Em pregunto si és pitjor quan la tristesa envaeix sense motiu,
o quan et menja per dins
o quan et menja per dins
per
una causa que coneixes bé.
Tant és,
ara, només sé
ara, només sé
...que estic molt trista.
Bona nit.
Vaig una mica tard, em sembla, però és igual...
ResponEliminaPer molts anys!
Les tristors no duren mai per sempre. Aquesta també passarà.
Potser en vindran altres, però també s'allunyaran.
núria
Núria, Q?
ResponElimina:)
ResponEliminaI no sóc un robot.
Ostres, nena, quina il·lusió llegir-te. Llegir-te per aquí és doblement agradable!
ResponEliminaGràcies, gràcies per la felicitació, pels ànims, i per passar-te pel meu racó.
Ains!!!
Una forta abraçada!