dissabte, 7 d’abril de 2018

14 - De Lloret de Mar a Blanes

Han passat molts mesos, la vam fer el 24 de setembre de 2017.

Tinc pocs records.

Va ser una etapa bonica, fàcil, agradable de fer i compartir.

Però, malauradament, des d'aleshores ha plogut molt. Molt.

Adéu (sense accent segons l'Institut d'Estudis Catalans) a una etapa que tanca un cicle, adéu al camí nord de la costa catalana. Ara estic en un altre camí, el de Barcelona a Blanes. Res a veure. Tampoc ho pretenc.

I sí, aquest escrit té també un doble sentit. Una doble lectura. Una metàfora amagada.




diumenge, 25 de març de 2018

La mania de no deixar res a mitges


No sé si té nom o és una síndrome, o potser és una tara de la personalitat, o només és una autoestima baixa: Que ningú pateixi, que ningú s'ofengui, no fer mal a ningú, que tot resti en ordre, en l'ordre diví que diu l'Elena, que cada cosa tingui el seu lloc i cada lloc una cosa ben col·locadeta.

I mentrestant només hi ha una persona que surt, digue-m'ho així, tocada. Tocada, perjudicada, dolguda, trista, sense ànims, desfeta, callada, enrabiada amb ella mateixa.

Us explicaria el per què de tot plegat però encara no toca. De moment vaig fent i qui dia passa any empeny.

Estic malmenjant i malbevent com si així el problema es resolgués. No trencar amb res, no dir no, no deixar un llibre a mitges, ni una relació, ni llençar el passat... arrossegant-lo, arrossegant-lo com una motxil·la plena d'andròmines inútils, com l'abric amb pedres de la Virgínia que, necessàriament, et porten a la mort segura.

Poc a poc, però estic cansada, molt cansada.

No és la depressió. No tinc un episodi depressiu.

Tot arriba, i un dia, sabré deixar un llibre a mitges sense sentir-me'n culpable, sabré marxar dels llocs, sabré dir no a un company a la feina, sabré respectar el que necessito i, sabré, n'estic convençuda, trencar una relació, dues, tres, que no m'ajuden a créixer. Malgrat el vertígen, la culpa, el neguit, la desesperança.

Potser sí que tot està per fer, i tot és possible (malgrat el procés, n'estic convençuda que Catalunya serà una República algun dia, el dia, que com jo, assumeixi que pot, que s'ho mereix, que hi ha camí i que si no n'hi ha només cal caminar per anar-lo fent).


dimarts, 23 de gener de 2018

Una Puta Melda!

Una puta melda és un video que s'ha fet famós arran de l'APM. Puta melda és el que diu un nen quan se li pregunta què li sembla el mural... una puta meeeeeeeeeeeeeeeelda, què?, una puta melda!

Això penso jo del dia d'avui. I del dia d'ahir! Una puta melda!

I tanmateix, quines coses, tinc salut. I les guapes tenen salut. I ell té salut. I mons pares tenen salut. I les meves germanes tenen salut. I la família de la meva germana gran té salut.

Però sento que aquests dies han estat una puta melda.

I sabeu què? Que no tinc ganes d'explicar-vos el motiu. Si més no, no avui.

Au, mireu el video!


diumenge, 7 de gener de 2018

Llibres 2018

Comencem, comencem, aquest any té bona pinta... encara he d'afegir els del 2017 darrers però amb tanta mani, tanta concentració, tant procès, tant de 155 el cert és que no vaig llegir gaire, vaja gaire per no dir que gens.

Paraula que em poso les piles, ho necessito!

GENER

1 - La verdad y otras mentiras - Sascha Arango (me ha divertido, pues sí, y encima me ha enganchado de nuevo a la lectura... por favor, que el ritmo no pare... Y que el procés continúe, lalalala.)

2 - En las nubes - Ian McEwan (de momento, curioso, yo también suelo vivir en las nubes...)

3 - La biblioteca de los libros rechazados - Davide Foenkinos (club de lectura amigÜita invisible con Mariela)

Febrer

4 - La forma del aigua - Camilleri

5 - Un tros de cel - Isabel-Clara Simó (què se n'ha fet de la Simó destructora? Ens fem grans, i perdem ràbia?)

6 - Los dieciséis árboles de Somme - Lars Mytting (o jo sóc rara, que sí, o costa molt imolt d'entrar-hi i de cop, zasca, resolt)

Abril

7 - El olor de las casas de los demás - Bonnie-Sue Hitchcock (Alaska...)

Maig

8 - La melancólica muerte de Chico Ostra - Tim Burton

9 - Les set caixes - Dory Sontheimer

10 - Morir no es lo que más duele - Inés Plana (començo dia 21)

Juliol

11 - Regreso a Berlín - Verna B. Carleton

12 - El proceso Hoffman - Tim Laurence (buf, i buf)

Agost

13 - Hasta nunca, mi amor - Massimo Carlotto

14 - Dins el riu, entre els joncs - Antoni Munne Jordà

15 - Los cuatro acuerdos - Miguel Ruiz

16 - Cuaderno de trabajo de los Cuatro acuerdos - Miguel Ruiz

Setembre

17 - Sis històries al voltant d'en Marius - Jordi Sierra i Fabra

18 - Laëtitia o el fin de los hombres - Ivan Jablonka

Octubre

19 - Les veus de la ciutat - Jordi Sierra i Fabra

20 - El cuaderno de Rutka - Rutka Laskier

21 - Amor se escribe sin hache - Jardiel Poncela (inacabada)

22 - Els guapos són els raros - Agnès Marquès

Desembre

23 - La acusación - Bandi (no estic llegint una merda... les sèries m'aculturitzen, coi!)