dilluns, 22 d’agost de 2011

Coño... cómo ha cambiao el cuento!

Fa poc li deia això al Nathan, i ell tot seriós em contestava: Qué cuento?

Vinga, el conte:

Resulta que va la Caputxeta pel bosc, lalalalalala i tal, i es troba el llop super mega ferotge, que li diu,

- Dónde vas caperucita?

- A lavarme el xoxo al rio!!

- Coño, cómo ha cambiau el cuento! -diu el llop-.

Pues eso, què com ha canviat el conte. Fa uns anys el jefe s'enduia les nenes una setmana i jo, rauda i velos, marxava a la platja nudista, a prendre cervesa amb les amigues, a sopar, a ballar i on fos. Dinar, berenar i sopar fora de casa. L'any passat no va marxar, no, però aquest any, què menos, li he demanat que marxés que el moqués la iaia (la iaia de les nenes en aquest cas), que si ell havia estat dues setmanes de pànxing treballant i sense nenes ni obligacions, jo també volia, si més no, una. Així que avui, després de super celebrar el meu cumple al molt recomenable Asador de Aranda de Pau Clarís, han marxat al càmping dels sogres. Oks. I què faré jo? De moment he anat a la biblio, de les poques obertes a l'agost, a recollir la darrera recomanació de la PaulaEva, i de pas, com qui no vol la cosa, a dur-me set llibres més i dues pelis (Matrix, jejeje -clucada d'ull per quan em llegeixi el que està a La Toscana i no em pensa felicitar el meu cumple- que mai no he vist, i Monster's Ball). Després he anat al Mercadona (super que no suporto però on puc comprar clares d'ou i formatge fresc batut desnatat per fer el meu super pastís d'avena que em passo pel nas perquè tot just el faré mentres em bec una Heineken que també he comprat) i cap a casa.

En arribar he obert el dos aires condicionats, sí, els dos, què passa?, ara no hi és el plompesat a casa i els obro, i au, a mirar una peli. Després al gimnàs. Increïble, cómo ha cambiado el cuento, sí!!! Però és que no necessito més, ni menys. Bé, una mica de més, sí, però temps al temps, oi??? :)

Petonets a tots, super mega petons als qui avui heu pensat en mi, també, ah, m'oblidava: Jordi, el teu humor, com el meu -dicho sea de paso-, penso, és 'únic', gràcies per l'sms de felicitació!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada