dimarts, 24 de gener del 2012

Vampiros Emocionales

- No puedo más! -me decía llorando, esta mañana, Esther- No puedo más, su negatividad me supera, su rabia conservada en formol, su mal humor agriado, su veneno en cada contestación, en cada nuevo comentario, y su ataque disfrazado de risa, de broma. De mentira.

- Escríbe, escribe lo que sientes, cómo te sientes, qué te provoca su actuación y cómo vives sus críticas constantes... pero no le entregues tus letras. Hazte a ti misma ese regalo. Tú necesitas la paz, no importa, ya no importa, qué él sepa, que entienda, que escuche. No importa. Importas tú, a ti, solo tú, ahora y por una vez en esta desequilibrada relación. Solo tú. Necesitas cerrar esa puerta, y cerrarla bien. Por ti, no por él, Esther, por ti.

A veces nos es imposible decir basta sin más, necesitamos que el otro sepa que hemos dicho basta, o ni siquiera eso, a veces somos incapaces de decir basta porque solo de esa manera sabríamos ya vivir la relación. Nos momificamos como víctimas porque dudamos de ser capaces de tomar otro papel en esta gran obra de teatro, o porque como figurantes mártires sabemos manejarnos perfectamente, tras años de ensayo real. Preferimos llorar a actuar. Quejarnos de nuestra mala suerte a tomar las riendas de nuestra vida. Descargar en los otros nuestros miedos para, libres de ellos durante unos instantes, pensar que por hoy, lo hemos intentado. Seguimos día tras día nuestro propio guión defendiéndolo a capa y espada aunque ya haya perdido la razón de ser, si alguna vez la tuvo. Y nos escondemos de nosotros mismos, pidiendo a gritos la sinceridad que jamás aceptaríamos (ni nuestra verdad somos capaces de afrontar!).

- Deshazte de la rabia, y después, deja que la puerta se cierre tras de ti...

Eso hizo, al rato, en mi bandeja de entrada aparecía su correo. Apenas cuatro lineas ponían fin a años de sentir que le robaban la energía, la ilusión, la esperanza:

Carlos, no importa que no me leas. No importa, sin embargo mi mente necesita no solo escribir, necesita entender qué no deseo y qué no voy a volver a permitir; saber que el respeto por mí crece por momentos y no vas a volver a minar mi camino con tus odios, tus rabias y envidias, y tus quejas constantes. No puedo más. No quiero poder más. Basta.

Sonreí mientras leía. Sí, se liberará de su vampiro emocional. Creo en ella, creo en mí que, hoy, soy ella.





diumenge, 22 de gener del 2012

No me arrepiento de nada

Gioconda Belli




Desde la mujer que soy,

a veces me da por contemplar

aquellas que pude haber sido;

las mujeres primorosas,

hacendosas, buenas esposas,

dechado de virtudes,

que deseara mi madre.

No sé por qué

la vida entera he pasado

rebelándome contra ellas.

Odio sus amenazas en mi cuerpo.

La culpa que sus vidas impecables,

por extraño maleficio,

me inspiran.

Reniego de sus buenos oficios;

de los llantos a escondidas del esposo,

del pudor de su desnudez

bajo la planchada y almidonada ropa interior.



Estas mujeres, sin embargo,

me miran desde el interior de los espejos,

levantan su dedo acusador

y, a veces, cedo a sus miradas de reproche

y quiero ganarme la aceptación universal,

ser la "niña buena", la "mujer decente"

la Gioconda irreprochable.

Sacarme diez en conducta

con el partido, el estado, las amistades,

mi familia, mis hijos y todos los demás seres

que abundantes pueblan este mundo nuestro.



En esta contradicción inevitable

entre lo que debió haber sido y lo que es,

he librado numerosas batallas mortales,

batallas a mordiscos de ellas contra mí

-ellas habitando en mí queriendo ser yo misma-

transgrediendo maternos mandamientos,

desgarro adolorida y a trompicones

a las mujeres internas

que, desde la infancia, me retuercen los ojos

porque no quepo en el molde perfecto de sus sueños,

porque me atrevo a ser esta loca, falible, tierna y vulnerable,

que se enamora como alma en pena

de causas justas, hombres hermosos,

y palabras juguetonas.

Porque, de adulta, me atreví a vivir la niñez vedada,

e hice el amor sobre escritorios

-en horas de oficina-

y rompí lazos inviolables

y me atreví a gozar

el cuerpo sano y sinuoso

con que los genes de todos mis ancestros

me dotaron.



No culpo a nadie. Más bien les agradezco los dones.

No me arrepiento de nada, como dijo la Edith Piaf.

Pero en los pozos oscuros en que me hundo,

cuando, en las mañanas, no más abrir los ojos,

siento las lágrimas pujando;

veo a esas otras mujeres esperando en el vestíbulo,

blandiendo condenas contra mi felicidad.

Impertérritas niñas buenas me circundan

y danzan sus canciones infantiles contra mí

contra esta mujer

hecha y derecha,

plena.



Esta mujer de pechos en pecho

y caderas anchas

que, por mi madre y contra ella,

me gusta ser.

 

dimecres, 18 de gener del 2012

Nit del 18 de gener de 2012


Són les deu tocades, la peti al sofà carabassa i jo, al blau.

Em costa molt el nou format del blog, l'intern. L'extern no el canvio, ja ho veieu, jo que no sóc gaire conservadora en la meva vida i resulta que ho sóc amb el bloc. No és cert, és mandra de posar-m'hi. Li diré al xalons si s'enrolla i ho fa ell, tant expert ell en canvis d'aparença blogaire (ai, m'has llegit?).

No tinc gaire a dir, però em vull imposar escriure. Novament. O perdré l'hàbit, el que no feu al monge, i no vull perdre'l, no. M'agrada despullar-me, m'és necessari. Com va dir la Ruth a meditació l'altre dia, fent referència a un anunci publicitari, desapendre per tornar a aprendre. O buidar per poder omplir.

Contínuo la dieta, tinc un bon estadístic que m'ajuda, deformació professional, suposo.

He dit adéu al foro uns dies, m'absorbeix massa, a époques. Necessito més temps per escriure, per llegir, per mirar pelis eternament pendents, i per contestar correus que em criden des de la safata d'entrada.

La meva taula de la feina és un absolut caos.

Tinc grans a la cara, ja sabeu.

Una altra nit, més... O be, una altra nit més.




dissabte, 14 de gener del 2012

Llibres 2012


Gener

1- Zoë Jenny - La crida del cargol de mar (Quaderns Crema) B

2- Akiyuki Nosaka - La tomba de les llumenetes / Les algues americanes (Quaderns Crema) B

3- Georges Hyvernaud - La pell i els ossos (Edicions La Campana) B

4- Andrea Camilleri - La pensió Eva (Edicions 62) B

5- Gioconda Belli - Fuego soy apartado y espada puesta lejos - (imprescindible) B

Febrer

6- Joan-Lluís Lluís - Xocolata desfeta (La Magrana) B

7- Emily White - La cambra buida B

Març

8- Las primas - Aurora Venturini E

9- El sabor de las pepitas de manzana- Katharina Hagena E

10- La copa dorada - Henry James  (llegint ) E -me retiro-

Abril

11 - Verano y Amor - William Trevor (llàstima, me'l va recomanar i deixar molt
 especialment...).


12 - El confidente - Hélène Gremillon (més que recomanable, no per com està escrit, tot i que no està malament, senzill, sense pretensions, però sí per com munta la història, i per les dues veritats, les dues, o dues-centes cares, que pot tenir una història quan no ho sabem tot, de fet, oi, mai no ho sabem tot). Li recomano especialment a l'Eva. E

Maig

13 - Las partículas elementales - Michel Houellebecq  E

14 - Caribou Island - David Vann B (a veure, me l'he llegit perquè com ens entenem tan i tan bé en un munt de coses, m'he dit: núria, vinga, torna a intentar llegir alguna recomanació seva! Buf, buf. El vaig acabar estirada damunt la catifa a les dotze de la nit mentres el cap m'anava caient damunt el llibre. Finalment em vaig dir: Ostres, millor hauria estat que la història hagués començat pel final!!! -sí, sóc xunga, vale-)

Juny

15 - Noi, ¿Has vist la mare amagada entre les ombres? -Julià de Jòdar (Proa)  B (goita, acabo de recordar que l'avi, el meu avi, es deia Juliàn, era de Toledo, no recordo mai veure-li un somriure a la cara... Esto, contes curts o novel·la a base de històries. Un domini del llenguatge i del vocabulari increïble, fina ironia, però... m'ha interessat zero, estaré desganada?)

16 -Guerra en la familia - Liz Jensen (Tusquets) B No sé, no sé si m'ha agradat, si m'ha interessat només perquè he vist la guerra des del punt de vista de les dones, si... Recomanable? Sínosínosí...

17- Los pelícanos ven el norte - Pablo de Aguilar González (em va arribar per correu... fa temps)

18- Filtro de Amor - Louise Erdrich (buf, buf, i buf, no hi ha manera que EN AIXÒ, EP, tinguem feeling. Em va interessar quan a que no en sé gaire de la manera de viure contemporània dels indis d'Amèrica, però interessar-me el que es diu interessar-me...). B

Juliol

19- La felicidad personal - Antonio Bolinches B

20- La petita Joia - Patrick Modiano

21- Set dones i un home sol - Víctor Alexandre

Agost

22- Tren a Pakistán - Khushawant Singh (m'ha ajudat molt a entendre una mica més l'orígen de l'odi actual entre aquests dos països tan complexos)

23- La caçadora de cossos - Najat El Hachmi (un bon inici... però acaba fluixet, per a mi, tot i que amb punts 'curiosos')

24- Una guia de la mort per a budistes - Basili Llorca (si més no, no he tingut un nou ataca d'ansietat per tractar de tan a prop el tema de la mort...)

25- Henry James - Otra vuelta de tuerca (nou intent de James, vaig llegir a un conegut virtual que deia que era el que més li havia agradat d'en James... veure'm!)

Setembre- Octubre - Novembre - Desembre

Aquests mesos no he pensat a apuntar el que he anat llegint, vaja, en tot cas si aconsegueixo rescatar alguna anotació de les que faig en paperets que acaben escampats per tot arreu, ho apuntaré. Això sí, sense data!

26 - Amos Oz - El Meu Mikhael

27- Hitomi Kanehara - Serps i Pircings

28- Imre Kertész - Jo, un altre: la crònica deel canvi

29- Antonio Muñoz Molina - En ausencia de Blanca

30- Carmen Amoraga - Algo tan parecido al amor

31- Jordi Sierra Fabra - Camps de maduixes (lectura obligatòria de l'Aina a l'institut)