dimarts, 26 d’agost del 2014

2 - De El Port de la Selva a Llançà

Quan vam començar el Camí de la costa vaig decidir que el faria per rigorós ordre de traçat. Una tonteria com una altra qualsevol, accepto.

Així que primer vam fer d'una tirada de Colliure a Llançà i després d'un parell de mesos de paron logístico vam continuar aprofitant que anavem a recollir la gran a El Port per anar des d'aquesta població a Llançà (anar i tornar).

El camí és senzill, aquest tros vull dir, molt senzill, pla, ben traçat, sense desnivell, perfecte.

Va ser un dia genial vam anar amb cotxe a Port i després d'aparcar-lo vam començar a tirar cap a Llançà, el dia era bo i estàvem animats per, per, per motius personals. En arribar a Llançà, hora de dinar, ja, vam decidir picar una mica. I això vam fer: cerveseta, braves, més cerveseta, més tapes, i ja farts, el cafè.

Tinc un molt bon record d'aquell àpat, de la conversa, dels petons i somriures... sí.

Dues hores d'anada (una mica menys, crec) i encara ens faltaven les dues hores de tornada. Això vam fer després del dinar i la sobretaula, tornar pel mateix camí.

Però però mirant alguna caleta se'ns feia la boca aigua i vam decidir (què rarooooooo la Núria banyant-se) baixar a fer-nos un bany! Ell m'anava dient que vigilés amb els eriçons. Jo pensava que se li havia pujat l'instint protector des del divorci i no li feia cas (moltes de les cales són rocoses) fins que: Òstia! I sí, el seu taló havia trepitjat un eriçó.

Quinze dies, quinze dies va trigar en poder posar amb normalitat el peu a terra. La meva estimada Maite i jo vam passar hores remenant el seu taló amb una agulla i unes pinces mirant de treure-li una pua, i una altra, i encara una altra. Vam buscar tot de trucs, cremes (meravellós Ungüento Cañizares que ja no vénen a les farmàcies però que vam trobar a la farmaciola de caducats no revisats darrerament de casa, Fucidine...), i vam estar dale que te pego (que no vol dir 'follant' en aquest cas) més de tres setmanes.

Consola saber que si busques a google pensant que això no li ha passat mai a ningú, lo flipas amb la de gent que demana ajut, consell, que crida de dolor, que demana amb llàgrimes als ulls una solució màgica...

Lalalalala.

En fi, quines coses, oi?

Per cert, el proper tram, El Port - Cadaqués, està pendent per ben aviat, t'hi apuntes?

diumenge, 24 d’agost del 2014

Porque lo digo yo!

Que recuerde nunca me han contestado con un 'Porque lo digo yo' a una pregunta sobre una negativa anterior a una propuesta mía.

O bien no lo recuerdo o bien mi táctica funcionaba perfectamente: 'Esta noche salgo', decía. Y salía. No lo preguntaba, lo explicaba, ponía en conocimiento de mis padres que esa noche... salía.

Hace unos días abrí un blog. Buf, necesitaba escribir (en abierto, sí, qué pasa?) de nuevo y saber que una, dos, o ventitrés personas me leen es un motivo más, así que lo dicho: abrí un blog.

Lo cerré al día siguiente. No era éste, que no; no era éste y punto.

Así que el viernes, otro 22 de agosto en que cumplo años, me dije que me iba a regalar reabrir este Buf-jomateixa en el que me siento tan a gusto, y por qué? Pues, fácil, porque lo digo yo! No necesito más excusas. Yo abro, cierro, modero, modifico, censuro. Es mío, no? Pues eso hago: lo que me da la gana!

Cómo he celebrado estos 45 años? De entrada, celebrándolos. Tres días de celebraciones más o menos íntimas, con amigos de siempre, amigos nuevos, familia nueva y familia de toda la vida. Sí. Y encima lo he celebrado en el trabajo! Qué fuerte, qué fuerte!

Me prometí al iniciar el 2014 que iba a celebrarlo todo, todo, y eso he venido haciendo. Así que mi cumple no iba a ser una excepción.

Y no lo ha sido.

Qué le pido a mis 45? Ummmmmmmmmmm... más montaña, menos quilos, más sexo, menos malos rollos, más risas, menos dudas, más, menos, ni más ni menos.

Voy por el buen camino, lo sé, lo noto. He conseguido rodearme de sonrisas, sinceridad, buen rollito y mucho amor. Me ha costado, sí, mucha pasta y muchas lágrimas, pero 'et voilà', me he superado, estoy justo en el principio, en el inicio, en los primeros pasos. En el buen camino, ostias.

Besos y más besos y más besos. Y miles de sonrisas.

Gracias!!


dissabte, 3 de maig del 2014

Punt i Final


Tanco el bloc. Tanco una etapa a la meva vida. Una etapa molt llarga, molt intensa. Amb un munt d'experiències viscudes, sentides, patides.

No deixaré però d'escriure, ni de llegir.

Una abraçada ben forta.



dijous, 1 de maig del 2014

Pura Venjança? 2


No sóc venjativa. Fer ús de la venjança em faria mal a mi, així que he decidit que no escriuré al bloc sobre el tema en qüestió.

I el cas és que em fa molta ràbia! Sí, sí, continuo enfadada i perplexa. Per-ple-xa. Però però però es veu que això d'explicar en obert, en públic, per a qui vulgui llegir-me, el que volia explicar: no és lícit. I jo no em sentiria bé, finalment. Vaja, que no. I, a banda, em podríen acusar de difamació . O una cosa així (rollo això de la guàrdia civil que ara et pot venir a buscar si parles de quant va volar o no algú que anava en cotxe).

Doncs res. Principi i final. Començo i tanco la pura venjança. I em sap greu, eh? Perquè el tema era ben sucós. La pena que arrossego és que, tot i que fa anys i anys que ho vivia malament, no he estat capaç de veure-ho de manera tan i tan clara fins ara. Ara, per sort, el coixí ha parlat: Adéu, adéu. Au, tira.






Pura Venjança? 1


Estic molt, molt enfadada.

Estrany. No, estranyíssim que jo reconegui estar enfadada per alguna cosa. Normalment tot m'està bé. Sóc gilipolles. I sumisssa. Sí, però avui estic enfadada i necessito venjar-me.

Com aquell cop amb l'extrem. Una història que només saben i sabran dos dels meus quatre puntals. Allò va passar fa més de dos anys.

(continuarà demà que avui el dia ha estat massa intens)

dijous, 10 d’abril del 2014

Teatre 2014


Aquest està essent un any prolífic quan a visites als diferents teatres... i estic encantada que així sigui. Hi he anat amb gent (companyes, amigues, família) tan dispar que em fa feliç saber a quanta gent li atreu, també, el teatre.

En fi, aquí deixo la relació, de moment, d'aquest any:

1 - Els Beatles contra els Rolling Stones

Una amiga de l'Aina (l'Anna V.) li va proposar participar en aquesta obra que dirigia el seu tiet. Van ser moltes setmanes en què l'Aina va viure què és muntar una història d'aquest tipus i en va quedar molt satisfeta. Nosaltres també, quan la vam anar a veure!!

2 - Un enemic del poble - Teatre Lliure

La primera vegada que vaig veure una obra al Lliure.

http://www.teatrelliure.com/es/programacion/temporada-2013-2014/un-enemic-del-poble

3 -  Translations / Traduccions - Biblioteca de Catalunya

Un espai genial per veure teatre!!!

http://www.laperla29.com/espectacle/98

4 - Non Solum - Ateneu Popular 9b

http://www.ateneu9b.net/content/sergi-lopez-presenta-non-solum

5 - Vinc Buida - Centre Cívic Cotxeres Borrell (Espai Escènic Tísner) 

Impressionant!

6 - L'orfe del Clan dels Zhao - Teatre Romea

http://www.teatreromea.com/ca/ex/903/lorfe-del-clan-dels-zhao

7 - Un trozo invisible de este mundo - Atrium Viladecans

Amb una xerrada final amb el Botto per acabar de 'flipar' del tot!

http://www.atriumviladecans.com/publica/arts/detallArt/_RZJVnAvordgNOfrIMip9Tx28FBwp6S4C

8 - Improadway de MalRayo Impro a la Sala Tísner del Centre Cívic Borrell


(ahir va fer un any de la nostra darrera... no, gairebé darrera, improvisació)

9 - L'Onada - Teatre Lliure de Gràcia

Molt, molt millor que la pel·lícula! (i més real)












dilluns, 7 d’abril del 2014

Llibres 2014


1 - Clara Usón - La hija del Este

2 - Marisa Bosqued - Triptófano: El secreto para volver a ser tú

3 - A. Carrión López - Autoestima y Desarrollo personal con PNL

4 - Federica de Paolis - Te escucho

5 - Maria Jesús Álava Reyes - La inutilidad del sufrimiento

6 - David Foenkinos - La delicadeza

7 - Xavier Guix - El sentit de la vida o la vida sentida

8 - Àngels Ponce - Ensenya'm a ser feliç! (la primera guia per educar en la felicitat)

9 - Stefan Zweig - El candelabro enterrado

10 - Allan Santos, Enric Lladó - El libro grande de la PNL

11 - Amélie Nothomb - Barbablava

12 - Zadie Smith - NW London

13 - Olga Castanyer - La asertividad

14 - Omar Falworth - El arte de vivir bien con los demás

15 - Mary Ann Shaffer i Annie Barrows - La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey

16 - Harry Crews - El cantante de gospel

17 - Louise Hay - Usted puede sanar su vida

18 - Isabel Clara Simó - Els invisibles

19 - Francesc Torralba - L'art de saber estar sol

20 - Helene Hanff - 84 Charing Cross Road

21 - Elaine St James - Simplifica tu vida interior

22 - Mercè Conangla i Jaume Soler - Sin ánimo de ofender (llegint)

23 - Thomas Bernhard - El malogrado

23 - Thomas Bernhard - El malogrado

24 - Victor Kuppers - El efecto actitud

25 - Marina Mander - La primera mentida

26 - Robert Louis Stevenson - L'illa del tresor

27 - Mario Alonso Puig - Reinventarse

28 - Nell Leyshon - Del color de la leche

29 - Kate Atkinson - Entre bastidores

30 - E. Warthon - Santuario

31 - Edward Albee - Quién teme a Virginia Woolf?

32 - Atul Kumar - Siete pacientes

33 - Agota Kristof - L'analfabeta

34 - Arnau Vaillant - La noia que feia papallones d'Origami

35 - Chloe Hooper - Un llibre per a nens basat en un crim real

36 - Ángel Gil Cheza - El hombre que arreglaba las bicicletas

37 - Juan Mayorga - El chico de la última fila

38- Fréderic Beigbeder - El amor dura tres años

39 - Carmen Amoraga - La vida era eso

40 - Janne Teller - Nada

41 - Julia Leigh - Inquietud

42 - Elio Colen Mirete - No cojas ese cuaderno por favor

43 - Lolita Bosch - Qui vam ser

44 - Fredrik Backman - Un hombre llamado Ove

45 - Alberto Lema - Una puta recorre Europa

46 - Georges Simenon - La nieve estaba sucia

47 - María Angelidou - Mitos Griegos

48 - Marta Rojals - L'altra

49 - Rafael González - Ni colorín, ni colorado (no acabat)

50 - León Tolstoi - La felicidad conyugal

51 - Erri de Luca - El día antes de la felicidad

52 - Mònica Zabala - La magia del lenguaje positivo

53 - Fiodor Dostoyevsky - Memorias del subsuelo

54 - Yasmina Khadra - La prima K

55 - Luis Mateo Díez - La piedra en el corazón (llegint)

PENDENTS

- Diego Carcedo - Un español frente al holocausto

- Antonio Di Benedetto - Zama / El silenciero / Los suicidas

- Ana Fuentes - Hablan los chinos

- Dostoievsky - Memorias del Subsuelo

- Antony Beevor - El misterio de Olga Chejova (pendiente)

- Andreï Makine - El crimen de Olga Arbélina (pendiente)

- Gente de La calle de los sueños - Teru Miyamoto

- Chrisopher R. Beha - Qué fue de Sophie Wilder

- La soledad del lector - David Markson

- Peter Cameron - Algún día este dolor te será útil

- Nicole Krauss - La historia del amor

- Silvia Plath - La campana de cristal

- Siete cajas?

- John Green - Ciudades de papel



divendres, 4 d’abril del 2014

I will survive

Sí, me'n sortiré. Sortiré d'aquesta, també. I seré una nova Núria, ni millor, ni pitjor, diferent. No renego del meu passat, no el vull, no hi vull tornar, però no renego, sóc la que sóc per ell.

I no estic sola, me'n senti o no, no estic sola.

...

I gràcies, gràcies a l'Estela, a qui no conec de res, però a qui li dec part (i bona part) de la meva millora:

http://ayudaparaladepresion.blogspot.com.es/

...

Gràcies especialment als quatre puntals que (juntament amb el Miguel i la Jana i l'Aina) fan que tingui ganes de continuar vivint. Vosaltres sabeu qui sou!! Us estimo!

dissabte, 25 de gener del 2014

...però he començat amb la fluoxetina...


Em sap greu no poder escriure que estic millor. Sí, l'Aina diu que el que hauria de fer és repetir-me mil vegades, dues mil vegades, que estic millor i que me'n sortiré però ara com ara m'és impossible dir-ho tan sols un cop.

Estic molt trista.

La meva menta continua 'rumiant', pensant obsessivament, no donant-me treva, ni un minut.

A estones la sensació que no ho suportaré és molt forta però aleshores penso en elles, en ell, i dic, un dia més, un dia més.

Me n'he sortit d'altres vegades, per què aquesta no hauria d'aconseguir-ho?

Miro de fer la vida normal de sempre però se'm fa difícil. El que més em ve de gust és ficar-me (amagar-me, ho sé) al llit, dormint, despertant-me. Ahir a la tarda ho vaig fer, hi vaig ficar-me a les cinc i fins les deu de la nit no em vaig tornar a llevar, per tornar-me'n havent sopat.

Vaig prometre'm a l'anterior escrit que no li faria cap concessió més en aquesta 'malaltia?' però li n'he fet. Li estic fent, tornant a escriure al blog sobre el que sento. Ho sé, però és com una necessitat.

Finalment, vaig anar al metge, i sí, ara prenc fluoxetina (allò que en el seu dia es va comercialitzar com a prozac).

Són tres, quatre, cinc setmanes per començar a trobar millores. En els símptomes.

La millora en el meu interior 'mental' depèn de mi. I d'una reestructuració de pensament que mai acabo d'aconseguir del tot.

Possiblement torni a fer teràpia. Crec que la necessito.

No em reconec. Aquesta no és la Núria. La trobo a faltar. I no només jo.

En fi, bona tarda.