dimarts, 10 d’abril de 2012

T10-T11-T12 (La multa, toma II) - 2

El cas és que, per acabar-ho d'adobar, aquell dia era dijous. I els dijous és el dia que quatre famílies ens hem posat d'acord per endur-nos les nenes, amiguetes de la Jana, i per rigurós ordre,  a cadascuna de les cases, així que no podia fer 'més tard encara' de cap manera (sí, fem torns de llibertat condicional).

Total, el revi que em veu, el veig, em mira, el miro, i li dic: 'Vaaaaaaaaale, posa'm la multa, però si us plau, si us plau, ràpid, que faig tard a buscar les nenes!

Somriu, i em demana el DNI. Pica les dades amb la maquineta i em dóna el tiquet (cutre a parir, el paperet). Jo, tremolosa, la situación no és precisament boyante a casa, li dic: I això quant és? Doncs si pagues ara mateix 50 euros, sinó 100.

- Cómooooooooooooooor? Jo no duc a sobre 50 euros, naturalment!

- Doncs 100 euros.

- No fotis (ja surt la núria de Poble Sec).

I el rellotge tic-tac, tic-tac. I quatre nenes esperant a la porta de l'escola, sense berenar, patint fred, pluja, vent... (bah!)

Decididament li vaig fer pena: Bé, mira, no es pot fer, però si pagues aquesta mateixa tarda, abans de les set que jo marxo d'aquí, et mantinc els 50 euros.

- Sí, gràcies, gràcies, arribaré abans de les set!

Ja, ja us ho dic ara, ja!

(no, no, molta modernitat i tal i qual però no es podia pagar amb targeta)

Buf, el cor a mil quan arribo a l'escola: vinga, a repartir entreapans, nenes numereu-vos, Jana, Laia, Marina, Dana. Au cap a casa, motxil·les, jaquetes... Un cop a casa, el Miguel ja hi és i espero que arribi l'Aina per si em vol acompanyar (doncs sí, un cop més ella és el seny i jo la rauxa!). No li ho explico, encara.

Són les sis, agafo la Dana i la porto a casa seva. La resta les vénen a buscar els pares. Abans de marxar he preparat un segon berenar. I bé, aprofitant que anem 'super bé' de temps (us recordo que en menys d'una hora havia de ser a la plaça Urquinaona amb 50 euros), passem per Alfa Sonic per comprar dos penjadors per les guitarres de l'Aina i unes quantes púes.

Dos de set i encara no he tret els diners...

(sí, sóc una plom, el tema és llarg, o no, però ja que ho he escrit a mà, ho he de passar al bloc, no?, pos sí!)

...

Sí, havia de marxar... a pagar una multa!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada