dissabte, 6 d’abril de 2013

Em dic...


...que hauria d'escriure tot el que estem vivint aquests dies a casa, per no oblidar-me'n mai. Ho recordaré, ho sé, és clar, però per escriure-ho per poder tenir en el futur, en el moment que vulgui recuperar les emocions que ens envaeixen ara, un dibuix escrit al més acurat possible del dolor, la por, el neguit, la culpa però també l'esperança, la il·lusió, les ganes de...

Em dic, sí, que hauria de descriure el primer moment, la primera necessitat, fa anys, molts anys, i la darrera, fa ben poc. Estaria bé, em dic, que em decidís a fer un retrat de l'ara mateix, per comparar amb el retrat ja fet de l'abans, i poder visualitzar potser així el que vindrà, demà. Un retrat ben sincer, ben sincer...

Sí, em dic que estaria bé prendre nota de totes les dates, els dies, les hores importants que estem vivint. I potser no oblidar les que vam viure, també. Per no filtrar en negatiu, per no filtrar tampoc només en positiu.

Però... passen els dies, la vida és curta, i ara prefereixo viure-la, sentir-la, plorar-la i riure-la que prendre nota de tot. Encara que, em dic, algun dia em sabrà greu no haver-ho fet.

...

Gràcies a tots pel vostre suport.

Tant els que veieu a la Núria muntanya russa de sempre com els qui sou capaços de mirar més enllà.

Gràcies.

...

Aquesta és la única cançó que SEMPRE ha cantat el Miguel. (Potser, em dic, en el fons començo a prendre nota sense adonar-me'n per no oblidar mai què vaig sentir, què vam sentir.)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada