Crec que no conec de gaire prop
l'enveja. O potser sí i no ho recordo. Potser l'he sentida o l'he provocada. En
fi. El tema és l'enveja així en general.
Fa ben poc una amiga -tsss una gran amiga- després d'explicar-li jo la meva
situació actual, en viu, sense anestèsia i sense previ avís (Una altra
cervesa més, anava dient ella
al cambrer) i després d'un: m'estimes? divertit per part meva, em va
contestar... I t'envejo
sanament, sí, jajajaja.
Enveja sana. Sí. Què vol dir? Que gaudeix amb mi les meves alegries (no
pensa lamadrequeparióalahijadeputaesta mentres em somriu, no) i m'acompanya en
les tristeses (com ahir a la tarda en aquella abraçada plena de plors a les
escales del metro després de dos firmes que canvien la meva vida de dalt a baix).
Genial, pinta bé aquesta enveja.
Fa ben poc un amic, sí, sí, vale, un altre super mega bon amic, estava tot
moix. Jo estava feliç (vaja, com sóc normalment, o com estic, o com intento
estar, o... joder, feliç, punto!) i li vaig trucar per mirar de trobar un dia
per dinar junts. T'he
d'explicar una cosa..., li vaig dir. Tristezas,
no, Núria, por favor. (sí,
sí, ell en castellà i jo sempre en català, fa més de vint-i-sis anys, i sense
putu Tribunal pel mig!). Li vaig dir que no, que era una cosa molt bonica que
m'acabava de passar però que si no estava bé d'ànims jo no li explicava. Qué dices? No soy nada envidioso,
yo, ya puedes contármelo!!!
Novament l'enveja.
Així que en el grup de 'guasà' dels Vips vaig llançar la pregunta: Sabeu
què és l'enveja? L'heu sentida? Algú ha sentit enveja dels vostres 'logrus'?
Pot ser un bon amic un envejós? Es pot ser bona persona sent envejós? Pos clar
que no em van engegar a fer punyetes, vam crear un debat xulo (què passa, el
whatsapp també pot tenir vessant cultural, no?) com són els nostres:
desorganitzats, sense torns, però amb molt de carinyo creuat -així com xinites
entre el pitufo gruñón y la pitufa japi flouer-, divertits, interruptus,
precossus... mmmmm, senzillament genials!
Què vam treure en clar? Que l'enveja fa mal, però a qui la pateix, a qui
descarrega la seva ràbia per no tenir tanta alegria, tanta felicitat, tants
amics, tants diners, o tanta bellesa com el seu amic, o com el seu enemic.
L'enveja et fa deixar de ser tu, et fa copiar la manera de vestir, de parlar,
la manera de viure; l'enveja fa que el teu bloc sigui la còpia d'un altre bloc,
que les teves idees no siguin les pròpies sinó les que has pres a l'original
que enveges. L'enveja et converteix en esclau dels altres, et lliga,
t'anul·la...
Sé que sovint hi ha qui ha sentit enveja de mi. Sembla poc
modest però és cert. Enveja de la meva manera lliure de pensar i viure, de
sentir, de riure i plorar, enveja de la meva feina, la meva família, l'alegria
de la que sempre m'envolto, però sabeu, allò que més il·lusió em fa que, de mi,
desperti l'enveja dels altres és dels amics tant de puta mare que tinc. Sóc una
afortunada amb uns amics increïbles, increïbles, la sort que tinc en aquest
camp, ho sé, pot despertat enveges cruels, salvatges, plenes d'ira, mentre que
a mi, en moments durs com els que ara visc, m'omple de pau, serenor, seguretat,
amor i confiança en el futur, la seva companyia. Gràcies. Gràcies.
(mmmmm a tots, sí, però especialment a quatre persones que, de manera molt
i molt directa, estan 'suportant-me' aquests dies)
Genial, Nurieta.
ResponEliminaEl otro día leí que la envidia, como el odio, es igual que beberte un vaso de veneno y esperar que sea el otro el que se muera.
Anímate y escribe sobre los seis que faltan.
Petonàs descomunal.
Por cierto, con Mikel Erentxun me pasa lo mismo que con Sabina: me encantan sus letras, pero me da grima oirlos hablar. Creo que el pecado capital de los dos es el mismo: la vanidad (pero solo es una opinión)
ResponEliminaLa envidia. Me uno a la petición de LitosPher para que escribas sobre el resto de los pecados.
ResponEliminaMe he pasado un buen rato paseando por tu blog esta noche y me ha gustado todo lo que he leído. Me ha gustado mucho. No das puntada sin hilo (bueno si, a veces te vas un poco por las ramas y eso también me gusta)
En fin, que me perdones por este asalto sin presentación ni nada y te aseguro que te seguiré leyendo.
Leila, gràcies! Seguiré, con la calma, claro, justo con la calma que ahora necesito.
ResponElimina...
Sad, un placer que asaltes sin presentación, ni carta de recomendación, ni nada de nada. Sigue leyendo(me). Fíjate, eso de por las ramas casi que no me consta... (buf, ni caso, estoy en estado de shock, o así, o por poco, o quizás).
El placer ha sido mio, de verdad. Después de crear mi blog estuve un rato chafardeando unos cuantos y el tuyo fue el único en el que me apeteció entretenerme un buen rato. Asi que, qué menos que dejarte un comentario. Hasta pronto.
ResponElimina