divendres, 26 d’agost de 2011

Quart, i darrer, kit-kat estiuenc!


Torno a tenir vacances. Havia oblidat com és de genial treballar a l'agost! Buf, gairebé ningú a la feina (tot i que tant m'és perquè la meva rutina laboral no varia gaire: arribo cafè, treballo amb cascos sense parlar gaire amb ningú, això sí, intercalant correus, esmorzo, normalment amb el mateix 'company d'esmorzars', treballo novament, cafè i una mica d'esmorzar cap a les dotze a l'office, continuo treballant, són les tres i... una mica la diferència és aquesta: la resta de l'any dino a la feina, aquests dies a casa!), sense gaires cotxes al meu barri, el gimnàs meravellosament migsolitari...!

Sí, per poc que pugui: treballaré part de l'agost altres anys també.

Una setmana més de vacances i, per primer cop aquest estiu, junts tots quatre. Marxem a Bonansa, Osca, al càmping Baliera, a fer muntanya, no passar tanta calor, i desconnectar, sí!!! La novetat és que ens emportem el nebot del jefe. Confio que tot vagi sobre rodes, o ma o meno, sóc poc exigent, ja sabeu que amb no res tot em sembla bé! Jejejeje.

Tindré internet, curiosament aquest cop, sí, i bàsicament a les tardes aprofitaré per llegir i mirar pelis (com fins ara), ja que tenint el mundial de bàsquet, eurobàsquet, bàsquet de la galàxia d'orion, o la lliga interstel·lar de bàsquet que es veu que aviat comença, el jefe voldrà fer, suposo, excursions al matí i mirar bàsquet a la tarda, of course!

Ains...

Esto, un petó molt i molt i molt especial pel meu puzzle preferit! En ell li dedico aquesta meravella de cançó:



(de ben segur acabarà essent la cançó amb més versions penjades al meu bloc...)

dilluns, 22 d’agost de 2011

Coño... cómo ha cambiao el cuento!

Fa poc li deia això al Nathan, i ell tot seriós em contestava: Qué cuento?

Vinga, el conte:

Resulta que va la Caputxeta pel bosc, lalalalalala i tal, i es troba el llop super mega ferotge, que li diu,

- Dónde vas caperucita?

- A lavarme el xoxo al rio!!

- Coño, cómo ha cambiau el cuento! -diu el llop-.

Pues eso, què com ha canviat el conte. Fa uns anys el jefe s'enduia les nenes una setmana i jo, rauda i velos, marxava a la platja nudista, a prendre cervesa amb les amigues, a sopar, a ballar i on fos. Dinar, berenar i sopar fora de casa. L'any passat no va marxar, no, però aquest any, què menos, li he demanat que marxés que el moqués la iaia (la iaia de les nenes en aquest cas), que si ell havia estat dues setmanes de pànxing treballant i sense nenes ni obligacions, jo també volia, si més no, una. Així que avui, després de super celebrar el meu cumple al molt recomenable Asador de Aranda de Pau Clarís, han marxat al càmping dels sogres. Oks. I què faré jo? De moment he anat a la biblio, de les poques obertes a l'agost, a recollir la darrera recomanació de la PaulaEva, i de pas, com qui no vol la cosa, a dur-me set llibres més i dues pelis (Matrix, jejeje -clucada d'ull per quan em llegeixi el que està a La Toscana i no em pensa felicitar el meu cumple- que mai no he vist, i Monster's Ball). Després he anat al Mercadona (super que no suporto però on puc comprar clares d'ou i formatge fresc batut desnatat per fer el meu super pastís d'avena que em passo pel nas perquè tot just el faré mentres em bec una Heineken que també he comprat) i cap a casa.

En arribar he obert el dos aires condicionats, sí, els dos, què passa?, ara no hi és el plompesat a casa i els obro, i au, a mirar una peli. Després al gimnàs. Increïble, cómo ha cambiado el cuento, sí!!! Però és que no necessito més, ni menys. Bé, una mica de més, sí, però temps al temps, oi??? :)

Petonets a tots, super mega petons als qui avui heu pensat en mi, també, ah, m'oblidava: Jordi, el teu humor, com el meu -dicho sea de paso-, penso, és 'únic', gràcies per l'sms de felicitació!



divendres, 12 d’agost de 2011

Tercera setmaneta Kit-Kat

Doncs eso! Toca platja i piscina (in-suportable!). I nenes. El Rodrigues es queda a la city.

Confio que a banda pugui gaudir de cinema, lectures i xerrades amb una gran amiga meva (mentres els seus nens juguen amb les meves nenes, espero!!!)

Aquesta tarda, mentres duia a l'Aina en cotxe cap a Figueres, cantàvem a crits (bé, ella cantava en anglès i jo en xapurreau) aquesta cançó.



dilluns, 8 d’agost de 2011

El meu nou llibre electrònic



En fi, el meu anterior e reader, l'Onyx, es va morir a la platja. Ains. Així que després d'un munt de trucades, correus electrònics, anades i vingudes, la casa leer-e, a Pamplona, em va donar la notícia: la pantalla estava trencada i arreglar-la (ja que era tàctil, bla, bla, bla) pujava una mica més de 200 euros.

Lo flipo!

Així he estat un parell de mesos: sense el llibre que tan sols havia estat amb mi cent dies! Fins que fa poc vaig decidir comprar-me'n un altre. Quin? Com? Quan?

Al foro m'havien recomanat, el meu estimat Yony, el Kindle d'Amazon. El 'problema', que no l'era, era que havia de demanar-lo als Estats Units. D'allà l'enviarien i en pocs dies i vora 150 euros en tindria un de nou, i de bo.

Una altra opció que em van recomanar va ser el Sony PRS-650 touch edition... que finalment m'he comprat a Berlin per 229 euros (més 28 per funda molt pràctica). Bé, per no sentir-me malament per la despesa feta vaig decidir pensar que era el regal que el jefe em feia pel meu proper aniversari. Fins i tot li vaig trucar des de la Sony Galleri donant-li les gràcies!!

Veurem com respon, com responem tots dos junts, continuarem informant!!!

(crec que no hi havia mai penjat cap video d'ella...)