dimecres, 25 de març del 2020

Llibres 2020

GENER

1 - Mindfulness en la vida cotidiana - Jon Kabat-Zinn

2 - El despertar de tu presencia - Pilar Aguilera

3 - Lluvia fina - Luis Landero

4 - Un marido ideal - Oscar Wilde

5 - Emoción y sentimientos - Daniel López Rosetti

FEBRER

6 - La mujer helada - Annie Ernaux

7 - Música en el aire - Karmele Jaio (molt, molt, molt, molt recomenable)

8 - Isabel-Clara Simó - Amor meva (quan creia que me'ls havia llegit tots, o gairebé, em trobo amb aquesta nova joia).

MARÇ

9 - Aprendre a parlar amb les plantes - Marta Orriols

10 - Un petit favor - Darcey Bell

11 - Tus pasos en la escalera - Antonio Muñoz Molina

ABRIL

12 - Malaherba - Manuel Jabois

13 - Silenci al cor - Jaume Cela

14 - La humillación - Philip Roth

15 - Riquete el del Copete - Amélie Nothomb

16 - Cómo pensar más en el sexo - Alain de Botton (feia molts anys que em volia llegir un d'ell)

MAIG

17 - Una semana en la nieve - Emmanuele Carrére

18 - Si esto es un hombre - Primo Levi

19 - El dueño del secreto - Antonio Muñoz Molina

dimarts, 24 de març del 2020

CI-FI i Coronavirus (I)

He begut? Sí.
Soluciona res? No.
M'ho puc permetre? Sí. I sí.

Jo sempre, per norma i costum, llegeixo novel·les de personatges, miro pel·lícules de personatges i em faig addicta a sèries de personatges, però, de cop, un putu virus, un bitxo, converteix la meva vida, les nostres vides, en una sèrie, pel·lícula, llibre de Ciencia Ficció.

Ci-Fi. Un gènere que desconec, un gènere que mai se'm passarà pel cap mirar, llegir o fer-me'n addicte i, òstia, mira, el tenim aquí, en primera línea, listo para servir!

Fa una setmana que el CAP, el meu ambulatori del Clot, em fa seguiment per la infecció, presumpta,  perquè no m'han fet la prova, per infecció de corona, covid, suputamadre:

- Bon dia, li truquem de l'ambulatori. Com es troba?

- Tinc tos. Molta tos.

- S'ofega?

- No. No, crec que no. Notaré que m'ofego?

- Sí, ho notarà. No ha de passar, però si passa ho notarà.

I aíxí a les 24h, a les 48h, a les 72h i, avui, a la setmana.

La tos es manté, vomito segons com quan l'atac és important, em costa respirar quan la tos es forta i continuada, però no tinc, ja, cap altre dels símptomes que he tingut (mal de cap, mal de gola, mal de cos, cansament... morta en vida).

Bien, tot va bé.

Tot va bé però... la Jana continua amb la seva 'malaltia' sense diagnòstic, despréss de tres mesos; l'empresa del Miguel ha fet un ERTE; l'Aina s'ha confinat a casa de l'Àxel i... tenim la meva sogra ingressada a l'Hospital del Mar pel bitxo.

Jódete, Patrón: El meu sogre pren 30 pastilles, està pendent de dues operacions, dorm amb oxigen però està ingressada -amb el bitxo al cos- la meva sogra!

La vida és la potlla, oi?

És allò que se'n diu vulgarment la repanotxa! Quines coses de dir, tia, tanmateix! I què vols que digui? No sé, qualsevol altra cosa que soni més bé!

(Fa més de 40 anys que em vaig aprendre aquest diàleg inútil de l'inici d'una obra de teatre i em vaig prometre que un dia el faria servir)

Ens acaba de trucar el metge de l'hospital donat que, evidentment, no podem anar a veure-la: Per screening entenem que té el virus Covid, per protocol vam iniciar el tractament, està aïllada, us trucarem cada dia, està tranquil·la...

Merda, merda, merda... algú estava preparat per això?  Jo estic preparada per enfadar-me perquè la gent no fa servir els pronoms febles, perquè no reciclem bé, perquè som uns xungos que mirem sempre com fer frau a hisenda, perquè ens agrada colar-nos al metro, perquè... però per suportar un confinament contra un virus (corona? joder, que sóc republicana!!)? No. Per això, no.

I res, que continuo fent una cervesa. Sí, Heineken.

Bona nit.

La vida ja ho té això. Diuen.

I l'amor.