Tinc pocs records.
Va ser una etapa bonica, fàcil, agradable de fer i compartir.
Però, malauradament, des d'aleshores ha plogut molt. Molt.
Adéu (sense accent segons l'Institut d'Estudis Catalans) a una etapa que tanca un cicle, adéu al camí nord de la costa catalana. Ara estic en un altre camí, el de Barcelona a Blanes. Res a veure. Tampoc ho pretenc.
I sí, aquest escrit té també un doble sentit. Una doble lectura. Una metàfora amagada.