directora: Leticia Dolera

59 - Truman - Catalunya (2015). Director: Cesc Gay





Pendents:

Sommarlek

Malpertuis

dimarts, 10 de març del 2015

Fractura de Peroné - 1

Mai no he mirat una lesió d'ossos quan, arran d'un partit de futbol, habitualment, ensenyen la cara de patiment del jugador per seguidament enfocar el seu turmell que mira cap a l'altra banda, una tíbia que trenca la pell i surt fora, o un genoll fent una volta impossible...

No.

No em genera cap conflicte la sang, ni les punxades, ni mirar una operació, ni... ai, però si es tracta de trencaments d'ossos aleshores em faig petita petita i no ho suporto.

Com de tots és sabut que millor no témer a res perquè la vida ens ho posa en safata (per tal de superar la por?), què em va passar el passat dilluns 16 de febrer? Fàcil: em vaig trencar el peroné. Terç distal no sé què del peroné amb desplaçament.

Què que vol dir? Doncs que el peroné va fer crec i jo no vaig poder ja posar-me dreta. El dolor era terrible, terrible i la sensació que no era l'esquinç de sempre, també.

Han passat tres setmanes i un dia, i em queden, no sé, sis, set, vuit setmanes més?

Explicaré com va anar perquè m'anirà bé per recordar-me'n, un dia això haurà passat i llegir com va anar tot em farà gràcia. Puta gràcia, crec.

En fi.


dissabte, 24 de gener del 2015

Soy Tripofóbica... y tú?

No seas una persona curiosa. No busques en google imagénes qué cosa es esto de la tripofobia. O sí. Yo sentí un gran alivio al conocer que mi, que mi asco, que mi manía, tenía nombre. Y estaba clasificado.

Ommmmmmmmmm.

Todo empezó hace, no sé, casi cuarenta años. El piso que alquilaron mis padres en Font Honrada 42 tenía un sofá que los antiguos inquilinos se habían dejado. Era de escai -cómo se escribe esto del escai, creo que nunca he tenido la necesidad de escribirlo? Luego lo busco-, verde y tenía una parte que dejaba ver la espuma que había en su interior. No sé por qué motivo en esa espuma amarillenta había tres agujeros. Qué asco! Qué asco! Años después aún recordaba con nauseas esos tres agujeros de un sofá que -a veces- dudo que existiera.

Con los años esa sensación, absurda?, la he sentido en diferentes ocasiones. Atracción y rechazo por igual a ciertas imágenes de figuras redondas, circulares, agujeros, bolitas... Buf. Hasta que no hace mucho supe que eso tenía nombre: tropofobia.

Estuve un tiempo haciéndome daño y mirando -entres mis dedos- imágenes que constataran mi fobia.

Sí. Listo.

La semana pasada salí a cenar con una amiga y se lo comenté: En serio? A mí me ocurre igual! Y tiene nombre!

Sí, en serio, y tiene nombre.

Lo dicho, no lo busques. No lo hagas.

O sí.

(qué bueno, acabo de buscarlo Skai era la marca comercial de un material sintético que imitaba la piel... vamos, como 'vamos a tomar una coca-cola', 'voy a comprarme unas wambas', o ' tienes un Kleenex? Fíjate tú!)


Aquí os dejo una canción que no conocía y que ayer me dedicaron (por qué será?)


dimarts, 26 d’agost del 2014

2 - De El Port de la Selva a Llançà

Quan vam començar el Camí de la costa vaig decidir que el faria per rigorós ordre de traçat. Una tonteria com una altra qualsevol, accepto.

Així que primer vam fer d'una tirada de Colliure a Llançà i després d'un parell de mesos de paron logístico vam continuar aprofitant que anavem a recollir la gran a El Port per anar des d'aquesta població a Llançà (anar i tornar).

El camí és senzill, aquest tros vull dir, molt senzill, pla, ben traçat, sense desnivell, perfecte.

Va ser un dia genial vam anar amb cotxe a Port i després d'aparcar-lo vam començar a tirar cap a Llançà, el dia era bo i estàvem animats per, per, per motius personals. En arribar a Llançà, hora de dinar, ja, vam decidir picar una mica. I això vam fer: cerveseta, braves, més cerveseta, més tapes, i ja farts, el cafè.

Tinc un molt bon record d'aquell àpat, de la conversa, dels petons i somriures... sí.

Dues hores d'anada (una mica menys, crec) i encara ens faltaven les dues hores de tornada. Això vam fer després del dinar i la sobretaula, tornar pel mateix camí.

Però però mirant alguna caleta se'ns feia la boca aigua i vam decidir (què rarooooooo la Núria banyant-se) baixar a fer-nos un bany! Ell m'anava dient que vigilés amb els eriçons. Jo pensava que se li havia pujat l'instint protector des del divorci i no li feia cas (moltes de les cales són rocoses) fins que: Òstia! I sí, el seu taló havia trepitjat un eriçó.

Quinze dies, quinze dies va trigar en poder posar amb normalitat el peu a terra. La meva estimada Maite i jo vam passar hores remenant el seu taló amb una agulla i unes pinces mirant de treure-li una pua, i una altra, i encara una altra. Vam buscar tot de trucs, cremes (meravellós Ungüento Cañizares que ja no vénen a les farmàcies però que vam trobar a la farmaciola de caducats no revisats darrerament de casa, Fucidine...), i vam estar dale que te pego (que no vol dir 'follant' en aquest cas) més de tres setmanes.

Consola saber que si busques a google pensant que això no li ha passat mai a ningú, lo flipas amb la de gent que demana ajut, consell, que crida de dolor, que demana amb llàgrimes als ulls una solució màgica...

Lalalalala.

En fi, quines coses, oi?

Per cert, el proper tram, El Port - Cadaqués, està pendent per ben aviat, t'hi apuntes?

diumenge, 24 d’agost del 2014

Porque lo digo yo!

Que recuerde nunca me han contestado con un 'Porque lo digo yo' a una pregunta sobre una negativa anterior a una propuesta mía.

O bien no lo recuerdo o bien mi táctica funcionaba perfectamente: 'Esta noche salgo', decía. Y salía. No lo preguntaba, lo explicaba, ponía en conocimiento de mis padres que esa noche... salía.

Hace unos días abrí un blog. Buf, necesitaba escribir (en abierto, sí, qué pasa?) de nuevo y saber que una, dos, o ventitrés personas me leen es un motivo más, así que lo dicho: abrí un blog.

Lo cerré al día siguiente. No era éste, que no; no era éste y punto.

Así que el viernes, otro 22 de agosto en que cumplo años, me dije que me iba a regalar reabrir este Buf-jomateixa en el que me siento tan a gusto, y por qué? Pues, fácil, porque lo digo yo! No necesito más excusas. Yo abro, cierro, modero, modifico, censuro. Es mío, no? Pues eso hago: lo que me da la gana!

Cómo he celebrado estos 45 años? De entrada, celebrándolos. Tres días de celebraciones más o menos íntimas, con amigos de siempre, amigos nuevos, familia nueva y familia de toda la vida. Sí. Y encima lo he celebrado en el trabajo! Qué fuerte, qué fuerte!

Me prometí al iniciar el 2014 que iba a celebrarlo todo, todo, y eso he venido haciendo. Así que mi cumple no iba a ser una excepción.

Y no lo ha sido.

Qué le pido a mis 45? Ummmmmmmmmmm... más montaña, menos quilos, más sexo, menos malos rollos, más risas, menos dudas, más, menos, ni más ni menos.

Voy por el buen camino, lo sé, lo noto. He conseguido rodearme de sonrisas, sinceridad, buen rollito y mucho amor. Me ha costado, sí, mucha pasta y muchas lágrimas, pero 'et voilà', me he superado, estoy justo en el principio, en el inicio, en los primeros pasos. En el buen camino, ostias.

Besos y más besos y más besos. Y miles de sonrisas.

Gracias!!


dissabte, 3 de maig del 2014

Punt i Final


Tanco el bloc. Tanco una etapa a la meva vida. Una etapa molt llarga, molt intensa. Amb un munt d'experiències viscudes, sentides, patides.

No deixaré però d'escriure, ni de llegir.

Una abraçada ben forta.



dijous, 1 de maig del 2014

Pura Venjança? 2


No sóc venjativa. Fer ús de la venjança em faria mal a mi, així que he decidit que no escriuré al bloc sobre el tema en qüestió.

I el cas és que em fa molta ràbia! Sí, sí, continuo enfadada i perplexa. Per-ple-xa. Però però però es veu que això d'explicar en obert, en públic, per a qui vulgui llegir-me, el que volia explicar: no és lícit. I jo no em sentiria bé, finalment. Vaja, que no. I, a banda, em podríen acusar de difamació . O una cosa així (rollo això de la guàrdia civil que ara et pot venir a buscar si parles de quant va volar o no algú que anava en cotxe).

Doncs res. Principi i final. Començo i tanco la pura venjança. I em sap greu, eh? Perquè el tema era ben sucós. La pena que arrossego és que, tot i que fa anys i anys que ho vivia malament, no he estat capaç de veure-ho de manera tan i tan clara fins ara. Ara, per sort, el coixí ha parlat: Adéu, adéu. Au, tira.






Pura Venjança? 1


Estic molt, molt enfadada.

Estrany. No, estranyíssim que jo reconegui estar enfadada per alguna cosa. Normalment tot m'està bé. Sóc gilipolles. I sumisssa. Sí, però avui estic enfadada i necessito venjar-me.

Com aquell cop amb l'extrem. Una història que només saben i sabran dos dels meus quatre puntals. Allò va passar fa més de dos anys.

(continuarà demà que avui el dia ha estat massa intens)

dijous, 10 d’abril del 2014

Teatre 2014


Aquest està essent un any prolífic quan a visites als diferents teatres... i estic encantada que així sigui. Hi he anat amb gent (companyes, amigues, família) tan dispar que em fa feliç saber a quanta gent li atreu, també, el teatre.

En fi, aquí deixo la relació, de moment, d'aquest any:

1 - Els Beatles contra els Rolling Stones

Una amiga de l'Aina (l'Anna V.) li va proposar participar en aquesta obra que dirigia el seu tiet. Van ser moltes setmanes en què l'Aina va viure què és muntar una història d'aquest tipus i en va quedar molt satisfeta. Nosaltres també, quan la vam anar a veure!!

2 - Un enemic del poble - Teatre Lliure

La primera vegada que vaig veure una obra al Lliure.

http://www.teatrelliure.com/es/programacion/temporada-2013-2014/un-enemic-del-poble

3 -  Translations / Traduccions - Biblioteca de Catalunya

Un espai genial per veure teatre!!!

http://www.laperla29.com/espectacle/98

4 - Non Solum - Ateneu Popular 9b

http://www.ateneu9b.net/content/sergi-lopez-presenta-non-solum

5 - Vinc Buida - Centre Cívic Cotxeres Borrell (Espai Escènic Tísner) 

Impressionant!

6 - L'orfe del Clan dels Zhao - Teatre Romea

http://www.teatreromea.com/ca/ex/903/lorfe-del-clan-dels-zhao

7 - Un trozo invisible de este mundo - Atrium Viladecans

Amb una xerrada final amb el Botto per acabar de 'flipar' del tot!

http://www.atriumviladecans.com/publica/arts/detallArt/_RZJVnAvordgNOfrIMip9Tx28FBwp6S4C

8 - Improadway de MalRayo Impro a la Sala Tísner del Centre Cívic Borrell


(ahir va fer un any de la nostra darrera... no, gairebé darrera, improvisació)

9 - L'Onada - Teatre Lliure de Gràcia

Molt, molt millor que la pel·lícula! (i més real)












dilluns, 7 d’abril del 2014

Llibres 2014


1 - Clara Usón - La hija del Este

2 - Marisa Bosqued - Triptófano: El secreto para volver a ser tú

3 - A. Carrión López - Autoestima y Desarrollo personal con PNL

4 - Federica de Paolis - Te escucho

5 - Maria Jesús Álava Reyes - La inutilidad del sufrimiento

6 - David Foenkinos - La delicadeza

7 - Xavier Guix - El sentit de la vida o la vida sentida

8 - Àngels Ponce - Ensenya'm a ser feliç! (la primera guia per educar en la felicitat)

9 - Stefan Zweig - El candelabro enterrado

10 - Allan Santos, Enric Lladó - El libro grande de la PNL

11 - Amélie Nothomb - Barbablava

12 - Zadie Smith - NW London

13 - Olga Castanyer - La asertividad

14 - Omar Falworth - El arte de vivir bien con los demás

15 - Mary Ann Shaffer i Annie Barrows - La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey

16 - Harry Crews - El cantante de gospel

17 - Louise Hay - Usted puede sanar su vida

18 - Isabel Clara Simó - Els invisibles

19 - Francesc Torralba - L'art de saber estar sol

20 - Helene Hanff - 84 Charing Cross Road

21 - Elaine St James - Simplifica tu vida interior

22 - Mercè Conangla i Jaume Soler - Sin ánimo de ofender (llegint)

23 - Thomas Bernhard - El malogrado

23 - Thomas Bernhard - El malogrado

24 - Victor Kuppers - El efecto actitud

25 - Marina Mander - La primera mentida

26 - Robert Louis Stevenson - L'illa del tresor

27 - Mario Alonso Puig - Reinventarse

28 - Nell Leyshon - Del color de la leche

29 - Kate Atkinson - Entre bastidores

30 - E. Warthon - Santuario

31 - Edward Albee - Quién teme a Virginia Woolf?

32 - Atul Kumar - Siete pacientes

33 - Agota Kristof - L'analfabeta

34 - Arnau Vaillant - La noia que feia papallones d'Origami

35 - Chloe Hooper - Un llibre per a nens basat en un crim real

36 - Ángel Gil Cheza - El hombre que arreglaba las bicicletas

37 - Juan Mayorga - El chico de la última fila

38- Fréderic Beigbeder - El amor dura tres años

39 - Carmen Amoraga - La vida era eso

40 - Janne Teller - Nada

41 - Julia Leigh - Inquietud

42 - Elio Colen Mirete - No cojas ese cuaderno por favor

43 - Lolita Bosch - Qui vam ser

44 - Fredrik Backman - Un hombre llamado Ove

45 - Alberto Lema - Una puta recorre Europa

46 - Georges Simenon - La nieve estaba sucia

47 - María Angelidou - Mitos Griegos

48 - Marta Rojals - L'altra

49 - Rafael González - Ni colorín, ni colorado (no acabat)

50 - León Tolstoi - La felicidad conyugal

51 - Erri de Luca - El día antes de la felicidad

52 - Mònica Zabala - La magia del lenguaje positivo

53 - Fiodor Dostoyevsky - Memorias del subsuelo

54 - Yasmina Khadra - La prima K

55 - Luis Mateo Díez - La piedra en el corazón (llegint)

PENDENTS

- Diego Carcedo - Un español frente al holocausto

- Antonio Di Benedetto - Zama / El silenciero / Los suicidas

- Ana Fuentes - Hablan los chinos

- Dostoievsky - Memorias del Subsuelo

- Antony Beevor - El misterio de Olga Chejova (pendiente)

- Andreï Makine - El crimen de Olga Arbélina (pendiente)

- Gente de La calle de los sueños - Teru Miyamoto

- Chrisopher R. Beha - Qué fue de Sophie Wilder

- La soledad del lector - David Markson

- Peter Cameron - Algún día este dolor te será útil

- Nicole Krauss - La historia del amor

- Silvia Plath - La campana de cristal

- Siete cajas?

- John Green - Ciudades de papel



divendres, 4 d’abril del 2014

I will survive

Sí, me'n sortiré. Sortiré d'aquesta, també. I seré una nova Núria, ni millor, ni pitjor, diferent. No renego del meu passat, no el vull, no hi vull tornar, però no renego, sóc la que sóc per ell.

I no estic sola, me'n senti o no, no estic sola.

...

I gràcies, gràcies a l'Estela, a qui no conec de res, però a qui li dec part (i bona part) de la meva millora:

http://ayudaparaladepresion.blogspot.com.es/

...

Gràcies especialment als quatre puntals que (juntament amb el Miguel i la Jana i l'Aina) fan que tingui ganes de continuar vivint. Vosaltres sabeu qui sou!! Us estimo!

dissabte, 25 de gener del 2014

...però he començat amb la fluoxetina...


Em sap greu no poder escriure que estic millor. Sí, l'Aina diu que el que hauria de fer és repetir-me mil vegades, dues mil vegades, que estic millor i que me'n sortiré però ara com ara m'és impossible dir-ho tan sols un cop.

Estic molt trista.

La meva menta continua 'rumiant', pensant obsessivament, no donant-me treva, ni un minut.

A estones la sensació que no ho suportaré és molt forta però aleshores penso en elles, en ell, i dic, un dia més, un dia més.

Me n'he sortit d'altres vegades, per què aquesta no hauria d'aconseguir-ho?

Miro de fer la vida normal de sempre però se'm fa difícil. El que més em ve de gust és ficar-me (amagar-me, ho sé) al llit, dormint, despertant-me. Ahir a la tarda ho vaig fer, hi vaig ficar-me a les cinc i fins les deu de la nit no em vaig tornar a llevar, per tornar-me'n havent sopat.

Vaig prometre'm a l'anterior escrit que no li faria cap concessió més en aquesta 'malaltia?' però li n'he fet. Li estic fent, tornant a escriure al blog sobre el que sento. Ho sé, però és com una necessitat.

Finalment, vaig anar al metge, i sí, ara prenc fluoxetina (allò que en el seu dia es va comercialitzar com a prozac).

Són tres, quatre, cinc setmanes per començar a trobar millores. En els símptomes.

La millora en el meu interior 'mental' depèn de mi. I d'una reestructuració de pensament que mai acabo d'aconseguir del tot.

Possiblement torni a fer teràpia. Crec que la necessito.

No em reconec. Aquesta no és la Núria. La trobo a faltar. I no només jo.

En fi, bona tarda.







dissabte, 28 de desembre del 2013

¿Volver o no volver a la Paroxetina 20?

Hace muchos años le dije a un compañero de trabajo: Si alguna vez tienes que elegir entre la ansiedad y la depresión, elige la depresión, es más llevadera, solo tienes que tumbarte a dormir. La ansiedad, en cambio, te anula. Dirige tu mente desde que te despiertas hasta que decides, cansada, sin fuerzas, irte a la cama (incluso antes de tú saber que vas a despertarte, mucho antes, ella está allí, la hija de puta, disfrutando, pensando en cómo va a arruinarte un día más).

Convivo con la depresión y la ansiedad desde que recuerdo. Creo que nací con ellas. Leo mis diarios infantiles y ahí están. Más tarde en mis notas del instituto. En la Universidad. En las cartas que enviaba a mis amigos. Son mis amigas fieles, jamás me han abandonado a mi suerte, qué grandes!

Empecé a medicarme, no sé, al poco de nacer la mayor, cerca de quince años ya. Lo dejé (siempre por prescripción facultativa) pero tuve que volver a esa droga en la que encuetro la felicidad, de nuevo, hace cuatro años. No hace ni dos meses (otra vez por 'mandato' médico) lo dejé, por clara mejoría.

Y aquí estoy.

No, no, aquí está la ansiedad. Esa serpiente que ata mis cuerdas vocales, que me impide respirar con normalidad, que anuda la boca de mi estómago todo el día. Haga lo que haga, esté donde esté ella toma el mando de mis pensamientos y los convierte en sus prisioneros. Sin tregua.

Estoy cansada de luchar, muy cansada. Siento que mi cuerpo está compartiendo con los que me rodean, pero mi mente está únicamente defendiéndose del ataque. Todo, todo es fuente de conflicto, cualquier pensamiento, inocente él, que se cruce en mi mente.

No puedo más. Lo digo, a veces, y los que siguen a mi lado (hartos de oírme, supongo) lo saben: La vida me viene grande. Pero sé que no es la vida, es esta hijadelagranputa que amenaza a todas horas con 'volverme loca'.

Así que hoy le voy a hablar claro, muy clarito, y sí, leerá mi blog porque hoy, en este momento, mando yo: 'Tocaré fondo, sí, pero no voy a volver a medicarme, sé qué debo hacer para dominarte, sé la teoría, y una vez más te venceré (no lo digo muy convencida pero ella no notará mi tono tembloroso, sólo leerá mis palabras, no sabrá que se lo digo llorando). Y sabes por qué? Porque tengo todo cuanto deseo para ser feliz y tú, tú, estúpida amargada de la vida, víbora, parásito de mi yo, no vas a poder impedirlo'.

(Espero haber sonado convencida!)

En fin, gracias a todos, a los que entendéis cómo me siento, a los que os habéis ofrecido como 'guardianes', a los que seguís ahí (alucinando de que yo, la Núria, pueda convivir con estos demonios por dentro siendo tan activa, tan decidida, tan valiente, tan sonriente!) y a los que ni por asomo entedéis qué puede sentir alguien atrapado por la depresión, o la ansiedad, en un macabro vals!

Buf, qué bien se queda una después de haberse vacíado así!

Tengo las herramientas, años de terapia y meditación ayudan, intentaré no volver a la medicación, fingiré que no las veo, que no las siento: Escribir sobre ella, sobre ambas, ahora, ha sido mi última concesión.

Sayonara, baby!

...

Tomo prestado este video, gracias, a quien corresponde, me lea o no, gracias!