dilluns, 26 d’abril de 2010

Al escribir...derramar todos mis secretos

Platero va significar molt per a mi (per a nosaltres) en una época fa moooooolts anys. Em refereixo al grup Platero y tú, Platero y yo, ja veieu quina lectora, mai no l'he llegida.

Quants anys deuen haver passat d'aquell concert en un petit local, ple de gent i de fum, a Bon Pastor? 15? 17? Tants anys i tants canvis a la meva vida i, bàsicament, a la meva ment.

...

Ara fa uns dies que no estic inspirada. No sé de què parlar(-me), no sé si escriure una història, o si explicar una anécdota, potser millor callar, sí. Estic mig entrant en una cova. Una de nova. Una on em sento a gust sola però on no hi entro per fugir, sinó per trobar-m'hi més encara. Per mimar-me, per recordar, pensar, gaudir, sentir, i somriure mentres hi sóc. Mentres he decidit ser-hi.

(y busqué en el fondo del mar, en las montañas, en el cielo, la manera de hacer realidad mis sueños, encontré en el corazón el mapa de los sentimientos... ya lo ves no estaba tan lejos!)

...

Ara, en uns dies, torno a un concert del Fito. Aquest cop amb els Fitipaldi. Recordo el primer dia, a Bilbao, que vaig sentir una cançó d'ell sense els Platero: La mateixa veu, la mateixa guitarra, i les mateixes lletres que em continuaven removent per dins, contagiant-me tanta alegria.

Ell, encara ara, em canta a cau d'orella, el sento; sovint escriu pensant en mi, em coneix, és impossible que no sigui així, tant i tant com m'arriba el que diu i com ho diu, tants anys després.

Una nit va ser l'inici, i també una nit serà, aviat, el final. Malgrat tot haurà pagat la pena. Com sempre, per tal de Sentir que no estamos muertos.

Gràcies!

2 comentaris:

  1. Fa un moment, a l'Hoy por Hoy, la Ser, naturalment, el Fancino parlava amb l'Edurne Pasaban (una de les meves heroïnes), a 5200m d'alçada, a punt (a punt, dic, a 3000m) de fer el Shisha Pangma, el seu darrer vuit mil (i 14).

    En una conversa molt intensa finalment li han preguntat què escolta mentres escalfa, mentres camina, com aquest matí, durant una hora i mitja, doncs, causalitats/casualitats escoltava Fito! Allà. Com jo aquí.

    ResponElimina
  2. Buf de Buf!!! No puedo dormir, y me apetecía estudiar catalán (mentira es que te hecho de menos).....me quedo con los recuerdos de Platero y tú (ellos), y el primer disco de Fito...

    ...finalmente siempre vuelven las musas, la mía ha venido de la mano de soledad.

    Ya te cuento el lunes.

    besos, besitooos, lere lililoooo.....

    ResponElimina