divendres, 7 de juny de 2019

Cent Cims al meu ritme


  1. Canigó
  2. La Gallina Pelada
  3. Carlit
  4. Castell de Burriac
  5. El Cogul
  6. La Mola de Sant Llorenç de Munt
  7. La Morella
  8. La Tossa
  9. Les Agudes
  10. El Matagalls
  11. La Miranda de Santa Magdalena
  12. Montalt
  13. Penya de Sant Alís
  14. Pica d’Estats
  15. Pollegó Superior (Pedraforca)
  16. Puig Castellar
  17. Puig d’Olorda
  18. Sant Jeroni
  19. Sant Pere Màrtir
  20. Sant Ramon
  21. Sant Roc
  22. Taga
  23. Tagamanent
  24. Tossa Plana de Lles
  25. Turó de la Magarola
  26. Turó de Montgat
  27. Turó de Montsoriu
  28. Turó d’en Galzeran
  29. Turó d’Onofre Arnau
  30. Puig Madrona
  31. Puigmal
  32. Puig de la Mola – Garraf
  33. Puigsacalm
  34. Pic dels Moros
  35. Turó de Bell-Lloc
  36. Punta Curull
  37. La Penya del Papiol
  38. Pedracastell o La Creu de Canet 
  39. Balandrau (2.590) des de la Creu de Fusta (1.594). Desnivell: 996m. Prop de 5:30h. 13 de juliol de 2019. El Miguel i jo. Recollim dues noies per la pista asfaltada que pujar des de Tregurà, fins a la Creu. La majoria de cotxes pugen fins el Coll de la Gralla estalviant-se prop de dues hores però no vam voler ferho així. Contents, pujant (i també al tram final) ens vam trobar amb una parella increïble: Ella, una noia que no arriba als 30, cega, agafada confiada a la seva parella (Tete, li diu, és el seu germà?). Dos gossos faran el camí amb ells. Buf, m'impressionen molt, molt. I m'alegren el dia: no està tot perdut.
  40. El Puig de les Agudes (1.976m Ripollès) des de Setcases (1.279). Gairebé 700 m de desnivell que hem fet tirant pel dret en 1h40'. Jo, el Miguel mitja hora menys. Em sap greu que m'esperi i m'esperi, però en el fons ja estem acostumats a aquesta manera de fer muntanya. 3h en total. 14 de juliol del 19, i celebrant 25 anys del primer matrimoni (dinant molt i molt bé a la Fonda Rigà, més que recomenable).
  41. El Pic del Vent o el Farell (815m). 28 de juliol de 2019. El meu pare és de Caldes, bé, el meu pare va néixer a Caldes. Sóc mala filla si no sé quan va marxar d'allà cap a Suïssa? D'acord, doncs no ho sé. El cas és que de ben petites hi anàvem la família allà a veure la Iaia, la tieta, els tiets i cosins i hi passavem el cap de setmana. També anavem als Avellaners, una casa que hi tenien a una urbanització de les afores de Caldes (no crec que aleshores li digués ningú urbanització, en fi). Allà vaig aprendre a anar en bici, em vaig fer un tall de 8 punts al peu, i vaig ser molt feliç. Poc temps, però molt feliç. Resumint, avui hi hem tornat. Un altre cim, un més. Un menys.
  42. Volcà del Croscat (789 m). 3 d'agost de 2019. Hi anem d'acampada (maleït moment haver triat un càmping per acampar ple de nens i pares maleducats) la J, ell i jo. L'excursió al Croscat és una volta sencera des de l'aparcament, passant per Santa Margarida, un tram de la Fageda i la pujada al Croscat. Diferents indicacions no aconsellen la pujada per risc d'esllavissades, tanmateix si està al 100 cims és que 'tan perillós' no és. I el fem. Jo, acabo amb una pàjara impressionant. Com penso que només he tingut un altre cop a la vida. Només portem aigua i fa molta calor, molta. Ens calen sals, minerals, sucre... digo jo. I finalment, com no, un vichy. Gràcies.
  43. El Puigpedrós (2.914m). 10 d'agost de 2019. Anem amb la colla dels Perquisapunti. Pugem, en plan senyoritos ell i jo divendres 9. Sopar, dormir i esmorzar. Cim. Sopar, dormir i esmorzar. Sí, els diners no donen la felicitat blablabla però va de puta mare tenir-ne per permetre't luxes. La pujada són 3 hores. La baixada 2.30. El cim grimpador, amb raó es diu PuigPedrós. A dalt bufa el vent, però s'agraeix, després de tants dies de calor: Emporteu-vos-en una mica, diu ell.
  44. Sant Salvador de les Espases (413m). 15 d'agost de 2019. Ell i jo. Una pujada a ple sol. A dalt una ermita, una mena de construcció amb taules (diuen que 'obren' bar dijous i diumenge, però a l'hora que arribem no hi queda ja ningú, si n'hi hagut, de bar), amb una família que esmorzar/dina. Fora una parella amb un gos que m'ha enamorat: Un podenco andaluz. En prenc nota. Dinem a Monistrol. Genial tot.
  45. Puig de l'Àliga
  46. Montbarbat
  47. Montcaubo o Lo Calbo (2.291) - Pallars Sobirà. 15 de setembre 2019.Vistes 360 graus per flipar.
  48. Campirme (2.624) des del Refugi de la Pleta del Prat. Senzillament espectacular. Imprescindible. 16 de setembre 2019.
  49. Tuc de la Llança (2.659). Des del parquing del Port de la Bonaigua. 17 de setembre 2019
  50. Torreta de l'Orri (2.436) des de l'estació de Port Ainé. Pallars Sobirà. 18 de setembre 2019.
  51. Tuc de la Cometa (2.445) des de l'estació 'abandonada' de Llessuí. 19 de setembre 2019.
  52. Lo Tèsol (2.700) des de la pista que puja de MonNatura. Boira, molta boira, risc de pluja. Nervis, molts nervis però... quina meravella de cresta final. La baixada, per la canal, gens recomenable. 20 de setembre de 2019
  53. Bellmunt (1.228). Ara repassant cims essencials m'adono que aquest el vam fer l'any passat. S'hi pot pujar gairebé fins a dalt en cotxe, sé que això em va 'tocar' una mica. Recordo la creu.
  54. Cap del Verd (2.282m). Cim senzill i amb unes vistes 'espectaculars' del Solsonès, el Bergadà i l'Alt Urgell. Molt recomanable. Hi hem anat avui 06 d'octubre del 19 (29 anys després del primer petó al concert de la Tina Turner) amb una bona colla dels Perquisapunti. 
  55. Puiggraciós (808,08m). Mira, si més no: hem rigut. No sabíem com era el cim, la sortida l'hem feta del Santuari, una estona després, poc, vint minuts, el Miguel em diu: Parece que hemos pasado de largo por el cim. I sí, una torre de guaita i unes restes (perquè ens ho diuen els qui seguim a Wikilocs, no perquè ho veiem clar) ens confirmem que hem arribat, i passat de llarg, pel cim Puigraciós. Riem mentres fem la foto. Un cim en vint minuts, la ruta ve després. Una ruta maca pels Cingles de Bertí (on anem trobant-nos per la pista quads, motos, bicis, cotxes) i acabem dinant, sols, i amb unes vistes espectaculars (que diria la Maite) a la taula de pedra d'un fantàstic mirador. Paga la pena, sí. 12 d'octubre de 2019 dia de la bandera espanyola i el fanal. Amén.
  56. Puig Cendrós (499m). Fem una sortida matinal i senzilla des d'Olesa de Montserrat amb un grup eclèctic però on tothom ens hem sentit a gust. Genial. I un cim més. 
  57. Puig de Sant Cristau (1.011m). Amb els Perquisapunti. Vam fer-ne aquest i dos més encara, el miguelito i jo. 

Nota FEEC:

A partir de dia 1 de juliol de 2019 per superar el repte caldrà assolir un centenar de cims d’un llistat de 150 que es consideren “essencials”He marcat en vermell els cims, fets per mi, que formen part d'aquesta relació que la FEEC considera essencials.








































Cap comentari:

Publica un comentari