dimarts, 20 d’agost de 2019

Terceres Parts - IV

Doncs... aquí deixo la meva llista.


Ahir comentant el tema amb el G., que està a Tinder, em deia que en faria una i que la penjaria al seu perfil. Que segurament evitaria moltes converses buides, que no porten enlloc, vaja.
Vull conèixer una persona...

(és curiós, la Jana em va fer notar que havia començat dient que volia conèixer una persona, no un home, estic convençuda que creu que el millor que podria fer, com ella, és estar amb dones!)


 Per qui senti atracció física.

Que em provoqui molt de morbo.

Amb qui em diverteixi.

Que tingui molts temes diferents de conversa.

Que no faci servir paraigües.

Que tot i saber que cal conduir per la dreta ho faci per l’esquerra. Que condueixi molt bé. 

Amb un sentit de l’humor semblant al meu.

Que no tingui parella. 

Sense una ferida sentimental encara oberta.

Preferiblement amb fills i si en té ja crescudets i amb valors (els fills).

Amb valors (la persona).

Que sigui esquerrana.

Que faci el primer pas, i el segon. Hombre ya!

Que no estigui grassa. O si ho està, que no m’importi!

Que em miri als ulls quan em parla.

Amb molta memòria si diu mentides.

Que no digui mentides, ni li calgui.

Molt decidida.

Segura de si mateixa.

Treballada emocionalment.

Currante.

Molt lectora, molt llegida.

Amb cultura vital i intel·lectual.

Que la senti a la meva alçada.

Alta, més que jo però sense excedir el 1,90m.

Amb sang a les venes!

Que sàpiga viure la vida, com entenc jo que cal viure la vida.

Que valori el que és, el que té. 

Que em valori molt.

Que hi hagi una bona predisposició respecte de l’Aina i la Jana.

Econòmicament semblant a mi.

Si és pare, que sigui un bon pare.

Generosa.

Que visqui ben a prop!

Que tingui molt de ritme ballant.

Que escolti!

Que no sigui una queixa amb potes.

Que sigui neta, molt neta, tot i que sense obsessions.

Que pensi, raoni, però sense entrar en bucles, que tingui criteri!

Resolutiva.

Activa.

Que sàpiga estimar i ser estimat. 

Que gaudeixi de la muntanya. Que la necessiti. Que, algun dia, fins i tot, hi vulgui viure.

divendres, 16 d’agost de 2019

Terceres Parts - III

És curiós com ajuda a la ment el fet d'escriure, passar a un paper tot allò que ens balla pel cap. Esborrar, afegir, aclarir, negar amb el cap quan llegeixes...


Parlo de mi, en la formació gestalt ens 'matxaquen' molt i ho tinc interioritzat, crec, el fet de parlar en primera persona. Parlo de mi, però em costa fer-ho en primera persona en moments com aquest. Ho intento. Canvio.


És curiós com ajuda a la meva ment el fet d'escriure, passar a un paper tot allò que em balla pel cap. Esborrar, afegir, aclarir, negar amb el cap quan llegeixo...


I així va ser la llista  que vaig escriure amb els trets que la persona amb qui, si mai es donava el creuament d'astres, em decidís a compartir la meva vida havia de tenir: una llista amb esborranys, amb afegitons, amb aclariments, amb negacions i somriures. Una llista compartida des dels inicis amb bons amics que van fer aportacions molt interessants, molt.


Vaig trigar molts dies a incloure-hi un requisit, una necessitat, una exigència: Que no tingui parella. Ja veus!


La R. em va dir: aquesta llista teva (sense ni saber què hi havia escrit) són expectatives!


No, li vaig contestar, són mínims, són l'estima que sento a dia d'avui per mi, són exigències en algun cas i punts negociables en d'altres, però no són expectatives. Que NO tingui parella no és una expectativa: és un requisit sine qua non. No és negociable.


Penjaré la llista, sí, em ve de gust compartir-la.


Uns dies després, en un taller de cap de setmana sobre Constel·lacions familiars amb la Jutta Ten Herkel, li vaig exposar el que havia fet: crear una llista amb allò que desitjava en una persona. Bé, molt bé, ara, em va dir, fixa't en què del que demanes ets capaç de donar.


I sí, era equilibrat, força equilibrat. Sense haver-me'n adonat estava demanant el mateix que per a mi era important, demanava els meus valors, demanava allò que volia, lliurement, donar.


(exacte, no demanava ni puntualitat, ni ordre, touché!)


Recordo comentar-la amb l'A, qui, en poc temps, va fer-ne una per pocs mesos després, gràcies a la llista?, anar a viure amb l'home de la seva vida, si més no, de la seva vida actual; amb la M. a qui va ajudar, llegir la llista, a fer-ne ella una i adonar-se que estava amb una persona que no complia cap dels seus requisits i valors i, finalment, donar el pas de trencar; amb el M. qui, com sempre, s'avançava al que jo anava a dir.

dimecres, 14 d’agost de 2019

Terceres Parts - II

Dissabte, 7 d'abril. I sí, molta por. Havia pres la decisió, l'havia consensuada amb mi mateixa, fins i tot havia fet una 'performance' improvisada amb una interlocutora desconeguda del seu paper, l'Ana, meravellosa Ana.


Anem a passar el dia fora, farem un nou tram del Camí de la costa, la part del Camí per sota de Blanes i per sobre de Barcelona que va assegurar-me que mai faria amb mi. I va fer el tram, sí: de Mataró a Sant Andreu de la Barca. Aquell tram tindrà per sempre més una mirada diferent, per a mi.


No passa res, tot està bé, vols, és el moment, Núria, tranquil·la. L'estimes, no vols cap mal.


Dinem a Mataró, no recordo el lloc. Era un mexicà, potser, sé com tenir una conversa delicada, he estudiat aquest moment, fins al darrer detall fa ja setmanes, com dir a una de les persones que més m'estimo i m'estimaré que no 'sento' que vulgui continuar la vida al seu costat. O no de la mateixa manera. Pot semblar absurd, se me'n fot, però ho havia buscat mil vegades per internet: Com parlar amb la teva parella sense fer-li mal, o tant de mal. Com trobar el moment adequat per una conversa difícil. Com dir adéu amb amor.


Com òsties, joder, posar fi, novament, a tants anys, cony?


Calma, calma, respira. Respiro.


Després de dinar i parlar de temes domèstics, d'intendència, temes del dia a dia pràctics, comencem a caminar: Un tram més, un tram menys.


Començo: No voldria que aquesta conversa et semblés una 'encerrona'.


Anem malament... ja m'ho està semblant. I somriu.


Somriu amb un gest trist, conegut, del qui sap i no vol saber, del qui espera que passi la tempesta, del qui malgrat tot estima i acceptarà...


El primer tram del camí és al costat de la via. Al costat sí o sí de la via, amb el tren a tocar quan hi passa.


(Of tòpic: uns mesos abans el gendre d'uns veïns es va suïcidar llançant-se per la finestra, en presència de la seva parella, quan aquesta li va demanar la separació. No em passarà, em vaig dir, vivim a un sisè, no em passarà, no li diré a casa. Llàstima, no es pot preveure tot, novament, no sabia que el camí passava arran de via, arran de tren, arran d'una mort fàcil, més fàcil.)


No parlem, no em parla. Li he pogut dir unes poques frases, les seves respostes eren les esperades (pel manual de la conversa d'una parella que parla sobre el final de la relació i que vaig trobar per internet amen). No hi ha crits. Plors, sí. Crits, no.


Arribem, un davant de l'altra, a Sant Andreu, al bar de l'estació on agafarem el tren que novament ens portarà a l'origen (una al·legoria), al cotxe.


Busca motius, busca solucions, busquem... i trobem. Els diners no ens permeten marxar de casa a cap dels dos. Continuarem vivint junts, ell a una habitació, jo a la mateixa. Es trasllada ell.


Arribem, en silenci, en cotxe a casa. La casa compartida.


L'ajudo a preparar la que serà la seva nova habitació.


L'A. hi és: Volem parlar amb tu.


M'imagino de què, contesta, m'ho imaginava tant que li he explicat a la Jana per anar-la preparant.


Ploro, ploro molt. Estic molt trista. Ell em diu, fent broma, broma d'una situació molt dolorosa i coneguda: No me quites el protagonismo, debería llorar yo.


L'endemà li expliquem a la J. S'ho pren bé. De moment. Però tot va per dins.


I així passen els dies, les setmanes, els mesos.


Agafem un bungalou a la Cerdanya, hi anem cada cap de setmana. Amb l'excusa de la muntanya, l'excusa d'esquiar, l'excusa de desconnectar, l'excusa no dita d'estar junts.


I aviat fa l'any. Com passa el temps...


Aleshores, un dia, em dic:


Ara, un cop passat l'any de dol, em veig capaç de voler potser intentar conèixer algú. Quina mandra. Quina mandra.


Endarrereixo el moment tant com puc. L'E. de la feina em diu que faci una relació (llista) amb els valors que demano a la persona que vull conèixer i...







dissabte, 8 de juny de 2019

Terceres Parts - I

No sé per on començar. No sé ni tan sols si començar pot ajudar a res. M'ajuda a res.

És un secret. Un secret ben guardat a qui hem volgut guardar-lo. Un secret compartit, necessàriamente compartit en el meu cas, silenciada i absolutament no compartit en el seu cas.

Ningú, ell - Amics importants, jo.

Aquest és el resultat del joc que no ha estat un joc en cap moment. No joc. No diversió. Molta por. Molta seguretat. Molt d'amor.

Tot va començar. No ho recordo. Sí, sí ho recordo. Un dia, érem al sofà com ara, un dissabte a la nit, em vaig adonar que no volia envellir amb ell, no suportava la idea d'un dia, un altre dia, un altre dia, un altre dia amb ell. Un sempre amb ell.

I vaig maquinar un pla dolç.

Poc a poc. No hi ha pressa. Hi ha determinació, pressa no.

Quina és la manera més suau? Menys agressiva? Quin és el camí? I vaig pensar en les microseparacions. No sabia que tenien nom. No sabia res.


Núria dice:
Hace varios meses que he tomado una decisión respecto de mi pareja con la que llevo 28 años.
Ha sido muy doloroso dejar de engañarme, de ocultarme la realidad a mí misma, de aceptar que ya está todo el camino hecho. Mucho. Sigo elaborando el duelo a su lado y sin haberme atrevido a hablar aún con él. Me mata hacerle daño y retraso y retraso el momento. Cierro los ojos y me digo: No pasa nada, oculta lo que has visto. Ocúltatelo, y sigue con él, sigue la vida con la que llevas más de la mitad de tu vida, Núria…
Pero entonces quien sufre es mi cuerpo por no ser coherente, por pretender tapar lo reconocido.
¿Qué hago? ¿Cómo hablo con él? ¿Cómo hago el menor daño posible tras haber ‘despertado a mi realidad’que, por desgracia, no es la suya?
Gracias, V., gracias.


V.dice:


Muchas gracias por compartir. Creo que te estás haciendo mucho daño a ti misma con ese machaque. No tienes culpa de nada, las personas cambiamos y nuestros sentimientos también, y muchas veces el mayor daño que le podemos hacer a alguien es con el silencio y la falta de sinceridad. Piensa en lo que te gustaría a ti si fueras él.
¿Cómo decírselo? Con amor, con respeto, con cariño y con lo que tú creas que puede ayudaros a ambos en ese momento. Por supuesto, tú eliges hasta donde es necesario contar y a partir de dónde es un dolor gratuito.
Un fuerte y cariñoso abrazo,
V.



Ara sí sé. O crec saber. I m'il·lusiona saber. Sí.

Poc a poc.

No se'm fa l'hora mai d'arribar a casa.

Tinc tants plans.

El llit és gran i em costa dormir.

Canvio de llit.

Els horaris són uns altres.

Si arriba, marxo; Si marxa, arribo.

Silencis, silencis, silencis.

Arriba el 7 d'abril.

Un escrit al blog, i por, molta por.



divendres, 7 de juny de 2019

Cent Cims al meu ritme


  1. Canigó
  2. La Gallina Pelada
  3. Carlit
  4. Castell de Burriac
  5. El Cogul
  6. La Mola de Sant Llorenç de Munt
  7. La Morella
  8. La Tossa
  9. Les Agudes
  10. El Matagalls
  11. La Miranda de Santa Magdalena
  12. Montalt
  13. Penya de Sant Alís
  14. Pica d’Estats
  15. Pollegó Superior (Pedraforca)
  16. Puig Castellar
  17. Puig d’Olorda
  18. Sant Jeroni
  19. Sant Pere Màrtir
  20. Sant Ramon
  21. Sant Roc
  22. Taga
  23. Tagamanent
  24. Tossa Plana de Lles
  25. Turó de la Magarola
  26. Turó de Montgat
  27. Turó de Montsoriu
  28. Turó d’en Galzeran
  29. Turó d’Onofre Arnau
  30. Puig Madrona
  31. Puigmal
  32. Puig de la Mola – Garraf
  33. Puigsacalm
  34. Pic dels Moros
  35. Turó de Bell-Lloc
  36. Punta Curull
  37. La Penya del Papiol
  38. Pedracastell o La Creu de Canet 
  39. Balandrau (2.590) des de la Creu de Fusta (1.594). Desnivell: 996m. Prop de 5:30h. 13 de juliol de 2019. El Miguel i jo. Recollim dues noies per la pista asfaltada que pujar des de Tregurà, fins a la Creu. La majoria de cotxes pugen fins el Coll de la Gralla estalviant-se prop de dues hores però no vam voler ferho així. Contents, pujant (i també al tram final) ens vam trobar amb una parella increïble: Ella, una noia que no arriba als 30, cega, agafada confiada a la seva parella (Tete, li diu, és el seu germà?). Dos gossos faran el camí amb ells. Buf, m'impressionen molt, molt. I m'alegren el dia: no està tot perdut.
  40. El Puig de les Agudes (1.976m Ripollès) des de Setcases (1.279). Gairebé 700 m de desnivell que hem fet tirant pel dret en 1h40'. Jo, el Miguel mitja hora menys. Em sap greu que m'esperi i m'esperi, però en el fons ja estem acostumats a aquesta manera de fer muntanya. 3h en total. 14 de juliol del 19, i celebrant 25 anys del primer matrimoni (dinant molt i molt bé a la Fonda Rigà, més que recomenable).
  41. El Pic del Vent o el Farell (815m). 28 de juliol de 2019. El meu pare és de Caldes, bé, el meu pare va néixer a Caldes. Sóc mala filla si no sé quan va marxar d'allà cap a Suïssa? D'acord, doncs no ho sé. El cas és que de ben petites hi anàvem la família allà a veure la Iaia, la tieta, els tiets i cosins i hi passavem el cap de setmana. També anavem als Avellaners, una casa que hi tenien a una urbanització de les afores de Caldes (no crec que aleshores li digués ningú urbanització, en fi). Allà vaig aprendre a anar en bici, em vaig fer un tall de 8 punts al peu, i vaig ser molt feliç. Poc temps, però molt feliç. Resumint, avui hi hem tornat. Un altre cim, un més. Un menys.
  42. Volcà del Croscat (789 m). 3 d'agost de 2019. Hi anem d'acampada (maleït moment haver triat un càmping per acampar ple de nens i pares maleducats) la J, ell i jo. L'excursió al Croscat és una volta sencera des de l'aparcament, passant per Santa Margarida, un tram de la Fageda i la pujada al Croscat. Diferents indicacions no aconsellen la pujada per risc d'esllavissades, tanmateix si està al 100 cims és que 'tan perillós' no és. I el fem. Jo, acabo amb una pàjara impressionant. Com penso que només he tingut un altre cop a la vida. Només portem aigua i fa molta calor, molta. Ens calen sals, minerals, sucre... digo jo. I finalment, com no, un vichy. Gràcies.
  43. El Puigpedrós (2.914m). 10 d'agost de 2019. Anem amb la colla dels Perquisapunti. Pugem, en plan senyoritos ell i jo divendres 9. Sopar, dormir i esmorzar. Cim. Sopar, dormir i esmorzar. Sí, els diners no donen la felicitat blablabla però va de puta mare tenir-ne per permetre't luxes. La pujada són 3 hores. La baixada 2.30. El cim grimpador, amb raó es diu PuigPedrós. A dalt bufa el vent, però s'agraeix, després de tants dies de calor: Emporteu-vos-en una mica, diu ell.
  44. Sant Salvador de les Espases (413m). 15 d'agost de 2019. Ell i jo. Una pujada a ple sol. A dalt una ermita, una mena de construcció amb taules (diuen que 'obren' bar dijous i diumenge, però a l'hora que arribem no hi queda ja ningú, si n'hi hagut, de bar), amb una família que esmorzar/dina. Fora una parella amb un gos que m'ha enamorat: Un podenco andaluz. En prenc nota. Dinem a Monistrol. Genial tot.
  45. Puig de l'Àliga
  46. Montbarbat
  47. Montcaubo o Lo Calbo (2.291) - Pallars Sobirà. 15 de setembre 2019.Vistes 360 graus per flipar.
  48. Campirme (2.624) des del Refugi de la Pleta del Prat. Senzillament espectacular. Imprescindible. 16 de setembre 2019.
  49. Tuc de la Llança (2.659). Des del parquing del Port de la Bonaigua. 17 de setembre 2019
  50. Torreta de l'Orri (2.436) des de l'estació de Port Ainé. Pallars Sobirà. 18 de setembre 2019.
  51. Tuc de la Cometa (2.445) des de l'estació 'abandonada' de Llessuí. 19 de setembre 2019.
  52. Lo Tèsol (2.700) des de la pista que puja de MonNatura. Boira, molta boira, risc de pluja. Nervis, molts nervis però... quina meravella de cresta final. La baixada, per la canal, gens recomenable. 20 de setembre de 2019
  53. Bellmunt (1.228). Ara repassant cims essencials m'adono que aquest el vam fer l'any passat. S'hi pot pujar gairebé fins a dalt en cotxe, sé que això em va 'tocar' una mica. Recordo la creu.
  54. Cap del Verd (2.282m). Cim senzill i amb unes vistes 'espectaculars' del Solsonès, el Bergadà i l'Alt Urgell. Molt recomanable. Hi hem anat avui 06 d'octubre del 19 (29 anys després del primer petó al concert de la Tina Turner) amb una bona colla dels Perquisapunti. 
  55. Puiggraciós (808,08m). Mira, si més no: hem rigut. No sabíem com era el cim, la sortida l'hem feta del Santuari, una estona després, poc, vint minuts, el Miguel em diu: Parece que hemos pasado de largo por el cim. I sí, una torre de guaita i unes restes (perquè ens ho diuen els qui seguim a Wikilocs, no perquè ho veiem clar) ens confirmem que hem arribat, i passat de llarg, pel cim Puigraciós. Riem mentres fem la foto. Un cim en vint minuts, la ruta ve després. Una ruta maca pels Cingles de Bertí (on anem trobant-nos per la pista quads, motos, bicis, cotxes) i acabem dinant, sols, i amb unes vistes espectaculars (que diria la Maite) a la taula de pedra d'un fantàstic mirador. Paga la pena, sí. 12 d'octubre de 2019 dia de la bandera espanyola i el fanal. Amén.
  56. Puig Cendrós (499m). Fem una sortida matinal i senzilla des d'Olesa de Montserrat amb un grup eclèctic però on tothom ens hem sentit a gust. Genial. I un cim més. 

Nota FEEC:

A partir de dia 1 de juliol de 2019 per superar el repte caldrà assolir un centenar de cims d’un llistat de 150 que es consideren “essencials”He marcat en vermell els cims, fets per mi, que formen part d'aquesta relació que la FEEC considera essencials.








































dimarts, 7 de maig de 2019

Pel·lícules 2019

GENER

1 - Dogville - Lars Von Trier (2003)

2 - La venus de las Pieles - Polanski (2013)

3 - Still Walking - Hirokazu Koreeda (2008)

4 - Roma - Alfonso Cuarón (2018)

5 - Mala hierba - Kheiron (2018)

6 - El Padrino - Francis Ford Coppola (1972)


FEBRER

7 - Mi vida como un perro - Lasse Hallström (1988)

8 - El Padrino II - Francis Ford Coppola (1974)

9 - Green Book - Peter Farrelly (2018)


MARÇ

10- Cold War - Pawel Pawlikowski (2018)

11 - Atraco perfecto - Stanley Kubrick (1956)

12 - Cafarnaúm - Nadine Labaki (2018)

13 - Persona - Ingmar Bergman (1966)


ABRIL

14 - Secretos y Mentiras - Mike Leigh (1996)

15 - El hijo de Saúl - László Nemes (2015)

MAIG

16 - Caramel - Nadine Lebaki (2007)

17 - Quién te cantará - Carles Vermut (2018)

JUNY

18 - James y el melotocón gigante - Henry Selick (1996)

19 - American History X - Tony Kaye (1998)

JULIOL

20 - Els dies que vindran - Carlos Marques-Marcet (2019)

21 - No amaràs - Krzysztof Kieślowski (1988)

22 - Cirkus Columbia - Miki Manojlovic (2010)

AGOST

23 - Érase una vez en Hollywood - Quentin Tarantino (2019)

24 - Kill Bill I - Quentin Tarantino (2003)

SETEMBRE

25 - La persecución - Jean-Baptiste Léonetti  (2014)

26 - Alma salvaje - Jean-Marc Vallée (2014)

OCTUBRE

27 - Joker - Todd Philips (2019)

diumenge, 20 de gener de 2019

Llibres 2019

Aquest any tinc uns quants reptes en ment. Un d'ells és tornar al bon hàbit de llegir un llibre cada setmana. Abandonar una mica les sèries de ben segur que em serà de gran ajuda.




Gener

1 - Tres nits de torb i un cap d'any - Jordi Cruz (molt, molt dur pels qui coneixem el Pirineu, i pels que no, pels qui estimem la muntanya)

2 - El cero y el infinito - Arthur Koestler (lectura necessària per una Leninista de pro com jo)

3 - Una tendra donzella - Joyce Carol Oates (encara no sé què opinar-ne, m'ha sabut a poc... a molt poc)

4 - Los niños tontos - Ana Maria Matute (són aquells llibres que em llegeixo perquè la Jana 'ha de llegir' i em recomana)

5 - Hozuki, la libería de Mitsuko - Aki Shimazaki (com necessitava literatura japonesa, per deu!!)

6 - El hombre en busca de sentido - Viktor Frankl (era un dels pendents eternament...)


Febrer

7 - Vindicación de los Derechos de la Mujer - Mary Wollstonecraft (m'està costant de llegir que lo flipes)

8 - Signatura 400 - Sophie Divry

9 - Si duele, no es amor - Sílvia Congost


Març

10 - Arrancad las semillas, fusilad a los niños - Kenzaburo Oé (crec que fa temps que li tenia ganes)

11 - El miracle de l'atenció plena - Thich Nhat Hanh (ommmmmmmmmmmmm)

12 - Tren a Puigcerdà- Blanca Busquets (a veure...)


Abril

13 - L'esbós - Sílvia Bel (poesia)

14 - Tornar a casa - Yaa Gyasi (genial, molt molt recomenable)

15 - La ley del espejo - Yoshinori Noguchi

16 - El príncipe de la niebla - Carlos Ruiz Zafón

Maig

17 - Aprendre a viure, aprendre a morir - Albert Parareda (necessito més i més treballar la meva mort, la d'aquells que m'estimo...)

18 - Qué harías si no tuvieras miedo - Borja Vilaseca

Juny

19 - Tú no eres como otras madres - Angelika Schrobsdorff

Juliol

20 - La muerte: Un amanecer - Kubler Ross

Agost

21 - Salvaje - Cheryl Strayed

Setembre

22 - Toda la verdad de mis mentiras - Elisabet Benavent

Octubre

23 - A sangre fría - Truman Capote

24 - La gente feliz lee y toma café - Agnés Martin-Lugand

25 - Hablar solos - Andrés Neuman

26 -