dimarts, 30 d’octubre de 2012

Amiga de segona divisió

No sé si existeix aquesta definició. Vamos, no crec, o sí, es veu que està tot inventat així és que segurament algú n'ha parlat abans que jo, i què?

'A lo que iba' (veieu com n'és de necessari tenir dues llengües!!), sovint, al llarg de la meva vida social m'he sentit així: una amiga de segona divisió. No sé si és cosa meva o també us ha passat a vosaltres (bé, la majoria dels qui em llegiu, éssers virtuals, sou 'rarets' com jo, així que és possible que sí, que us n'hagueu sentit... que no vol dir que els altres us hagin tractat com 'amics de segona' ni molt menys, però ja sabem que el que importa és com vivim el que passa, no allò que passa en realitat).

No he sentit que mai fos l'amiga a qui s'havia de trucar sí o sí quan s'organitzava una festa, ni tampoc amb qui s'havia de comptar per aquell sopar, o per aquella sortida. Per què? És evident: sóc inclassificable. Mai no he acabat d'encaixar enlloc. I si jo no m'he sentit mai integrada a cap grup... com havien de sentir els altres que jo en formava part?

Així que sempre he tingut la sensació de viure, socialment, 'en terra de ningú' (Ničija zemlja, com la pel·lícula). No he format part de cap grup, bé, si de cas, dels 'pianolos', ni a l'Institut, ni a la Universitat, ni a la feina. Tampoc a l'escola de les nenes he fet grup amb les altres mares (no anavem al parc perquè la mare 'havia d'anar a l'Ampa'), ni entre els veïns, ni... ni... ni, no tampoc.

Sí, sí, una amiga divertida, original, jaja, jeje, però amb qui tampoc passava res per no comptar-hi (repeteixo, ha estat sempre una sensació ¿¿¿basada realment en la realitat???) total!

El cas és que no sé si jo mateixa no he sabut formar part d'un grup o si n'he fugit inconscientment; si m'he ressistit a integrar-me; si sóc massa rara com perquè cap grup pugui comptar de forma contínua amb mi o si sóc jo que m'ofego quan algú se m'hi acosta massa però el cert és que ara m'agrada la sensació de no pertànyer enlloc, de viure socialment en terra de ningú, de no sentir-me ni lligada ni compromesa en gairebé cap moment del meu dia a dia.

(ep, no formar part de cap grup, o sentir-me en ocasions 'amiga' de segona amb segons qui no té res a veure amb què em sento molt i molt afortunada amb els amics que tinc!!!)










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada