dissabte, 25 de gener del 2014
...però he començat amb la fluoxetina...
Em sap greu no poder escriure que estic millor. Sí, l'Aina diu que el que hauria de fer és repetir-me mil vegades, dues mil vegades, que estic millor i que me'n sortiré però ara com ara m'és impossible dir-ho tan sols un cop.
Estic molt trista.
La meva menta continua 'rumiant', pensant obsessivament, no donant-me treva, ni un minut.
A estones la sensació que no ho suportaré és molt forta però aleshores penso en elles, en ell, i dic, un dia més, un dia més.
Me n'he sortit d'altres vegades, per què aquesta no hauria d'aconseguir-ho?
Miro de fer la vida normal de sempre però se'm fa difícil. El que més em ve de gust és ficar-me (amagar-me, ho sé) al llit, dormint, despertant-me. Ahir a la tarda ho vaig fer, hi vaig ficar-me a les cinc i fins les deu de la nit no em vaig tornar a llevar, per tornar-me'n havent sopat.
Vaig prometre'm a l'anterior escrit que no li faria cap concessió més en aquesta 'malaltia?' però li n'he fet. Li estic fent, tornant a escriure al blog sobre el que sento. Ho sé, però és com una necessitat.
Finalment, vaig anar al metge, i sí, ara prenc fluoxetina (allò que en el seu dia es va comercialitzar com a prozac).
Són tres, quatre, cinc setmanes per començar a trobar millores. En els símptomes.
La millora en el meu interior 'mental' depèn de mi. I d'una reestructuració de pensament que mai acabo d'aconseguir del tot.
Possiblement torni a fer teràpia. Crec que la necessito.
No em reconec. Aquesta no és la Núria. La trobo a faltar. I no només jo.
En fi, bona tarda.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)