dijous, 18 d’abril del 2013

Pecats Capitals - L'enveja (I)


Crec que no conec de gaire prop l'enveja. O potser sí i no ho recordo. Potser l'he sentida o l'he provocada. En fi. El tema és l'enveja així en general. 

Fa ben poc una amiga -tsss una gran amiga- després d'explicar-li jo la meva situació actual, en viu, sense anestèsia i sense previ avís (Una altra cervesa més, anava dient ella al cambrer) i després d'un: m'estimes? divertit per part meva, em va contestar... I t'envejo sanament, sí, jajajaja.

Enveja sana. Sí. Què vol dir? Que gaudeix amb mi les meves alegries (no pensa lamadrequeparióalahijadeputaesta mentres em somriu, no) i m'acompanya en les tristeses (com ahir a la tarda en aquella abraçada plena de plors a les escales del metro després de dos firmes que canvien la meva vida de dalt a baix). Genial, pinta bé aquesta enveja.

Fa ben poc un amic, sí, sí, vale, un altre super mega bon amic, estava tot moix. Jo estava feliç (vaja, com sóc normalment, o com estic, o com intento estar, o... joder, feliç, punto!) i li vaig trucar per mirar de trobar un dia per dinar junts. T'he d'explicar una cosa..., li vaig dir. Tristezas, no, Núria, por favor. (sí, sí, ell en castellà i jo sempre en català, fa més de vint-i-sis anys, i sense putu Tribunal pel mig!). Li vaig dir que no, que era una cosa molt bonica que m'acabava de passar però que si no estava bé d'ànims jo no li explicava. Qué dices? No soy nada envidioso, yo, ya puedes contármelo!!!

Novament l'enveja. 

Així que en el grup de 'guasà' dels Vips vaig llançar la pregunta: Sabeu què és l'enveja? L'heu sentida? Algú ha sentit enveja dels vostres 'logrus'? Pot ser un bon amic un envejós? Es pot ser bona persona sent envejós? Pos clar que no em van engegar a fer punyetes, vam crear un debat xulo (què passa, el whatsapp també pot tenir vessant cultural, no?) com són els nostres: desorganitzats, sense torns, però amb molt de carinyo creuat -així com xinites entre el pitufo gruñón y la pitufa japi flouer-, divertits, interruptus, precossus... mmmmm, senzillament genials!

Què vam treure en clar? Que l'enveja fa mal, però a qui la pateix, a qui descarrega la seva ràbia per no tenir tanta alegria, tanta felicitat, tants amics, tants diners, o tanta bellesa com el seu amic, o com el seu enemic. L'enveja et fa deixar de ser tu, et fa copiar la manera de vestir, de parlar, la manera de viure; l'enveja fa que el teu bloc sigui la còpia d'un altre bloc, que les teves idees no siguin les pròpies sinó les que has pres a l'original que enveges. L'enveja et converteix en esclau dels altres, et lliga, t'anul·la...

Sé que sovint hi ha qui ha sentit enveja de mi. Sembla poc modest però és cert. Enveja de la meva manera lliure de pensar i viure, de sentir, de riure i plorar, enveja de la meva feina, la meva família, l'alegria de la que sempre m'envolto, però sabeu, allò que més il·lusió em fa que, de mi, desperti l'enveja dels altres és dels amics tant de puta mare que tinc. Sóc una afortunada amb uns amics increïbles, increïbles, la sort que tinc en aquest camp, ho sé, pot despertat enveges cruels, salvatges, plenes d'ira, mentre que a mi, en moments durs com els que ara visc, m'omple de pau, serenor, seguretat, amor i confiança en el futur, la seva companyia. Gràcies. Gràcies. 

(mmmmm a tots, sí, però especialment a quatre persones que, de manera molt i molt directa, estan 'suportant-me' aquests dies)

dissabte, 6 d’abril del 2013

Em dic...


...que hauria d'escriure tot el que estem vivint aquests dies a casa, per no oblidar-me'n mai. Ho recordaré, ho sé, és clar, però per escriure-ho per poder tenir en el futur, en el moment que vulgui recuperar les emocions que ens envaeixen ara, un dibuix escrit al més acurat possible del dolor, la por, el neguit, la culpa però també l'esperança, la il·lusió, les ganes de...

Em dic, sí, que hauria de descriure el primer moment, la primera necessitat, fa anys, molts anys, i la darrera, fa ben poc. Estaria bé, em dic, que em decidís a fer un retrat de l'ara mateix, per comparar amb el retrat ja fet de l'abans, i poder visualitzar potser així el que vindrà, demà. Un retrat ben sincer, ben sincer...

Sí, em dic que estaria bé prendre nota de totes les dates, els dies, les hores importants que estem vivint. I potser no oblidar les que vam viure, també. Per no filtrar en negatiu, per no filtrar tampoc només en positiu.

Però... passen els dies, la vida és curta, i ara prefereixo viure-la, sentir-la, plorar-la i riure-la que prendre nota de tot. Encara que, em dic, algun dia em sabrà greu no haver-ho fet.

...

Gràcies a tots pel vostre suport.

Tant els que veieu a la Núria muntanya russa de sempre com els qui sou capaços de mirar més enllà.

Gràcies.

...

Aquesta és la única cançó que SEMPRE ha cantat el Miguel. (Potser, em dic, en el fons començo a prendre nota sense adonar-me'n per no oblidar mai què vaig sentir, què vam sentir.)