dissabte, 25 de gener del 2014

...però he començat amb la fluoxetina...


Em sap greu no poder escriure que estic millor. Sí, l'Aina diu que el que hauria de fer és repetir-me mil vegades, dues mil vegades, que estic millor i que me'n sortiré però ara com ara m'és impossible dir-ho tan sols un cop.

Estic molt trista.

La meva menta continua 'rumiant', pensant obsessivament, no donant-me treva, ni un minut.

A estones la sensació que no ho suportaré és molt forta però aleshores penso en elles, en ell, i dic, un dia més, un dia més.

Me n'he sortit d'altres vegades, per què aquesta no hauria d'aconseguir-ho?

Miro de fer la vida normal de sempre però se'm fa difícil. El que més em ve de gust és ficar-me (amagar-me, ho sé) al llit, dormint, despertant-me. Ahir a la tarda ho vaig fer, hi vaig ficar-me a les cinc i fins les deu de la nit no em vaig tornar a llevar, per tornar-me'n havent sopat.

Vaig prometre'm a l'anterior escrit que no li faria cap concessió més en aquesta 'malaltia?' però li n'he fet. Li estic fent, tornant a escriure al blog sobre el que sento. Ho sé, però és com una necessitat.

Finalment, vaig anar al metge, i sí, ara prenc fluoxetina (allò que en el seu dia es va comercialitzar com a prozac).

Són tres, quatre, cinc setmanes per començar a trobar millores. En els símptomes.

La millora en el meu interior 'mental' depèn de mi. I d'una reestructuració de pensament que mai acabo d'aconseguir del tot.

Possiblement torni a fer teràpia. Crec que la necessito.

No em reconec. Aquesta no és la Núria. La trobo a faltar. I no només jo.

En fi, bona tarda.