dissabte, 29 de juny de 2013

1 - De Colliure a Llançà

Aquesta primera setmana (vam marxar dissabte 22 de juny i vam tornar dijous 27) ha estat una mica, una mica, diferent. Gustosament diferent. Però també cansadament diferent.

Se'm va ficar al cap fer el Camí de la costa. No és ben bé el GR92 (perquè és bàsicament arran de mar, tant a tocar de l'aigua com des del penya-segat de dalt), ni tampoc és 'purament' camí de ronda. Buscant, buscant vaig trobar dues pàgines, una bàsicament duia a l'altra, i li deien El camí de la mediterrania. Us poso els links per si us pot interessar:

http://www.dexcursio.net/camins-de-la-mediterrania/

http://excursionistes.cat/

Evidentment podíem començar per on volguéssim ja que nosaltres érem els amos de la nostra ruta però vam decidir fer-ho per Colliure i anar baixant fins al darrer poble de Tarragona. Ja sé que, ara, Colliure no és costa catalana però és evident que és un referent, i un poble que no es pot deixar de visitar.

Així, començant per el poble on està enterrat Machado i arribant al poble on 'descansa' Carles Sabater (Colliure-Llançà) hem anat dormint a diferents càmpings (sí, sí, és clar, tren, motxil·les i tendes de campanya a les esquenes):

1 - Tren Clot - Cerbére. Enllaç tren Cerbére - Colliure. El primer càmping (carillu, carillu, 52 euros dues tendes petites, tres nens, dos adults) té la platja a tocar, però està una mica retirat (passat el poble). Potser 2 km més amunt. Amb una calor impressionant. Dormim allà (sopem de fogonet, sí) i l'endemà...

2 - Càmping La Giralde/Colliure - Banyuls sur Mer. Cullons quines vistes, i beneïda Tramuntana. Gràcies! Prop de 6 hores sense comptar les parades. A Banyuls dormim a un càmping xulo municipal. Al mateix càmping sopem de guais a una pizzeria (no, jo amanida i perrier).

3- Banyuls (parada al Carrefour del costat) - Cerbére. Dormim a un altre càmping municipal. Curiosament l'entrada és oberta i has d'anar a la Casa de la Vila (al poble, a dos o tres quilòmetres) a demanar que vols acampar. No ho fem. L'endemà ve un noi molt agradable, un cop ens hem llevat, a dir-nos que abans de marxar passem per la seva oficina. I això fem.

4 - Cerbére - Colera. Ostres quin poble més bonic, sí, i jo ni sabia que existia un poble que es digués així (culturilles que és una!). Un càmping al mig del poble: Sant Miquel. Genial, i millor de preu i amb més serveis que els francesos. Què estrany... (estrany perquè jo sóc una fan incondicional de França, absolutament de tota França!!! I em costa ser imparcial).

5- Colera- Llançà. Fem l'anada només amb la motxil·la del dinar; tornem en tren. Com el càmping està molt bé, i té piscina, per tal que l'aprofitin (jo, ni un dit del peu) decidim quedar-nos-hi una nit més i no muntar i desmuntar. I sí, també, per anar lleugers de pes. No té res a veure portar tendes, sacs, roba, menjar, a sobre que anar de passejant.

En fi, uns dies magnífics, on el vent meravellós Tramuntanero ens ha ajudat a suportar els moments de més sol. Uns dies on hem desconnectat. Dies en què hem estat els quatre, i el Jesús quatre dies (empanat, enamorat), molt units. Just abans que l'Aina marxés a Dublin aquest matí dues setmanetes.

...

He estat molt bé, molt centrada en el moment present, però tot és tornar aquí i sentir que no puc dominar -novament- la meva ment, que els pensaments van i vénen lliures, esgotant-me, neguitejant-me. Tornar i sentir que no sóc qui mana en mi, que torno a viure el que ja he viscut abans, i abans, i abans d'abans: solitud, tristesa, por.

Un avantatge: Aquest malson no és nou.
Un desavantatge: Aquest malson no és nou.

...

Gràcies, ara et sento més a prop que mai.




dimecres, 5 de juny de 2013

Definitivamente...


... debo asumirlo: soy rara.

Soy rara y con una seria incapacidad de formar parte de un grupo social (por muy light que sean los lazos que unan a los miembros y miembras de ese grupo). Me autoexamino constantemente (aunque desde el cariño más absoluto), cuestiono mis valores y criterios de manera regular (e incluso los cambio o modifico si es necesario), no tengo una mejor amiga (que no sea yo misma-jomateixa), vivo el momento (bueno, y el momento inmediatamente anterior y posterior, también, que los repaso por si acaso...), miro sin ver, he empezado a sudar a estas alturas de mi vida (cuando ni subiendo la cima más alta lo hacía), pero por fin, a día de hoy, soy capaz, también, de no enfadarme sin motivo, de alejarme de los que me lastiman queriendo o sin querer, sin sentir miedo a que no me quieran, a estar sola, a...; de alegrarme por cualquier tontería, de perdonarme antes de tiempo, de no valorarme por debajo ni por encima de sino en su justa medida, y de no andar justificándome a cada minuto para intentar no parecer lo que definitivamente debo asumir que soy:

RARA

(y encima, va y hace calor!)

...

Y sí, he ido a conciertos de punks, heavys y roqueros (que sí que me repito) pero soy capaz de cantar una y otra vez esta 'horterada?' de canción!!!