diumenge, 6 de gener de 2013

Érase una vez...

Fa molts anys, no sé quants, perdo la noció del temps darrerament, al passadís que comunica Passeig de Gràcia del metro línia 3 (verda) amb línia 4 (groga) i ara també amb la 2 (lila), al sostre, algú va tenir la genial idea de fer-nos més agradable el camí (vora de tres minuts amb una alçada mínima, bigues al sostre i en funció de l'hora poca o ben poca gent... agobiant, angoixant, sí) i va escriure-hi un poema de Goytisolo (José Agustín) biga a biga, el del Lobito Bueno, el recordeu? De la mateixa manera, l'Ajuntament, imbécil com ell sol, va pensar que això d'embrutar els sostres no era políticament correcte i va decidir esborrar-ho (no arreglar milers de coses de la ciutat, no, no, el que calia era netejar el passadís més llarg del metro de Barcelona... no tindrà un cólic nefrític la ment pensant socialista que ho va decidir!!!)...

Aquell poema, i després la versió del Paco Ibáñez, resumeix molt bé el que pot arribar a ser, o podria arribar a ser, un món al revés. Ai, n'he viscut tants de móns al revés a la meva vida!!! Avui, per exemple, la gran, l'Aina, pintava a la seva habitació un nou quadre, mentres la Jana  feia noséquè ben bé i el Jefe cuinava un cotxinillo pels sogres quan he decidit trucar a M80.

Sí, sí, a la ràdio.

A Clàssic Box, els caps de setmana, de 10 a 14 hores, la gent truca, o escriu, o deixa missatges al contestador, i demana el seu clàssic preferit. És necessari que expliqui per què aquest i no un altre (requisit del programa) i s'enrotlli una mica. I, buf, això he fet jo. Quan estic nerviosa, qui em coneixeu ho sabeu, faig dues coses: riure, aquell riure nerviós i que no puc aturar, i xerrar pels colzes. Tal qual he fet quan he sortit per antena.

Quins nervis!

Els he explicat tot, tot: Que avui dinàvem a casa; que el marit feia un porquet petit al forn; que els sogres venien a dinar i el sogre, pastisser, duria un pastís de Reis; que no feiem regals de Reis perquè feiem Tió dos dies; que la gran tocava la guitarra elèctrica, l'espanyola i li faltava l'acústica que sovint ens demanava 'com per casualitat'; i que ella m'havia fet conéixer els CCR.

Sí, em sembla que algun cop ho he comentat, jo coneixia la cançó que els he demanat 'Proud Mary' per la Tina Turner, concert genial el del 6 d'octubre del 90, dia que vam començar a 'sortir' son pare i jo; i coneixia 'Have you ever seen the rain' per Rod Stewart a qui he seguit des del principi dels temps pels segles dels segles, amén. Li deia, sí, al Javier Penedo, que era com mirar una peli sense saber que estava basada en una novel·la. Això em passava a mi, per exemple, amb aquestes dues cançons dels Creedence, ni punyetera idea que eren d'ells. Vaja, ni punyetera idea que aquest grup existia fins que la meva filla gran, de 14 anys, me'ls va fer conéixer.

Ben curiós, oi?, ens passem la vida, de joves, volen ser més grans, i l'Aina ens diu que hauria volgut néixer quaranta anys abans, per poder haver anat a concerts dels Beatles (a qui no he suportat mai), dels CCR, de la Tina Turner, de Marvin Gaye o de The Queen i el más mejor entre els millors: Freddie Mercury!!!!

Sí, en alguna ocasió a l'Insti, li han dit: tu ets (la rara) que escolta M80??? Sí, què passa? Diria jo. No t'empenedeixis mai del que t'agrada, mai, disfruta-ho, toqui o no toqui, gaudeix del que sents en cada moment, viu, viu... encara que sigui en el teu món al revés (Ai, nena, quàntes vegades m'has fet de mare, oi tia plom!???)!

Doncs sí, la meva filla gran m'ha fet conéixer un grup de la meva época... per què no?

'Todas estas cosas, había una vez, cuando yo soñaba un mundo al revés!!'

...

M'agradaria saber si recordeu aquelles bigues del passadís de la línia verda, si recordeu el poema del Goytisolo, si us emocioneu, encara, amb el Paco Ibáñez...?






4 comentaris:

  1. Me acuerdo, de mi época del insti, del poema escrito en el techo. Siento no emocionarme ya con casi nada, pero sobre toda me sabe mal, yo que siempre escucho ese programa, no haberte oído ayer. Ay!

    ResponElimina
  2. Bon dia, anònim, qui ets? (vaig oblidar treure l'opció de: 'Anònims no, plis, la meva curiositat no coneix límits)

    Núria

    ResponElimina
  3. jajjajajaja sento matar la teva curiositat, sóc la teva germana gran ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eh, tú, qué te doy, eh? A ver, desde cuándo íbamos al Insti bajando en Passeig de Gràcia? Ui, ui, ui...

      (muacs i remuacs)

      Elimina