dimarts, 1 de desembre del 2009

L'amor

He trobat la persona amb qui vull passar la resta de la meva vida; no amb qui em conformo a viure per sempre, sinó amb qui sé que viuré per sempre.

Us explico com és? Feliç a estones, infeliç quan no acompanyen els resultats. Trista o alegre en funció del dia a dia, dels canvis, dels imprevistos, dels conflictes…

Té l'autoestima alta, ha arribat a la conclusió que per no valorar-la ja estan els altres; intenta plantejar-se perquè fa les coses; perquè vol fer les coses que fa. Però no es jutja; no s'exigeix; no s’enfada amb ella mateixa constantment És flexible, tolerant, tot i que no sempre: de vegades és rigida i vol trobar explicació a tot. És en aquests moments que seu tranquil·lament i parla amb el seu jo. Sense embuts, sense filtres, sense pors. Directament, sense amagar-se conscientment cap motiu: Sense enganyar-se.

Té amics però sap que potser no són per sempre, la vida li ha ensenyat que no res és per sempre. O potser sí. I els cuida, i li agrada estar amb ells, però acepta que volin, accepta que la vida, i los avatares de la vida ens poden portar per camins diferents. Aleshores els deixa volar, sense témer res, perquè els estima o els ha estimat i perquè ja no necessita ningú per saber que val molt com a persona, no necessita ningú per continuar endavant, forta. Només per compartir el que té.

De fet, poques coses fan que s’enfadi, que perdi els estreps. Està sempre de bon humor, però no perquè s’ho imposi, sinó perquè sap que hi ha un, dos motius a la vida pels quals un pot permetre's enfadar-se.

M'agrada passar les estones amb ella: parlem, riem, discutim, llegim; tenim gustos semblants, ens agrada sortir, però també no fer res, ballar, estar amb les nenes (és una marassa i està orgullosa del temps que passa amb elles).

Riu constantment, però també plora, especialment per dins, especialment quan veu injustícies, dolor, patiment. Però no s’amarga. La vida és curta.

Ens mirem als ulls i sabem que l’amor existeix. I que serà per sempre.

Sóc jo mateixa.

(10/04/2007)




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada