dijous, 1 de març del 2012

La samarreta (La multa, toma I)


Primer partit de hoquei línia de la Jana.

Tot fent promoció del seu esport actual en general ( si us plau, si us plau,q ue li duri la il·lusió una miqueta...) i dels Uroloki en particular (el seu equip, ts, els primers de la lliga) us diré que el primer partit, per ella, va ser el passat dissabte 28 de gener a Sant Joan Despí. Aquell dia vam quedar amb la resta del grup a dos de vuit del matí... buf!!

Fantàstic, caravana d’Urolokis, bé, bé, arribem sense cap entrebanc, lalalalala, un pavelló fantàstic, vestidor (ara el seu grup són tot nens i la jana, i què?, au tots despullats alhora...!!), equip complet i... adióssssss, la samarreta 02-Jana meravellosament penjada a l’armari de casa. Oé, oé, oéeeeeee. Qui agafa el cotxe i ràpidament se’n torna, agafa la samarreta i arriba abans no comenci el partit? El Miguel!!! Sí, és clar, m’agrada molt conduir , ja ho sabeu,sovint discutim per això, al cotxe: Me toca a mi ahora, llevas 23km de más, o bé, no es justo la ida era más corte (CuartoMilenio) o Ayer cogiste el coche y yo no así que me toca más hoy a mi. Per evitar això normalment fem: ell l’anada –allà on sigui- i jo la tornada. D’acord, sí, però si ens voliem assegurar tenir la samarreta a l’hora del partit només ell hi podia anar, jo arribar a Barcelona i tornar a Sant Joan ho hauria fet, això sí, si Manresa si interposa al camí, s’hi interposa (ja m’ho va dir la Sílvia quan havia de tornar de Segòvia amb les nenes fa un parell d’estius: Núria, bon viatge, i recorda que per tornar a Barcelona des de Segòvia no et cal passar per Càdis... vaaaaaaaaaaale, chistosa, oído cossssina!).

A lo que iba, el Miguel agafa el cotxe, arriba a casa, pren la samarreta, se’n torna, just comença el partit. Prova superada amb nota! Sí, i tant!

..amb aquella nota groga que quan veus al parabrisa dius alló de: mecagüenlaputamarequevapariralguardiàurbà! Per exemple. Doncs sí. Ambuna nota que ha arribat a casa de ma mare (per què? Perquè el nostre ‘recent’ cotxe va a nom de ma germana petita. Sona a xanxullo? Doncs sí, naturalment, per qui em preneu... lalalalala) per un import de 100 euros! Olé, olé: Excés de velocitat, Ronda del Litoral sentit Besós, dissabte 28 de gener de 2012, 8:34 hores!!! Touché, sí, sí, sí. Nosaltres, nosaltres.

(Això em fa pensar en un dels capítols més absurds que m’han passat al llarg de la vida, Freud segur que en diria alguna cosa concretament d’aquest; doncs bé, us explico: teniem un amic – fa uns anys- amb una nòvia ben gelosa. Un bon dia, mentres ella li mirava el móbil buscant qualsevol indici d’infidelitat, va descobrir la prova del delicte, el seu nòvio, i amic nostre, s’ho feia amb mi, és més, al missatge clarament posava el lloc on quedàvem.

- Mira, mira, què m’has de dir, eh, d’això? - Va dir-li ella, tota inquisidora.

L’sms que ell m’havia enviat deia així: ‘Núria, Autovia de Castelldefels, 100 euros, dissabte 3 de març, 21.30h... t’enrecordes?’

Buf, la van tenir grossa. Al final ell va optar per trencar la relació amb nosaltres i arreglar-ho amb ella, naturalment, dos tetas y tal... no va poder convèncer-la que alló no era sinó un sms en què ell m’explicava de què era la multa per excés de velocitat que ens havia anat a recollir a Correus –era missatger, sempre amb la moto amunt i avall-... En fi. Que siguin feliços i mengin perdissos. Nosaltres no els hem tornat a veure el pèl... òstia, això és com un déja vu, a quina situació també absurda però molt més recent, d’aquest estil, em recorda? Bah! :P )

...

Normalment, bé, intento que sempre, la cançó que penjo tingui d'alguna manera alguna cosa a veure amb l'escrit. Avui, no. Però per res.

Us explico: Ahir em va trucar un compi. Què tal, Núria, com estàs? I jo li vaig contestar: Divina!

Sí, així em sento: 11kg menys. Feliç, contenta, tranquil·la. I multada. I què?

Radio Futura - Divina - 1980, Programa Aplauso-

(per cert, el de Radio Futura va ser un dels concerts que més i més he flipat! I he estat a concerts, eh!!)





6 comentaris:

  1. OHHHH! No sabía nada! Joe, cómo lo siento!!! No quisiera que tuviérais que recordar el primer partido de la Jana por esta historia.
    A ver si somos campeones y olvidáis rápido estas... minucias!!
    Por cierto, todo un honor que UROLOKI aparezca por primera vez en tu blog. Buf!

    ResponElimina
  2. Na nit, Jon!

    Què va, si lo explico con la sonrisa puesta. Nos hizo gracia la historia de la camiseta! (rollo: los donuts/la cartera...).

    Para nada ningún mal regusto, para nada.

    Salut, Presi!

    ResponElimina
  3. Qué entrada más simpática, me estoy imaginando el momento sin camiseta, je,je... Tienes mucha gracia contando las cosas.
    Que lo pase bien Jana con su equipo ;-)))

    ¿11 kg menos? ¡¡Guapaaaaa!!! (Y también con 11 Kg más)

    ResponElimina
  4. Bon dia, bon dia!!!!

    (entonces no traduzco en un 'spoiler' las entradas en catalán, niña?)

    Niña, este va a ser nuestro año. Y nuestro verano, así que las dos vamos a estar guapas (por dentro y por fuera, que lo de fuera tiene menos mérito y cualquiera se puede poner... pero por dentro, como tú y como yo, jejejeje, pocas!)

    Besazo!

    ResponElimina
  5. Recuerdo los sábados por la mañana. Bañadores, chándales de equipo y todo el equipamiento (polo, chandal, pantaloneta, mochila, gorro...). Recuerdo cómo se reía mi madre al contarlo (em... esto no lo he dicho). La enana nadó su primera serie. Total que sale del agua y le cuelga el bañador hasta las rodillas. ¡Se había puesto el mío! Todos tenemos historias de competiciones. Y lo importante es que suceden porque el deporte nos une a copañeros. Al mundo. A la vida y las ganas de vivir. El deporte nos ayuda a seguir adelante. A mejorar. A perseguir ambiciones. Recuerdo todos aquellos sábados con cariño. Y seguro que Jana también lo hará.

    ¡¡Yo quiero que me enseñe a jugar a hokey!! Jeje. A ver si, algún día, salimos aunque sea a patinar por el paseo de Cambrils.

    Besos!

    ResponElimina
  6. Eres una crack!

    Besazo, seguro que te enseña a jugar a hoquei. Lo de gratis no lo tengo muy claro, a mí dice que me cobrará solo 2 euros por clase de patinaje, veremos por clase de hoquei! :))))

    ResponElimina