dissabte, 13 de novembre de 2010

La Núria i les seves pors

Un d'aquests dimarts, al curs, vam haver de fer una relació de les nostres pors. Qualsevol por, real, irreal, viscuda, oblidada, temuda, obsessiva. Pors. Qualsevol por: pors que anul·len, però de les que et fan créixer, de les que et paralitzen, però també aquelles que t'empenyen a continuar lluitant.

Vaig atrevir-m'hi, i les pors van anar aflorint, com van anar apareixent, us les penjo.

1- Barreja de por i fàstic: als escarabats, les cuques, les rates, les gavines (les de Barcelona, si més no).
2- Ser a la muntanya i trobar-nos un gos, molt més que trobar-me l'ós de la Vall d'Aran, o un porcsenglar a Collserola. Un gos abandonat, afamat, amb tanta por com jo però més ràbia, més dents, més força.
3- Els atacs de ràbia de la Jana: incontrolables. Em produeixen por, i impotència.
4- Que el nen torni a patir un càncer. Aquesta por m'anul·la, em desmunta, em governa els mals pensaments.
5- La mort: la meva quan la penso, quan la ment s'hi recrea, imaginant-la amb tot luxe de detalls.
6- La mort dels que estimo, dels qui necessito i em necessiten.
7- La por a no suportar el dolor, qualsevol dolor dels que atrapen el cor, el cos, la ment.
8- Por a embogir quan tinc un atac d'ansietat.
9- La por a tornar a patir-ne un, d'atac de pànic.
10-La caiguda, des de casa, d'algú. D'elles. És curiós, tant la jana com l'aina han pujat en parapent, i l'aina s'ha tirat en paracaigudes, no em va fer cap neguit important. El finestral de casa em supera. L'alçada a casa(no em passa a la muntanya, mai, per molta alçada que fem).

Freud diria... Que digui!

Smackmellon - High Wire

2 comentaris:

  1. Mi lista de miedos es interminable, coincido en algunos contigo, el miedo a la muerte, al dolor, ¡a los perros!. A la crisis también, pérdida de trabajo, desahucio, y cosas así. Pero sobre todo hay un miedo con el que no puedo y que me crea un problema de orden práctico, y es el miedo a conducir, una fobia en toda regla.

    Espero que no se produzca ninguna de esas situaciones que te hagan sentir mal. Y lo del ventanal...las nenas ya son grandes, tendrán cuidado.

    Besos.

    ResponElimina