dimecres, 26 de desembre de 2012

Monstres



Hi ha molts tipus de monstres.


N'hi ha de peluix, de roba, de carn i ossos, n'hi ha que mengen galetes, i n'hi ha que porten un llençol amb què s'amaguen i fingeixen no ser-ho.


Hi ha monstres amics i monstres enemics vestits d'amics. Monstres que van ser amors, que van ser companys, amants.


En trobariem de color verd, de color blau i segur segur que n'hi ha que llueixen l'Arc de Sant Martí, però no deixen per això de ser monstres.


Monstres.


Hi ha monstres presents, passats. Monstres del futur. Monstres que neixen amb nosaltres, i moren aferrats a la nostra ànima. Hi ha monstres que ja formen part de cadascun: jo sóc jo i el meu monstre (amb sort, també puc ser 'jo i els meus monstres).


Monstres que comparteixen amb nosaltres trobades, reunions, passejos, però també pors, neguits, odis...


Sovint em pregunto si els meus monstres, amb els seus colors particulars, els petits i els grans, viuen perquè jo els alimento inconscientment a miquetes,


o només malviuen agonitzant de gana i set fins que un dia,


com avui, per exemple,


el retret del passat els torna a carregar d'energia i força amb què poder sobreviure els propers mesos...


(Qui sap si fins els propers Nadals)



3 comentaris:

  1. Més dels que creiem, n'hi ha. Entre els interns, que aquests és cosa nostra lluitar-hi, i els externs que ens fan la vida impossible amb tantes injustícies, n'hi ha més dels que creiem.

    ResponElimina
  2. Pero niña, si creí que habías cerrado el chiringuito. Muy propio de tí esta travesura, muy propio de mí dar por buena la despedida sin pensar que hay personas tan volubles como yo con los adioses. Tengo que ponerme al día, pero será poquito a poco, como lo hago todo últimamente, a sorbos.

    Me alegro mucho de que al menos aquí seas una inconstante desaparecida.

    Besazos.

    ResponElimina
  3. Hi ha monstres de la música, la pintura, l' arquitectura, literatura.......

    Recordes la pel.lícula monstres, SA?
    què bona!
    Així com ells van canviar la seva manera de nudrir-se, en comptes de plors atemorits dels nens fer-ho amb les seves rialles, així, hauríem de fer nosaltres.

    Si hem de tenir algun monstre dintre, que sigui el de les galetes, no reina?

    ResponElimina