divendres, 18 de gener de 2013

Sèries I

M'agrada mirar sèries. No les miro de la tele, és ben estrany que jo miri la tele. Que no, que no, que no és per ser frikie, és perquè no tinc paciència. Vaja, que a mi m'agrada fer i desfer quan a mi em ve de gust, i amb la televisió, ella mana. Ella decideix quan emeten tal o tal sèrie, tal o tal pel·lícula, quan tallen pels anuncis, quan canvien la programació, quan... Que no, que no miro la tele.

(Sí, l'Arús el segueixo, però això ja és una història que ve de lluny, de molt lluny, de quan l'Arús con leche, us enrecordeu? si es podia dir que jo anava a la feina per sentir la ràdio de 8 a 10 del matí!! Sí, sí, i quan van deixar de fer-ho vaig trucar a l'emissora: Oigaaaaaaaaaaaaameló, per què, per què, tant bé com la meva companya Loli i jo ens ho passavem!!! No us n'he parlat mai d'ella, crec. És una de les companyes amb qui millor m'he entés. Ens assemblaven tant com un ou a una castanya, podeu pujar-hi de peus, ella rossa rossa tenyida, de l'Hospi, d'FP, que ni llegia ni l'interessava llegir, però amb qui teniem un feeling a la feina per flipar. Total, a casa seva no parlaven el català, sons pares ni tenien sintonitzada TV3: Paquè -deien- si no lo entendemos!' Quan es va quedar embarassada, poc després que jo de l'Aina, el nen va néixer abans d'hora. Tant abans d'hora que no tenien ni nom per ell. La meva Aina havia de ser un noi, sí, mira, jo pensava que era un noi, i com sempre havia dit que si mai tenia un fill volia que fos tant tant tant com el Biel Durán, vaig dir-me: 'quan tingui un fill es dirà Biel'. Però no, calla, que va ser una nena, ostiaaaaaaaaaaaaaa, i ara què, eh, no tinc nom de nena, jo, i vaig dir-me doncs si havia de dir-se Biel, nom de Ses Illes, que es digui Aina, nom de Ses Illes. I li vam dir Aina. Total, tornem enrera, quan va néixer, abans d'hora, el fill de la Loli i el Jóse -sí, Jóse amb la tònica a l'O- sense nom i ella em va trucar, jo li vaig dir: 'Tia, por fa porfa, ponle Biel' i ella li va posar Biel. Clar, el primer Biel al seu barri, i sa mare, la que mai no havia sintonitzat TV3 total paquè pa no entenderlo, va dir: Bié, yeso qués? Doncs eso, la Loli i jo réiem als matins escoltant l'Arús con leche, réiem i treballavem a molt i molt bon ritme, us ho ben juro... A què venia tot això?)

Però les séries me les baixo, les miro quan vull, si planxo, quan em depil·lo, si endreço la cuina o cuso.  Les miro si mandrejo i si sóc al llit però 'ante todo':  Mano jo. Em baixo un capítol i jo decideixo quan el miro i, si vull tallar a la meitat, ho faig, què passa?

Genial.

Un gran invent...

Sí, bé, un gran invent ara, però la primera, ja de gran, a què em vaig enganxar, a Urgencias -ER- (de petita, com gairebé tothom, vaig passar per Heidi, Marco, la Pippi, després ja Los Hombres de Harreslson -TJ, al tejado! Lisitaaaaaaaaaaaaaaaaa-, Starky & Hutch -recordeu Silver lady?-, Los ángeles de Charlie -jo la Farran, pos claro-, Vacaciones en el mar, i més endavant, Anillos de Oro -ai, ese Imanol-, Cristal -lalalala-...) no me la podia 'baixar' i jo no manava, vaja, no del tot!

Buf, però us en parlaré un altre dia, ara tinc son i demà matino...



6 comentaris:

  1. jajaja, això del Biel té molta gràcia... De vegades connectem amb gent que està tan allunyada de nosaltres. Saps per què penso que és? Perquè no som d'una peça, i si una part nostra connecta amb Kafka podem tenir una altra part que connecti perfectament amb la noia de l'Hospitalet. Afortunadament no som d'una peça. Jo penso que la gent que se centra només en una faceta seva, segurament la més in, és gent insatisfeta, doncs només explota una part de les seves potencialitats personals i socials.

    Respecte a les sèries, sí, jo també les miro, i mai per la tele. Ja no tinc paciència per la publicitat, només l'aguanto en programes curtets que em ve de gust de veure en aquell moment, com l'APM. Per les sèries, te les baixes i fas i desfàs quan vols. A més, tenen una durada ideal: 40 minutets. Pots dir, mira, em poso un episodi i vaig a dormir, que 40 minuts es poden aguantar. Amb una pel-li va més malament de fer-ho doncs ja has de disposar d'una parell d'horetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, noi, cadascú de nosaltres estem formats per molts i sovint molts totalment diferents, però tots els 'jos' són parts de la mateixa persona, vaja, i sí, això és molt enriquidor, poder tenir relacions de diferents tipus amb persones molt diferents (no ja a nosaltres, sinó entre les persones amb qui ens relacionem!).

      També enriqueix que ens agradi fer coses ben diferents, oi?

      I sí, respecte de les sèries, tal qual és això, ara estic una mica orfe... alguna recomanació?

      Salut!

      Elimina
  2. Hospital Central, Anatomía de Grey, Revenge, Pulseres Vermelles, Mujeres Desesperadas, El Barco y la última...The Good Wife, muy recomendable. Ay Dios!! no me da la vida XD:
    Pili

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi, tomo nota de Good Wife!

      Mi 'amiga virtual del alma' me recomendó el otro día: Newroom de Aaron Sorkin, te suena, niña???

      (no me da la vida, no me da la vida, dice... ains!)

      Elimina
  3. No, no me suena, pero Marta, la prima, ha recomendado Homeland, me la apunto:
    Pili

    ResponElimina
    Respostes
    1. Claro, como estáis conectadas con el facebú... jolines!!

      (apuntada, también)

      Elimina