divendres, 5 de febrer de 2010

L'àngel

Existeixen els àngels? Sí. Sí, no en tinc cap dubte.

Un àngel és un somriure després del de fred i del gel. Sense preguntes, ni respostes, només amb la tendresa de qui sap què vol esperar, i per què. O, potser, sense ni tan sols preguntes perquè no li calen respostes.

És algú disposat a donar-te el seu suport en tot moment. Al teu ritme, al que tu marquis. Sense demanar res més. Perquè ja li està bé tot alló que pugui rebre.

- Bon dia, hola feo.

- Hola guapíssima.

Quan estàs trista, insegura o quan vols companyia,  quan necessites diners, alegries, una espatlla, mimitos, somriures, o explicar. O callar. El silenci d’algun matí on pots no dir res perquè la companyia tot ho diu.

És qui t'acompanya al cotxe d'un desconegut... sense preguntar; però agraït si li fas saber, amb el temps, que tot està bé.

És qui no et jutja. Qui t'admira sense dir-t'ho.

És compartir la tranquil·litat amb qui no busca, però troba, i no enyora perquè té.

Gràcies, encara que, de ben segur, i com sempre, no hagis entés res.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada