dissabte, 3 de maig de 2014

Punt i Final


Tanco el bloc. Tanco una etapa a la meva vida. Una etapa molt llarga, molt intensa. Amb un munt d'experiències viscudes, sentides, patides.

No deixaré però d'escriure, ni de llegir.

Una abraçada ben forta.



dijous, 1 de maig de 2014

Pura Venjança? 2


No sóc venjativa. Fer ús de la venjança em faria mal a mi, així que he decidit que no escriuré al bloc sobre el tema en qüestió.

I el cas és que em fa molta ràbia! Sí, sí, continuo enfadada i perplexa. Per-ple-xa. Però però però es veu que això d'explicar en obert, en públic, per a qui vulgui llegir-me, el que volia explicar: no és lícit. I jo no em sentiria bé, finalment. Vaja, que no. I, a banda, em podríen acusar de difamació . O una cosa així (rollo això de la guàrdia civil que ara et pot venir a buscar si parles de quant va volar o no algú que anava en cotxe).

Doncs res. Principi i final. Començo i tanco la pura venjança. I em sap greu, eh? Perquè el tema era ben sucós. La pena que arrossego és que, tot i que fa anys i anys que ho vivia malament, no he estat capaç de veure-ho de manera tan i tan clara fins ara. Ara, per sort, el coixí ha parlat: Adéu, adéu. Au, tira.






Pura Venjança? 1


Estic molt, molt enfadada.

Estrany. No, estranyíssim que jo reconegui estar enfadada per alguna cosa. Normalment tot m'està bé. Sóc gilipolles. I sumisssa. Sí, però avui estic enfadada i necessito venjar-me.

Com aquell cop amb l'extrem. Una història que només saben i sabran dos dels meus quatre puntals. Allò va passar fa més de dos anys.

(continuarà demà que avui el dia ha estat massa intens)