Ma mare s'està morint.
Ale-hop, sorpresa, després de 40 anys d'Esclerosi múltiple descobrim, sí, descobrim, llegint lamevasalut.com.saputamare que en un informe de Bellvitge, on la porten per la EM, patapam, pengen la notícia bomba, senyors i senyores, la de la RM, la del PET, la de l'escànner: té metàstasi, estadi IV, de càncer de pulmó primari estès al cervell.
Nada por aquí, nada por allà, lea lamevasalut i descobrirà una metàstasi. Una què? Perdó tinc pneumònia per la covid, i febre, i por a morir-me, què diu que què? Una metàstasi.
Ah, d'acord.
És compatible amb la EM? Síiiiiiiiiiiiiiiiii com l'ISD amb l'AJD però no amb l'ITP. Què no en sap vostè de lleis? Però té fet testament espero i desitjo, oi? Que, de ben segur, li agradi o no, vostè morirà. Sí, sí, amb la boca gran; tinc por, amb la boca petita.
Aleshores què li poso? Radiooooo? Noooooooooooo, que tinc EM. Catxis. Potser una mica de quimio? Nooooooooooooo, on vas a parar que la quimio acceleraria la EM. Quines coses de dir. Doncs potser una mica d'immuno. Que no, que no.
Vinga, un polsim de sedació, una mica d'amor, família però no tota alhora, carinyo, mimos, pastilles per dormir, una migdiada, truita i pa sense torrar.
Au, ja puc morir. Ja vull morir.
Merda, qui ha escrit aquest guió? Això no anava així.
Fora, fora, fora, fora, no és creïble, no és creïble. Putus guionistes de merdes, eeeeeeeeeeeeeeeh, que se us veu el llautó.
Vull morir, no em calen dos mesos. Estic preparada.
Cau el putu teló.
Final. Proper però final.
