dijous, 24 de maig de 2012

T10 -T11 - T12 (La multa, toma II - i 4)

Hora de berenar, doncs, anem bé de temps, fins quarts de nou que hem de ser a la parada de Verdaguer...

Al costat de l'anglès del Marc hi ha un Bon Preu que té una patisseria/forn amb finestra al carrer.

- Vinga, carinyo, què vols? (no li dic tesoro, no, bah, això és una broma meva i del company de feina, el Joan)

- Ostres, no ho sé, això no passa gairebé mai, això de triar. Jajajaja, no sé què vull! Un croissant, sol!

(jo res, evidentment...)

Esperem el marquitus. Arriba en cinc minuts (i saluda tímidament l'Aina, com és ell) i aleshores li explico una mica millor la història sencera... sí, des del cafè (que ell no va prendre) de la tarda. No li sorprén res, a dia d'avui, del que pugui explicar-li, així en general.

Entra a classe, ja és l'hora, i l'Aina i jo marxem a buscar el revisor (l'amic revisor :P).

- Mama, és maco el Marc!

- Sí, amor, ja saps que me l'estimo molt.

- Però... està una mica gras, no?

- Gras?

- Bé, no, però té panxeta!!

(juasjuasjuas... això ho explicaré demà mateix a la feina, penso rient!)

Caminant caminant, xerrant, tafanejant, badant, arribem a Verdaguer, Passeig Sant Joan.

Vaig cap a la noia que està a la cabina (no sé, ja no vénen billets, no?, allà):

- Hola, bona tarda, estic buscant els revisors. Han de ser per aquí. Vull pagar una multa.

- ?

- Bé, tant és, estoooo... saps on acostumen a posar-s'hi? No conec aquesta estació, ni l'enllaç tampoc, m'han dit que a un quart de nou serien aquí. I ja és un quart.

- Ah, de acuerdo, espera, pregunto (truca i bla, bla, bla...). Pues aún no lo saben, ves buscando por L4 y L5.

Amunt, avall, amunt, avall. Hi ha gent veritablement 'curiosa', 'diferent' en aquelles hores al metro, sí, com diria jomateixa: De totes les formes, colors i sabors. Anem a l'altra banda. Mateixa conversa amb la noia de l'altra cabina (però què hi fan, allà, si no venen bitllets, ni targes, ni res?). No ho sap, tampoc, la noia, però s'ofereix a acompanyar-nos per tal de trobar-lo, el revisor. Abans, però, fa un parell de trucades (mentres esperem es colen davant dels seus, i dels nostres, morros, un, dos, tres, quatre, ole, ole...).

Ara som tres buscant el revisor. I síiiiiiiiiii, per fi, el revisor... em mira, el miro, somriem a càmara lenta i diu: Et buscava!

(podria ser l'inici d'una llarga amistat... però alló és Verdaguer, no el Marroc dels 40 així que res!)

Pago els 50 euros, a canvi em dóna un paperet esquifit.

Gràcies, gràcies. Al revi, a la noia, i petonàs que ens fem l'Aina i jo: Buf!!!

(per cert, algú va comentar que existeix una 'norma' no escrita enlloc, faltaria, que recomana els revisors demanar bitllet molt especialment els nens/nenes, les dones, i les persones grans, motiu?: no munten escàndol i paguen -paguem- la sanció. Ara ho sé, en fi, el saber no ocupa lugar.)

...

Ostres, gràcies per llegir-me. Si és que em llegiu. Ho feu o no en diagonal (us he pillat, noies!!!)

I en agraïment a tanta paciència us deixo no pas amb una cançó sinó amb un concert del millor, del gran, de l'únic (dels únics)!!!









1 comentari:

  1. Menuda odisea, aunque me alegro de que tuviera un desenlace feliz (bueno,si pagar una multa puede considerarse feliz desenlace ;-P)

    Y Queen me encanta.

    ResponElimina