dimecres, 1 de febrer de 2012

Constel·lacions Familiars


No hi crec, en tantes i tantes coses...

Fa un temps, la 'profa' de meditació ens va donar la informació per, si voliem, assistir a un Taller de Constel·lacions Familiars. Buf, alguna vegada ho haviem comentat amb una amiga, no sabiem ben bé què era, però qui ens n'havia parlat sempre ho havia fet amb molt d'entusiasme.

Finalment, dissabte passat hi vaig anar. Sola. I per constel·lar. D'acord, ara us ho explicaria en sànscrit i possiblement entendrieu el mateix (res?), suposo, si és que sou tan neòfits com jo ho era, en aquest món (no em ve de gust anar a mirar estrelles -em va dir algú-, o, ah, i què tal, això d'aquest taller, hi puc anar amels nens?).

Si aneu a sant google hi trobareu milers d'entrades que hi fan referència, però jo no ho vaig fer. Com no acostumo a voler saber de què va una novel·la o què diu la crítica d'una pel·lícula abans de llegir-la o mirar-la. Així que hi vaig anar verge, ben verge.

A la sala d'un pis preciós de Gràcia potser érem onze o dotze noies, i un senyor. Un cop començada 'la sessió' van encara arribar un noi i una altra noia.

I aleshores la psicóloga/conductora va explicar-nos què era, què fariem, què podiem sentir, què podia passar...

I sí, vam entendre, alguns com jo a base de plors i paraules i records, i molt de dolor, vam entendre què era, què feiem allà, què sentiem o podiem sentir cadascun de nosaltres, i vam ser espectadors i protagonistes de tot el que allà va passar.

Tant és, no us penso explicar res més, només heu de clicar qualsevol de les entrades que a la xarxa hi trobareu, per saber-ne més. Jo, per la meva part em limito a dir que a la meva vida em sap molt de greu no haver gravat tres moments, només tres, el naixement de les meves filles, una i dos, i la tarda de dissabte passat. No, no he posat paraules al qeu vaig fer, a com, a qui. I més costa posar-hi sentiments, impossible. Us deixo amb un: inenarrable, i un increïble, i també un... més que recomanable.

Sense dubte, una gran GRAN i colpidora experiència.

Gràcies!





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada