dissabte, 29 de juliol del 2023

Llibres 2023

GENER

1 - La mujer que vivió un año en la cama - Sue Townsend


2 - Historias de mujeres casadas - Cristina Campos

LLEIS, LLEIS, LLEIS, LLEIS...

NOVEMBRE

3 - La comadrona - Katja Kettu

Cinema 2023

GENER

1 - Los renglones torcidos de Dios - Oriol Paulo (2022) 6,5/10

2 - Cerdita - Carlota Pereda (2022) Buf... 6/10

3 - Bullet train - David Leitch (2022) 6/10

4 - Elvis - Baz Luhrmann (2022). Jodert quin paperàs Austin Butler a qui no conec de res! 8/10 (en part, la puntuació, és per com m'ha emocionat...)

5 - Cerdita - Carlota Pereda (2018). Curtmetratge abans de la pel·lícula.

6 - El últimpo paciente - Anders Rønnow Klarlund (2022). No sé com valorar-la. M'agrada la VOS, tot i que, evidentment, no entengui gens l'idioma. Suec. Ja veus, suec. 6,5/10

7 - An inspector calls - Guy Hamilton (1954). Curiosa manera de sentir-nos culpables/responsables, o no, en funció de la repercussió d'allò que fem... 7/10

8 - As bestas - Sorogoyen (2022). Però quin peasso d'actor en Luis Zahera! 7/10

9 - Todo el mundo odia a Johan - Hallvar Witzo (2022). Peli curiosa, noruega. Recomanable, sí. Diferent. I curta, per déu, curta, què se n'ha fet de les pel·lícules de 90 minuts? 7,5/10

10 - Old Boy - Park Chan-wook (2003) .(no sé si m'ha agradat, si m'ha interessat, si m'ha angoixat, si només l'he entés quan he anat a FA o què... sí puc dir que vaig veure primer el remake i que la meva memòria cinèfila és breu: no recordava res!)

11 - Un hombre llamado Ove - Hannes Holm (2015). Ains, m'he emocionat i tot!

ABRIL

12 - Tras el Cristal - Agustí Villaronga (1987). Quina incomoditat innecessària. Buf!

13 - Litus - Dani de la Orden (2019)

14 - Al rojo vivo - Raoul Walsh (1949)

15 - Suro - Mikel Gurrea (2022)

16 - La decisión - Roger Michell (2019). Ains, quant de temps que no plorava amb una pel·lícula!

17 - Los mejores años de nuestra vida - William Wyller (1946)

18 - El plan - Polo Menárguez (2019)

19 - El nadador - Frank Perry / Sydney Pollack (1968) Quina meravella, inesperada, de pel·lícula!

20 - Infierno en el pacífico - John Boorman (1968). Doncs ben curiosa. No entenia per què no es subtitulava/doblava a Mifune, i llegint les sempre interessants crítiques de FA m'ha quedat ben clar! Imagino una nova peli en què a qui no es subtitula és a Marvin i sí a Mifune. Bah, coses meves.

21 - Antes que el diablo sepa que has muerto - Sidney Lumet (2007). Inesperada...

22 - El club del odio - Beth de Araújo (2022)

AGOST 

23 - La strada - Federico Fellini (1954)

24 - Barbie - Greta Gerwig (2023)

SETEMBRE

23 - Extremadamente cruel, malvado y perverso...  - Joe Berlinge (2019)

24 - Las cintas de Rosa Peral 

25 - Las cintas de Ted Bundy

NOVEMBRE

26 - Aftersun - Charlotte Wels (2022)

27 - Escape Room - Joel Joan (2021)

28 - El mestre que va prometre el mar - Patrícia Font (2023)

29 - Un amor - Isabel Coixet (2023)

30 - Kätilö - Antti Jokinen (2015)

dilluns, 10 d’abril del 2023

Moments de petita felicitat o de felicitat petita

Avui, novament, he estat feliç. 

Hem caminat en silenci, hem caminat parlant i arreglant el món, habitualment és el meu món que arreglem, el d'ell no necessita cap arranjament, ell és feliç amb allò que té. Diu, fa broma, és clar, que ser de la Reala i de la Penya, l'han ajudat a valorar les alegries i a no donar tanta importància a les derrotes. 

No sé, cinc anys, potser fa cinc anys que som al Càmping. Una temporada d'hivern darrere l'altra. Una, dues, tres, fins a cinc. Pandèmies, operacions, morts, oposicions, pluja, vent, sequera, sequera, sequera i manca de neu.

Avui ens han dit que no ens renoven. 

Ops, les 'desgràcies' del primer món. No ens renoven temporada al càmping on fa anys que hi som, que hi sóc. On he estat setmanes sola, amb mi. Sola, però amb mi. Prou. 

No passa res. He crescut, tinc eines, no passa res, tinc eines. 

Què farem ara? Viure. I muntanya. 


dissabte, 10 de desembre del 2022

Desestabilització

He guanyat una plaça d'A1 només amb un concurs de mèrits. Ni oposicions, ni estudis, ni formació, ni res: només amb un concurs de mèrits general. Anys d'haver treballat com a tècnica superior, interina; l'actic mitjà aprovat fa uns anys, i un munt de títols de català (fets perquè una professora del Margall em va dir: has tret un notable, està bé, no?, tu ja ets de notable... i m'ho vaig prendre com un insult, com un insult a les meves capacitats. Des d'aquell moment vaig començar a estudiar català -ni anglès, ni francès, ni alemany, català- i a aconseguir títols, vinga títols, duplicats, triplicats, cap a Castelló, títols, títols, per demostras -a qui?- que jo no era 'de notable' només).

He aconseguit una plaça de Tècnica superior, sí, sense haver obert un llibre. Sense saber res de contractació, ni pressupost públic. Sense patir nervis durant dos anys, la 242 ha durat això, més de dos anys. 

Si res no ho impedeix, el meu propi sabotatge per exemple, dimarts 13 -bonica data- em nomenaran funcionària a dit, sense un examen, sense nits sense dormir, sense neguit esperant la nota, sense...

He aprovat dues oposicions amb plaça, una sense plaça, i en una oposició em vaig quedar a la darrera prova. He tingut dues filles mentre preparava oposicions. He deixat una foto a casa perquè no s'oblidessin de mi mentre estudiava i estudiava. He compaginat atacs d'ansietat, depressió i nits sense dormir. He estudiat la puta Unió Europea, la Constutició, l'Estatut (l'altre i aquest), dret administratiu, dret civil, dret tributari... i continuo estudiant. 

Ai-las, però... he aprovat una plaça sense oposició. No tinc vergonya, no tinc vergonya, no tinc vergonya.

Això no ha agradat ni a qui va estudiar molt per aprovar les seves oposicions (sé de que va estudiar molt i aprovar, i estudiar molt i no aprovar), però tampoc ha agradat a qui, sense haver estudiat mai per unes oposicions, ara no ha guanyat una plaça, com jo, sense oposició. En terra de ningú, així em trobo. 

Què faig? -em pregunto cada dia des de fa més d'una setmana. Què faig? I no trobo resposta. Hi renuncio i faig que pugui semblar una burla a qui tant s'ha preparat darrerament unes oposicions? Trio plaça i demano excedència voluntària per continuar en una de les places que sí tinc com a funcionària? Agafo plaça i me'n vaig a la nova destinació sabent que no seré en absolut ben rebuda i que no tinc ni el cap, ni el cos (ni el xixi) per aquestes històries?

Problemes de funcionaris, diria aquell que potser no té feina estable des de mai. Vés, quins problemes. 

Ja.






dilluns, 18 d’abril del 2022

I anem per la quarta operació...

 ... de cames. 

N'estic tipa, no sóc d'una pasta especial, no. 

M'agrada, i molt, caminar, caminar i caminar, fer muntanya, caminar, anar i venir. I caminar. I fa uns anys, des de la primera operació del turmell esquerre, pel trencament del peroné, que no ho puc fer seguit. Sí, és clar, acabo fent-ho, aquesta malaltia no és de morir-se com em va dir algú amb ben poca gràcia i zero empatia referint-se a la merda de malaltia de la Jana. No, les meves operacions no són de morir-se, són d'estar uns mesos sentint-me lligada de mans i 'cames'. Enfadada i trista. Però no, no és una malaltia de morir-me. I no, no em sento feliç després de cada intervenció quirúrgica, llàstima, no tinc esma de santa i màrtir. 

La propera persona que em digui: Paciència, o, A poc a poc, o la xominada absurda de Segurament havies d'aturar-te per algun motiu i la vida t'ha aturat... crec que li fotaré un jec d'òsties. ¿Així que la vida fa set anys que ha decidit que m'aturi i agafi pes i perdi ànims (hola ja em medico fa anys per depressió i ansietat)?

Prefereixo el silenci, sí, o que em diguis: Una putada, cert.

En fi, el cinema i la lectura m'ajuden, és clar; i mirar aquestes muntanyes (que tornaré a fer de seguida que pugui) quan sóc de retir aquí dalt; i les vaques, i el cant dels ocells a qui que mai no seré capaç de posar-hi nom.

Gràcies i sí, si no has de dir res interessant, senzillament Calla. No passa res. I les paraules, penso, sovint estan sobrevalorades.

(Aquí la tenodesi anterolateral del genoll dret per 'retocar' la darrera operació de lligament anterior creuat i menistectomia - Operació feta a l'Hospital de l'Esperança dimecres 16 de març de 2022.)





dimecres, 23 de març del 2022

Llibres 2022

 GENER


1 - Ritos Funerarios - Hannah Kent


2 - La mort de la mare em va fer més lliure - Mari Luz Esteban (regal de la Jana, poemes)


3 - Dilluns ens estimaran - Najat El Hachmi


4 - Maitena - Todas las superadas (Còmic... buf, l'he llegit perquè em vaig posar un nou repte: intercalar llibres que tingui a casa amb els de la biblioteca i els de l'ebook)


FEBRER


5 - Tu segunda vida empieza cuando descubres que solo tienes una - Raphaëlle Giordano


6 - Algún dia nos lo contaremos todo - Daniela Krein


7 - Adiós, hasta mañana - William Maxwell


MARÇ


8 - Antes de morirme - Jenny Downham

9 - Los años de peregrinación del chico sin color - Haruki Murakami


[color=#FF00BF][b][u]ABRIL[/u][/b][/color]


10 - Por sí las voces vuelven - Ángel Martín

11 - Liquidación - Imre Kertész (m'ha costat força entrar en aquesta lectura)

12 - El asesino - Georges Simenon (què gran aquest home!)

13 - Hooponopono - Maria José Cabanillas

14 - Vergonya - Aleksandr Soljenitsin


Cinema 2022

 GENER


1 - Youth - Paolo Sorrentino (2015)


2 - Ghost - Jerry Zucker (1990)


3 - Hors normes (Los especiales) - Olivier Nakache, Eric Toledano (2019). Què dur, la gran va ser monitora d'una fundació semblant i explicava coses molt i molt difícils de pair.


4 - Imperdonable - Nora Fingscheidt (2021)


5 - Being the Ricardo - Aaron Sorkin (2021)


6 - Non dago Mikel? - Amaia Merino (2021) - Un documental que m'ha posat de mala òstia recordant aquells dies.


7 - Rashomon - Akira Kurosawa (1950)


8 - El útlimo de la lista - John Huston (1963)... una pel·lícula ben curiosa, no, la pel·lícula en sí, no, ni la trama, els actors. En fi, coses meves.


9 - La casa torcida - Gilles Paquet-Brenner (2017)


10 - Lizzie - Craig William Macneill (2018). No coneixia aquesta història tan, tan, tan...


11 - Las leyes de la frontera - Daniel Monzón (2021)


FEBRER


12 - Titane - Julia Ducournau (2021)


13 - Madres paralelas - Almodóvar (2021)


MARÇ


14 - After love - Aleem Khan (2021)... pos m'ha deixat una mica de mal cos. I, mira, sí m'explico per què.


15 - Timecode - Juanjo Giménez (2016). Un curt preciós, guanyador de la Palma d'Or a Cannes.


16 - Batman - Matt Reeves (2022)


17 - The quiet man - John Ford (1952)


18 - El poder del perro - Jane Campion (2021)


19 - La aspirante - Lauren Hadaway (2021)... hòstia, una pel·lícula terriblement malament -per a mi- narrada. Buf.


20 - Sherlock, Jr. - Buster Keaton (1924)


21 - El callejón de las almas perdidas - Edmund Goulding (1947)


22 - Persépolis - Marjane Satrapi (2007)


23 - Boiling point (Hierve) - Philip Barantini (2021). A veure, que no, que tantes i tantes situacions, amb tants personatges, amb tants comensals torracullons en una única nit no són creïbles. A banda que no en té gaire de restaurant referent un restaurant que no obre una ampolla de 200 lliures a taula, o fa servir tovallons de paper. Enfadada tota la pel·lícula i no només perquè jo també sigui alèrgica als fruits secs.


24 - Vencedores o vencidos - Stanley Kramer (1961)


25 - El callejón de las almas perdidas - Guillermo del Toro (2021)... buf, quin mal cos m'ha deixat!


26 - Lili Marleen - Fassbinder (1981) ... oh, eran rusos!

27 - Animales nocturnos - Tom Ford (2016). D'aquelles pelis que després vaig a FA a llegir què ha entès la gent i finalment em quedo amb el que em ve de gust.


28 - Sorry, wrong number - Anatole Litvak (1948)


29 - Punch - Drunk Love - Paul Thomas Anderson (2002). 'Una memez aún más pretenciosa que kafkiana'... Boyero dixit.


30 - [u]Fedora - Billy Wilder (1978)[/u]. No sabia ni que aquesta pel·lícula existia, una agradable (estrany dir-li agradable) sorpresa.


31 - La abuela - Paco Plaza (2022). Quin putu rollo!


32 - Angel Face - Otto Preminger (1953)


33 - The Assistant - Kitty Green (2019)


34 - Sidney - Paul Thomas Anderson (1996). Escenes/diàlegs ben curiosos.


35 - Licorice Pizza - Paul Thomas Anderson (2021)


36 - Gosford Park - Robert Altman (2001)


37 - I dimma dold (A la boira) - Lars-Eric Kjellgren (1953)


38 - A cambio de nada - Daniel Guzmán (2015)


39 - A ghost story - David Lowery (2017)


40 - Las niñas de cristal - Jota Linares (2022)


[b][color=#FF00BF]MAIG[/color][/b]


41 - El misterio de Marilyn Monroe: Las cintas inéditas - Emma cooper (2022)


[u]42 - El acontecimiento - Audrey Diwan (2021). Més que recomenable malgrat el nus a l'estòmac.[/u]


43 - Apollo 10 1/2 - Richard Linklater (2022)


44 - Alcarràs - Carla Simón (2021)


[b][color=#FF40FF]JUNY[/color][/b]


45 - Les Olympiades - Jacques Audiard (2022)


46 - Drive - Nicolas Winding Refn (2011)


47 - Making Montgomery Clift - Robert Clift i Hillary Demon (2018). Crec que era l'home més guapo que mai he conegut a la vida.


48 - Ondina. Un amor para siempre - Christian Petzold (2020). Ains... per sempre?


49 - La peor persona del mundo - Joachim Trier (2021)


50 - Muerte en el Nilo - Kenneth Branagh (2022)


51 - Asesinato en el Orient Express - Kenneth Branagh (2017)


52 - Canino - Yorgos Lanthimos (2009)


[b][color=#FF40FF]JULIOL[/color][/b]


53 - Alarma en el expreso - Alfred Hitchcock (1938)


54 - 39 escalones - Alfred Hitchcock (1935)


[u]55 - Ariane - Billy Wilder (1957)[/u]


55 - El hombre perfecto - Maria Schrader (2021)


56 - Encuentro en la noche - Fritz Lang (1952)


[b][color=#FF40FF]AGOST[/color][/b]


57 - Miguel Ángel (El Pecado) - Andrei Mikhalkov-Kontxalovski (2019)


58 - El Bosque de los sueños - Gus Van Sant (2015)


[b][color=#FF40FF]SETEMBRE[/color][/b]


59 - El rapto de Bunny Lake - Otto Preminger (1956)


60 - Belfast - Kenneth Branagh (2021)


61 - Salida de los obreros de la fàbrica Lumière - Louis Lumière (França 1895)


62 - Viaje a la Luna - Georges Méliès (França 1902)


63 - Asalto y robo de un tren - Edwin S. Porter (Estats Units 1903)


64 - Sallie Gardner at a Gallop - Eadweard Muybridge (Estats Units 1878). Comentari de la guia FA: Un gif es ya cine?


65 - El regador regado - Louis Lumière (França 1895)


66 - A Seen Through a Telescopte - George Albert Smith (Regne Unitn 1900)


67 - Suspense - Lois Weber (Estats Units 1913)


68 - El coleccionista - William Wyler (1965)


69 - Gertie the Dinosaur - Winsor McCay (Estats Units, 1914). M'emociona veure un dels primers (el primer) còmic de la història del cinema.


70 - Blacksmith Scene - William K.L. Dickson (Estats Units, 1893)


71 - El hotel eléctrico - Segundo de Chomón (Espanya, 1908). M'alucina molt els inicis d'aquesta tècnica (stop-motion)


72 - No me mandes flores - Norman Jewison (1964)


73 - Tenéis que venir a verla - Jonás Trueba (2022). Encara no sé si és una presa de pèl o no. O a mitges.


[b][color=#FF40FF]OCTUBRE[/color][/b]


74 - Blonde - Andrew Dominik (2022)


75 - Identidad - James Mangold (2003)


76 - Sospecha - Alfred Hitchcock (1943). 


77 - Hush - Mike Flanagan (2016). Consti en acta que l'he triada jo perquè volia mirar una peli 'de por'. En fi.


NOVEMBRE


78 - The Humans - Stephen Karam (2021)


79 - Capitanes intrépidos - Victor Fleming (1940)


80 - Cinco lobitos - Alauda Ruiz de Azúa (2022)


81 - Cómo ser John Malkovich - Spike Jonze (1999)


82 - Mary and Max - Adam Elliot (2009)


DESEMBRE


83 - La noche del 12 - Dóminik Moll (2022)


84 - Apocalypse now: Final Cut - Francis Ford Coppola (1979-2019)


85 - En bandeja de plata - Billy Wilder (1966)


86 - Un ladrón en la alcoba (Trouble in paradise) - Ernest Lubitsch (1932)


87 - Mi mujer favorita - Garson Kanin (1940)


88 - El tesoro de Sierra Madre - John Huston (1948). Quin final més curiós!


89 - La maternal - Pilar Palomero (2022)


90 - Todo en todas partes a la vez - Dan Kwan, Daniel Scheinert (2022). Buf!


91 - Glass Onion - Rian Johnson (2022)

divendres, 31 de desembre del 2021

Cinema 2021



GENER

1 - Frequency - Gregory Hoblit (2000)

2 - La modista - Jocelyn Moorhouse (2015)

3 - Niágara - Henry Hathaway (1953)

4 - León el profesional - Luc Besson (1994)

5 - Shot caller - Ric Roman Waugh (2017)

6 - De repente, el útimo verano... - Joseph L. Mankiewicz (1958)

7 - Estoy pensando en dejarlo - Charlie Kaufman (2020)

8 - Network, un mundo implacable - Sidney Lumet (1976)

9 - El desig d'en Robin - Tylor Norwood (2020)

10 - La Filla d'algú - Munt de directors estudiants de l'Escac (2019)

11 - Rocketman -Dexter Fletcher (2019)

12 - La boda de Rosa - Icíar Bollaín (2020)

13 - Bajo cero - Lluís Quilez Sala (2021)

FEBRER

14 - El buscavidas - Robert Rossen (1961)

15 - El cadáver de Anna Fritz - Héctor Hernández Vicens (2015)

15 - Un largo adiós - Robert Altman (1973)

16 - 6 baloons - Marja-Lewis Ryan (2018)

17 - Viudas - Steve Macqueen (2018)

18 - El practicante - Carles Torras (2020)

19 - Una història del Bronx - Robert de Niro (1993)

20 - En el nombre del padre - Jim Sheridan (1993)

MARÇ

21 - No se lo digas a nadie - Guillaume Canet (2006)

22 - Tierra y LIbertad - Ken Loach

23 - Loco por ella - Dani de la Torre (2021)

24 - Sentimental - Cesc Gay (2020)

25 - Las niñas - Pilar Palomero (2020)

26 - El mejor verano de mi vida - Dani de la Torre

27 - Elle - Paul Verhoven (2016)

28 - No matarás - David Victori (2020)

29 - Wall-e - Andrew Stanton (2008)

30 - El monstre de Sant Pauli - Fatih Akin (2019)

ABRIL

31 - Ens veiem demà - Xavier Berraondo (2009)

32 - El hombre que mató a Liberty Valance - John Ford (1962)

33 - Un amic per a en Frank - Jake Schreier 82012)

34 - Josep - Aurel (2020)

35 - Qué fue de Baby Jane? - Robert Aldrich (1962)

36 - Crash - Paul Haggis (2004)

37 - Días de vino y rosas - Blake Edwards (1962)

38 - Secuestrados - Miguel Ángel Vivas (2011)

39 - La autopsia de Jane Dou - André Øvredal (2016)

40 - El sueño eterno - Howard Hawks (1946)

41 - Sin rodeos - Santiago Segura (2018)

42 - Love, Marilyn - Luz Garbos (2013)

43 - Historias lamentables - Javier Fesser (2020)

44 - Un asunto de familia - Hirokazu Kore-eda (2018)

45 - Funny games - Michael Haneke (1997)

46 - Arsénico por compasión - Frank Capra (1944)

47 - Jóvenes prodigiosos/Wonder boys - Curtis Hanson (2000)

48 - La sombra de una duda - Alfred Hitchcock (1943)

49 - La excavación - Simon Stone (2021)

50 - El sacrificio de un ciervo sagrado - Yorgos Lanthimos (2017)

51 - El primer dia de la resta de la teva vida - Rémi Bezançon (2009)

52 - Druk (Otra ronda) - Thomas Vinterberg (2021)

MAIG

53 - I care a lot - J Blakeson (2021)

54 - Soul - Peter Docter, Kemp Powers (2020)

55 - Nomadland - Chloé Zhao (2020)

56 - Nader y Simin, una separación - Asghar Farhadi (2011)

57 - El padre - Florian Zeller (2020)

58 - Au revoir les enfants - Louis Malle (1987)

59 - Escondidos en Brujas - Martin McDonagh (2008)

JUNY

60 - Al borde del abismo - Asger Leth (2011)

61 - Hannah y sus hermanas - Woody Allen (1986)

JULIOL

62 - Luces de la Ciudad - Charles Chaplin (1931)

AGOST

63 - La caza - Thomas Vinterberg (2012)

64 - El fin del romance - Neil Jordan (1999)

65 - La noche del cazador - Charles Laughtib (1955)

66 - Manchester frente al mar - Kenneth Lonergan (2016)

67 - La ley del más fuerte - Scott Cooper (2013)

68 - Retorno al pasado - Jacques Tourneur (1947)

SETEMBRE

69 - Perros de paja - Sam Peckinpah (1971)

OCTUBRE

70 - La mort de Guillem - Carlos Marcet-Marquet (2020)

71 - El asesinato de dos amantes - Robert Machoian (2020)

72 - Cuidadores - Oskar Tejedor (2010) D - Buf, havia de ser ara el moment, les coses pasen, penso quan i com han de passar.

73 - En cuerpo y alma - Ildikó Enyedi (2017) Una història senzillament complicada, una música preciosa i molt de dolor

74 - La habitación del hijo - Nani Moretti (2001)

NOVEMBRE

75 - Pearl Harbor - Michael Bay (2001)

76 - La piedra de la paciencia - Atiq Rahimi (2012)

77 - Annette - Leos Carax (2021)

78 - Una ventana al mar - Miguel Ángel Jiménez (2019)

79 - El carnaval de las almas - Herk Harvey (1962)

DESEMBRE

80 - El viento - Victor Sjöström (1928)

81 - La habitación de Fermat - Luis Pedrahita i Rodrigo Sopeña (2007)

82 - Maixabel - Icíar Bollaín (2021)

83 - Sherlock: Escándalo en Belgravia (TV) (2012) Reino Unido (és la 118 de les 150 millors pelis de FA... en fi)

84 - Sherlock: El último cara a cara de Sherlock y Moriarty (TV)(2012) Reino Unido (i aquesta la 59 si a FA li diuen peli i jo la miro per això, és una peli, punto)

85 - El buen patrón - Fernando León de Aranoa (2021)... joder amb el Bardem!

86 - Los olvidados - Luis Buñuel (1950)

87 - El último duelo - Ridley Scot (2021)

88 - Què bello es vivir - Frank Capra (1946)

89 - Qué verde era mi valle - John Ford (1941)

90 - The Florida Project - Sean Baker (2017)

91 - Death of a Ladies' Man - Matt Bissonnette (2020)... amb cançons d'en Leonard Cohen

92 - Dejad paso al mañana - Leo McCarey (1937)

93 - Hannah Arendt - Margarethe Von Trotte (2012)

94 - Hereditary - Ari Aster (2018)... m'ha interessat entre gens i ni una mica.

95 - La evasión - Jacques Becquer (1960)

96 - El chico - Charles Chaplin (1921)

97 - Berenàveu a les fosques - Sílvia Quer (2021)

98 - Fue la mano de Dios - Paolo Sorrentino (2021)

99 - Libertad - Clara Roquet (2021) Doncs torno a ser sòcia del Maldà!

100 - la puerta de al lado - Daniel Brülh (2021)

101 - Chavalas - Carol Rodriguez Colás (2021)

dilluns, 13 de desembre del 2021

Acte Final

 Dissbte 11 de desembre a les 18:38 va fer la seva darrera actuació, ma mare. 

Mesos i mesos al seu costat, torns, més torns, canvis de torns, més canvis de torns, treballant al seu llit, mirant pel·lícules a la banqueta. En tot moment amb ella, matí, tarda i nit. I, tanmateix, en un moment de despiste:

- No traigas cocido, Anita, descansa, por favor. 

- Que sí lo traigo.

- Bueno, para mí y mi madre- diu rient la Pili-.

Cinc minuts, sis, érem al costat, al menjador, al costat mateix del seu llit però no amb ella i, de cop, després de dies d'una respiració que provocava calfreds a qui la sentíem, entra la Pili a l'habitació i només sent el silenci, silenci, silenci. Surt de seguida:

- Núria.

Només això:

- Núria

Hi entro. Silenci. Silenci. Silenci. La mort.



dissabte, 13 de novembre del 2021

Últimes estacions - Acte Tercer

 Dorm, bàsicament dorm. Porta un parxe de morfina fa dues setmanes, i anem oferint-li 'xutes' d'opiacis via oral quan la veiem nerviosa, cansada, si li costa respirar, si té dolor, si...

Viure així no és viure però estar amb nosaltres, amb ell, la manté viva. En una vida que passa per dependre 24 hores de nosaltres. Una vida que la té al llit, sense tenir clar quina hora és o quin dia. Ens reconeix perfectament, seguim rient de tonteries i parlant amb claredat de tot.

Aquests set mesos agònics i terribles hem viscut moltes situacions, moltes situacions que mai hagués pensat viure, i que no ens calia viure. Ràbia, por, impotència, dolor, estrès, cansament, cansament, cansament...

Arribo a casa a les nits i només vull estar amb mi. No sentir paraules. No haver de pensar més. Aturar la ment. Aturar el dolor i els molts altres problemes que no deixen d'existir encara que la mare s'estigui morint. 

La vida continua, la puta vida de merda aquesta, continua. 

I sí, podem estar orgullosos, som una gran família. Una família que està desgastada, que ens anem arrossegant per terra però que l'endemà tornem a estar en peus, i amb un somriure als llavis.

Però sí, a estones, algunes estones, desitjo que tot acabi ja. Siusplau, prou. 



dijous, 12 d’agost del 2021

Desenvolupament - Acte Segon

Primer acte, acte segon. L'adjectiu, en català (també en castellà?) sempre darrere del nom. Nom i adjectiu, nom i adjectiu. Rectifiquem. Canvi, tomba, gira, roda el món i torna al Born. Món sense accent, els diacrítics fora, alguns, recorda la relació nova, sí, abans duia accent, ara no, ara és falta, abans, ara, abans, ara.

- Te quiero, mama.

- Yo también os quiero. 

Fa uns mesos, no gaires, eh, uns mesos, no hauria pensat que jo dutxés (novament) a ma mare, l'ajudés a anar al lavabo, a netejar-se un cop acaba, l'aixequés i l'allités. Impossible, no, no. Que no, punt.

Punt.

Però sí, No sé qui és ma mare. Era amb qui m'emprenyava cada setmana? Era la mestressa de casa seva de la qual marxava enfadada en moltes ocasions? Era qui em trucava i jo no agafava el telèfon? La que em deia coses que em feien mal sense voler-ho evitar? La que em comparava (i jo era pitjor, menys, pitjor, menys, pitjor)? Qui és ma mare, qui era ma mare?

És aquest cos envellit, maltractat per la malalties, per les malalties, pels medicaments, per la tristesa, pel dolor? És ma mare aquest cos? Aquesta persona petita i desvalguda que desborda amor? 

Qui és?

I qui sóc jo quan estic amb ella?



dijous, 1 de juliol del 2021

Mort - Primer Acte

Ma mare s'està morint. 

Ale-hop, sorpresa, després de 40 anys d'Esclerosi múltiple descobrim, sí, descobrim, llegint lamevasalut.com.saputamare que en un informe de Bellvitge, on la porten per la EM, patapam, pengen la notícia bomba, senyors i senyores, la de la RM, la del PET, la de l'escànner:  té metàstasi, estadi IV, de càncer de pulmó primari estès al cervell.

Nada por aquí, nada por allà, lea lamevasalut i descobrirà una metàstasi. Una què? Perdó tinc pneumònia per la covid, i febre, i por a morir-me, què diu que què? Una metàstasi. 

Ah, d'acord.

És compatible amb la EM? Síiiiiiiiiiiiiiiiii com l'ISD amb l'AJD però no amb l'ITP. Què no en sap vostè de lleis? Però té fet testament espero i desitjo, oi? Que, de ben segur, li agradi o no, vostè morirà. Sí, sí, amb la boca gran; tinc por, amb la boca petita. 

Aleshores què li poso? Radiooooo? Noooooooooooo, que tinc EM. Catxis. Potser una mica de quimio? Nooooooooooooo, on vas a parar que la quimio acceleraria la EM. Quines coses de dir. Doncs potser una mica d'immuno. Que no, que no. 

Vinga, un polsim de sedació, una mica d'amor, família però no tota alhora, carinyo, mimos, pastilles per dormir, una migdiada, truita i pa sense torrar. 

Au, ja puc morir. Ja vull morir. 

Merda, qui ha escrit aquest guió? Això no anava així. 

Fora, fora, fora, fora, no és creïble, no és creïble. Putus guionistes de merdes, eeeeeeeeeeeeeeeh, que se us veu el llautó. 

Vull morir, no em calen dos mesos. Estic preparada. 

Cau el putu teló. 

Final. Proper però final.



diumenge, 17 de maig del 2020

Cinema 2020

Una de les coses bones (segurament no en té cap de cosa bona, el corona però m'estimo més mirar-ho així per no embogir més del compte) d'aquesta reclusió casolana és que tinc l'oportunitat de gaudir molt i molt del cinema que sempre em deia: Quan tingui temps miraré aquesta pel·lícula...

He descobert que durant aquesta pandèmia, aquest confinament, aprofito per fer allò que més m'agrada a la vida: llegir, mirar pelis, i estar amb la meva família (en la mesura que elles, i ell, volen i limiten o permeten).

GENER

1 - Dolor y gloria - Pedro Almodóvar (2019) - 7,1

2 - Cerca de tu casa - Eduard Cortés (2016) - 5

3 - Día de lluvia en Nueva York - Woody Allen (2019) - 6,6

4 - 1917 - Sam Mendes (2019) - 8,1. Vale, yo no le hubiera dado esta nota. Está genialmente ambientada, tiene un ritmo trepidante (Miguel, parece un video juego, verdad?), los actores dan más que la talla pero... pero... venga todo el rato a pensar en Salvar al Soldado Ryan, a pensar en La chaqueta metálica, a pensar en mi primera película de cine bélico Senderos de Gloria, y, claro, así 'no anem bé'. En fin, lo típico: Tenemos que hablar, no sos vos, soy yo.

FEBRER


5 - Mientras dure la guerra - Alejandro Amenábar (2019) - 6,9

6 - Klaus - Sergio Pablos (2019) - 7,6

7 - El talento de Mr Ripley - Anthony Minguella (1999) - 6,8

8 - Mulholland drive - David Lynch (2001) - 0

9 - Vivir dos veces - Maria Ripoll (2019) - 6,2

10 - Los girasoles ciegos - José Luis Cuerda (2008) - 6,2

11 - Durante la tormenta - Oriol Paolo (2018) - 6

MARÇ

12 - Diamantes en bruto - Joshua Safdie, Benny Safdie (2020) - 6,8 (un final brutal)

13 - Diecisiete - Daniel Sánchez Arévalo (2019) - 6,8

14 - La enfermedad del domingo - Ramón Salazar (2018) - 6,5

15 - 7 años - Roger Gual (2016) - 6,5

16 - La trinchera infinita - Jon Garaño, Aitor Arregi Galdos, Jose Mari Goenaga (2019) - 7,5

17 - Two lovers - James Gray - 6,6

18 - El Hoyo - Galder Gztelu-Urrutia - 6,8

19 - Langosta - Yorgos Lanthimos (2015) - 6,6

20 - Cuenta conmigo - Rob Reiner (1986) - 7,3

21 - Hogar - Álex y David Pastor (2020) - 6,1

22 - Jojo Rabitt - Taika Waititi (2019) - 7,2

ABRIL

23 - Suite francesa - Saul Dibb (2014) - 6,3

24 - Quien a hierro mata - Paco Plaza (2019) - 6,6

25 - Que Dios nos perdone - Rodrigo Sorogoyen (2016) - 7,1

26 - El Reino - Rodrigo Sorogoyen (2018) - 7,3

27 - Tarde para la ira - Raúl Arévalo (2016) - 7,0

28 - Petra - Jaime Rosales (2018) - 6,7 - Yo le daría bastante más, 8.

29 - Toro Salvaje - Martin Scorsese (1980) - 6,1

30 - Soul Kitchen - Fatih Akin (2009) - 6,6 Yo le daría menos, bastante menos: 5.

31 - Desayuno con diamantes - Blake Edwards (1961) - 7,7

32 - Taxi Driver - Martin Scorsese (1976) - 8,1

33 - La Virgen de Agosto - Jonás Trueba (2019) - 6,6

34 - Eyes Wide Shut - Stanley Kubrick (1999) - 6,8

35 - Good morning, Vietnam - Barry Levinson (1988) - 6,7

36 - Mother - Bong Joon-ho (2009) - 7,2

37 - Juntos y revueltos - Frank Coraci (2014) - 5,1 (ehem ehem, la parte positiva es que la vimos en familia, yo venga a decir: Nunca os perdonaré que me hagáis ver este bodrio, no os lo voy a perdonaaaaaaaaaaaar... cuando lo cierto es que ya la había visto con anterioridad!)

38 - Charada - Stanley Donen (1963) - 7,7 (aaaaaaaaaaaaay, lo que me reí con esta película! vale la pena de principio a fin)

39 - Puñales por la espalda - Rian Johnson (2019) - 7,2

40 - Get out - Jordan Peele (2017) - 6,7

41 - Matar a un ruiseñor - Robert Mulligan (1962) - 8,3

42 - El día más largo - Ken Annakin, Andrew Marton, Bernhard Wicki (1962) - 7,3

43 - La Jungla del asfalto - John Huston (1950) - 8,1

44 - Retrato de una mujer en llamas - Celine Sciamma (2019) - 7,5

45 - Hitchcock - Sacha Gervasi (2012) - 6,2

46 - Carmen y Lola - Arantxa Echevarría (2018) - 6,9

47 - Celda 211 - Daniel Monzón (2009) - 7,7

48 - La hija de un ladrón - Belén Fuentes (2019) - 5

49 - La casa de Jack - Lars Von Trier (2018) -7,5 (buf, quin mal cos m'ha deixat)

50 - The Disaster Artist - James Franco (2017) - 6,8

51 - La balada de Buster Scruggs - Coen (2018) - 6,5 (hi hi relats francament sorprenenents)

52 - El aviso - Daniel Calparsoro (2018) - Mala, malíssima

MAIG

53 - Secretos de un matrimonio - Ingmar Bergman (1973-1974) - Brutal! Hay dos versiones circulando por ahí, además, imagino, que los seis capítulos de la serie original, así que he visto, y comparado, ambas versiones.

54 - 12 hombres sin piedad - Sidney Lumet (1957) - 8,7

55 - La sombra de la Ley - Dani de la Torre (2018) - 5,8 Buf, zero creÏble.

56 - El Golpe - George Roy Hill (1973) - 8,6

57 - Natalie Wood: What Remains Behind - Laurent Bouzereau (2020) -8 (aquesta puntuació és meva, no de Filmaffinity)

58 - Loving Vicent - Dorota Kobiela, Hugh Welchman (2017) - 7,4

59 - Estallido - Wolfgang Petersen (1995) - 5,7

60 - Centauros del desierto - John Ford (1956) - 6,5 (puntuació meva, també)

61 - Testigo de cargo - Billy Wilder (1957) - 8,6

62 - El crepúsculo de los dioses - Billy Wilder (1950) - 11, buaaaaaaaaaaaaala, ja l'havia vista però he flipat, i reflipat, i sí, un 11.

63 - El oficial y el Espía - Roman Polansky (2019) - 6,7

64 - Ojos negros - Marta Lallana (2019) - 5,3

65 - Hermosa juventud - Jaime Rosales (2014) -  6,3

66 - Eva al desnudo - Joseph L. Mankiewicz (1950) - 8,5

67 - The Dark Knight - Christopher Nolan (2008) - 7,1

68 - Perdición - Billy Wilder (1950) - 7,8

69 - Mi semana con Marilyn - Simón Curtis (2011) - Pel que m'ha fet sentir... 7

70 - Harakiri - Masaki Kobayashi (1962) - 8,5

71 - Un condenado a muerte se ha escapado - Robert Bresson (1956) - 8

72 - Muerte bajo el sol - Guy Hamilton (1982) - 6,3

73 - El club de la lucha

74 - Perversidad - Fritz Lang (1945) - 6,5

75 - I Daniel Blake - (2016) - 6

76 - Uno, dos, tres - Billy Wilder (1961) - 6,9

77 - Crimen perfecto - Alfred Hitchcock (1954) - 6,5

78 - Uno de los nuestros - Martin Scorsese (1990) - 7,5

79 - Origen - Christopher Nolan (2010) - 6 (possiblement perquè no m'he enterat de gaire, fins i tot perquè m'ha semblat que no em venia de gust enterar-me de gaire...)

80 - Con la muerte en los talones - Alfred Hitchcock (1959) - 7

81 - Sin city - Robert Rodriguez, Frank Miller, Quentin Tarantino (2005) - 7

82 - Todos lo saben - Asghar Farhadi (2018) .6,7

83 - Scarface - Brian de Palma (1983) - 6,7

84 - Sin perdón - Clint Eastwood (1992) - 7

85 - El bueno, el feo y el malo - Sergio Leone (1966) - 7-6 - Malgrat la crítica del meu estimat Boyero a mi m'ha agradat molt!

86 - Laura - Otto Preminger (1944) - 6,5 - NO és de les clàssiques que m'ha interessat especialment. Ara que, curiosament, després he vist Shutter Island on el personatge de Di Caprio estava basat en el prota de Laura. Causalitats?

87 - Manhattan - Woody Allen (1979) - 6 - La vaig veure quan anava a l'institut, amb la classe, crec que m'ha interessat el mateix que aleshores... ben poc.

88 - Hijos de los hombres - Alfonso Cuarón (2006) - 6 - Clive Owen interessantíssim!

89 - Shutter Island - Martin Scorsese (2010) - 7 - Pel·lícula curiosa...

90 - Ciudad de Dios - Fernando Meirelles, Kátia Lund (2002) - Per a mi un 6,8 malgrat el 8,4

91 - American Psycho - Mary Harron (2000) - 6 - Doncs jo què sé, tenia ganes de veure-la la Janota i ens hem posat d'acord. Una mica una bogeria absurda, vale, però ell... mmmmmmmmmmmmmmmmm'encanta!

92 - Hasta que llegó su hora - Sergio Leone (1968) - 7

93 - Ladrón de bicicletas - Vittorio de Sica - (1948) - 6

94 - Amy - Asif Kapadia

95 - La mujer del cuadro - Fritz Lang (1944) - 6,5

96 - La loba - William Wyller (1941) - 7

97 - Inside Out - Peter Docter (2015) - 5 - Per ser l'esperit de la contradicció

98 - La canción de los nombres olvidados - François Girard (2019) - 5,8

99 - Inside Man - Spike Lee (2006) - 6 - Li poso sis perquè he estat entretinguda una bona estona, però si m'aturo a lligar el guió... buf, baixo la nota a cinc.

100 - Notorius (Encadenados) - Alfred Hitchcock (1946) - 7

101 - Irrational Man - Woody Allen (2015) - 6,5

102 - Historias de Filadelfía - George Cukor (1940) - Molt avançada per ser de l'any 40, he flipat. 7

103 - El caballero oscuro: la leyenda renace - Nolan (2012) - 6

104 - Oldboy - Spike Lee (2013) - 5,5. Buf, em costa mooooooooolt veure una peli sense connexió a internet perquè em desespera no saber al moment tot i tot i tot.

105 - El salario del miedo - Henri-Georges Clouzot

106 - The party - Sally Poter

107 - La noia en la boira - Donato Carrisi

108 - Sospechosos habituales - Bryan Singer

109 - Cafè Society - Woody Allen

110 - Séptimo - Patxi Amezcua

111 - Mud - Jeff Nichols

112 - Bajo la rosa - Josué Ramos

113 - Eso que tú me das - Jordi Évole (2020) - M'alegro molt que no hi hagi banda sonora lacrimògena, només al final, Pau Donés canta Antònio Vega... cap morbo innecessari, cap dramatització innecessària. Ains, sé que morirem tots però... quant costa de païr!! 7

114 - Once Upon a Time in America - Sergio Leone (1984)

115 - Algunos hombres buenos - Rob Reiner

116 - Infiltrados (2006) - Martin Scorsesse... doncs tot i que m'ha enganxat trobo que és una estafa.

117 - Sé quién eres (2000) - Patricia Ferreira

118 - La Vampira de Barcelona (2020) - Lluís Danés

119 - Stalingrado (1993) - Joseph Vilsmaier

dimecres, 25 de març del 2020

Llibres 2020

GENER

1 - Mindfulness en la vida cotidiana - Jon Kabat-Zinn

2 - El despertar de tu presencia - Pilar Aguilera

3 - Lluvia fina - Luis Landero

4 - Un marido ideal - Oscar Wilde

5 - Emoción y sentimientos - Daniel López Rosetti

FEBRER

6 - La mujer helada - Annie Ernaux

7 - Música en el aire - Karmele Jaio (molt, molt, molt, molt recomenable)

8 - Isabel-Clara Simó - Amor meva (quan creia que me'ls havia llegit tots, o gairebé, em trobo amb aquesta nova joia).

MARÇ

9 - Aprendre a parlar amb les plantes - Marta Orriols

10 - Un petit favor - Darcey Bell

11 - Tus pasos en la escalera - Antonio Muñoz Molina

ABRIL

12 - Malaherba - Manuel Jabois

13 - Silenci al cor - Jaume Cela

14 - La humillación - Philip Roth

15 - Riquete el del Copete - Amélie Nothomb

16 - Cómo pensar más en el sexo - Alain de Botton (feia molts anys que em volia llegir un d'ell)

MAIG

17 - Una semana en la nieve - Emmanuele Carrére

18 - Si esto es un hombre - Primo Levi

19 - El dueño del secreto - Antonio Muñoz Molina

dimarts, 24 de març del 2020

CI-FI i Coronavirus (I)

He begut? Sí.
Soluciona res? No.
M'ho puc permetre? Sí. I sí.

Jo sempre, per norma i costum, llegeixo novel·les de personatges, miro pel·lícules de personatges i em faig addicta a sèries de personatges, però, de cop, un putu virus, un bitxo, converteix la meva vida, les nostres vides, en una sèrie, pel·lícula, llibre de Ciencia Ficció.

Ci-Fi. Un gènere que desconec, un gènere que mai se'm passarà pel cap mirar, llegir o fer-me'n addicte i, òstia, mira, el tenim aquí, en primera línea, listo para servir!

Fa una setmana que el CAP, el meu ambulatori del Clot, em fa seguiment per la infecció, presumpta,  perquè no m'han fet la prova, per infecció de corona, covid, suputamadre:

- Bon dia, li truquem de l'ambulatori. Com es troba?

- Tinc tos. Molta tos.

- S'ofega?

- No. No, crec que no. Notaré que m'ofego?

- Sí, ho notarà. No ha de passar, però si passa ho notarà.

I aíxí a les 24h, a les 48h, a les 72h i, avui, a la setmana.

La tos es manté, vomito segons com quan l'atac és important, em costa respirar quan la tos es forta i continuada, però no tinc, ja, cap altre dels símptomes que he tingut (mal de cap, mal de gola, mal de cos, cansament... morta en vida).

Bien, tot va bé.

Tot va bé però... la Jana continua amb la seva 'malaltia' sense diagnòstic, despréss de tres mesos; l'empresa del Miguel ha fet un ERTE; l'Aina s'ha confinat a casa de l'Àxel i... tenim la meva sogra ingressada a l'Hospital del Mar pel bitxo.

Jódete, Patrón: El meu sogre pren 30 pastilles, està pendent de dues operacions, dorm amb oxigen però està ingressada -amb el bitxo al cos- la meva sogra!

La vida és la potlla, oi?

És allò que se'n diu vulgarment la repanotxa! Quines coses de dir, tia, tanmateix! I què vols que digui? No sé, qualsevol altra cosa que soni més bé!

(Fa més de 40 anys que em vaig aprendre aquest diàleg inútil de l'inici d'una obra de teatre i em vaig prometre que un dia el faria servir)

Ens acaba de trucar el metge de l'hospital donat que, evidentment, no podem anar a veure-la: Per screening entenem que té el virus Covid, per protocol vam iniciar el tractament, està aïllada, us trucarem cada dia, està tranquil·la...

Merda, merda, merda... algú estava preparat per això?  Jo estic preparada per enfadar-me perquè la gent no fa servir els pronoms febles, perquè no reciclem bé, perquè som uns xungos que mirem sempre com fer frau a hisenda, perquè ens agrada colar-nos al metro, perquè... però per suportar un confinament contra un virus (corona? joder, que sóc republicana!!)? No. Per això, no.

I res, que continuo fent una cervesa. Sí, Heineken.

Bona nit.

La vida ja ho té això. Diuen.

I l'amor.


dilluns, 16 de desembre del 2019

I una nova lesió!

Bon dia, bon dia

estic entre enfadada, molt enfadada, rabiosa, molt rabiosa, plena de tristesa, girada, rallada, amb ganes de plorar i amb la necessitat de confiar que sempre em quedarà el balcó per llançar-m'hi.La merda és si quedo penjada de l'arbre com la targeta del bicing. Però això ja serà una altra pel·lícula.

Diumenge dia 8 de desembre, segon dia d'esquí de la temporada. Com l'any passat comprem el forfet de les neus catalanes (set pistes d'esquí al Pirineu francès), lloguem esquis i comencem la temporada. Segon dia, última baixada, última puta baixada, després de vermelles, blaves, fantàstiques, última puta baixada en una verda amb neu aixecada i humida, els esquís se'm frenen, els genolls tiren endavant, crack, les fixacions no salten, el genoll, els genolls, crido, crido.

Ostia puta quin mal. Joder, no, no em va bé, no em va bé aquest dolor, no em va bé el que significa aquest dolor, no em va bé estar al mig d'una baixada d'una pista francesa, sola, amb el miguel ves a saber on i jo cridant. NO és la imatge que en aquests moments necessito de mi.

Però és el que hi ha. Punt. Dolor, crits, immobilitat. S'aturen dos nens, em parlen en francès, no sóc capaç de dir res, d'escoltar, només de cridar. Em treuen els esquís, s'atura una parella d'amics, un amb la dona. Catalans, em parlen, no sé què dir, només em fa mal, només tinc molt de dolor i visc, en un moment, una història ja viscuda fa uns anys, i, novament, em sento culpable, molt culpable d'anar amb esquís, de voler esquiar, de saber el risc i tot i així corre'l de manera tan absurda.

Un trineu, Sebastián?, em recull, una ambulància em porta a Les Angles. Estic en shock. Radiografia, no són óssos. Vale, té pinta de lligament anterior creuat anterior. Quan la doctora li diu al miguel a ell li canvia la cara. Està enfadat, enfadat amb mi perquè he caigut, enfadat amb ell perquè no ho ha vist ni se n'ha adonat, enfadat amb el món, jo què sé. I jo només vull plorar.

M'envien a la SS d'aquí de casa, res d'urgències, metge de capçalera. Comença el malson de no rebre cap resposta, cap suport. Em diuen: Ves-hi d'urgències, les amigues. La SS però diu: pas a pas, metge de capçalera. L'aina porta els papers al cap, li diuen sí sí però no, res, res.

Diumenge, dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres... al llit. Voltaren, paracetamol, cama immobilitzada, gel. REs més. Esperant una trucada del metge de capçelera. NO em truca, truco, no sap que m'havia de trucar ni tenia cap nota. Genial. Ploro i em desespero. A l'afegit d'estar immobilitzada se suma el fet de no saber cap on anar, si em visitarà un trauma, si em faran una resonància, si hi haurà un fissio en algun moment.

Ploraria molt, comença el meu desesper, la meva ràbia augmenta, no sé com gestionar el que sento. Tants cursos, tallers, hores de teràpia...

Dijous vaig anar a fer-me una resonància pagant. Sembla que els diners estan per això. Encara no tinc l'informe.

Què puc treure, de moment, de tot plegat?

Quin gust poder-se dutxar sola, quin gust llevar-se i anar al lavabo sense patir, quin gust anar pel carrer sola... sé que ho podré valorar molt més quan pugui fer-ho.

Puc treure no enfadar-me amb qui no m'ha donat cap suport, puc treure valorar qui m'està ajudant molt. Puc treure saber que sóc forta. Puc treure agrair que el sol surt i que, des del llit, veig una mica de cel.

I miro sèries, he acabat la darrera d'Orange is the new black; he començat Fleabag, vaig per la segona; he tornar a posar-me les piles llegint i estic escrivint al blog.

Núria, agraeix estar viva. Sí, permet de tant en tant enfonsar-te però només uns minuts. I somriu-te a tu mateixa...




dimarts, 20 d’agost del 2019

Terceres Parts - IV

Doncs... aquí deixo la meva llista.


Ahir comentant el tema amb el G., que està a Tinder, em deia que en faria una i que la penjaria al seu perfil. Que segurament evitaria moltes converses buides, que no porten enlloc, vaja.
Vull conèixer una persona...

(és curiós, la Jana em va fer notar que havia començat dient que volia conèixer una persona, no un home, estic convençuda que creu que el millor que podria fer, com ella, és estar amb dones!)


 Per qui senti atracció física.

Que em provoqui molt de morbo.

Amb qui em diverteixi.

Que tingui molts temes diferents de conversa.

Que no faci servir paraigües.

Que tot i saber que cal conduir per la dreta ho faci per l’esquerra. Que condueixi molt bé. 

Amb un sentit de l’humor semblant al meu.

Que no tingui parella. 

Sense una ferida sentimental encara oberta.

Preferiblement amb fills i si en té ja crescudets i amb valors (els fills).

Amb valors (la persona).

Que sigui esquerrana.

Que faci el primer pas, i el segon. Hombre ya!

Que no estigui grassa. O si ho està, que no m’importi!

Que em miri als ulls quan em parla.

Amb molta memòria si diu mentides.

Que no digui mentides, ni li calgui.

Molt decidida.

Segura de si mateixa.

Treballada emocionalment.

Currante.

Molt lectora, molt llegida.

Amb cultura vital i intel·lectual.

Que la senti a la meva alçada.

Alta, més que jo però sense excedir el 1,90m.

Amb sang a les venes!

Que sàpiga viure la vida, com entenc jo que cal viure la vida.

Que valori el que és, el que té. 

Que em valori molt.

Que hi hagi una bona predisposició respecte de l’Aina i la Jana.

Econòmicament semblant a mi.

Si és pare, que sigui un bon pare.

Generosa.

Que visqui ben a prop!

Que tingui molt de ritme ballant.

Que escolti!

Que no sigui una queixa amb potes.

Que sigui neta, molt neta, tot i que sense obsessions.

Que pensi, raoni, però sense entrar en bucles, que tingui criteri!

Resolutiva.

Activa.

Que sàpiga estimar i ser estimat. 

Que gaudeixi de la muntanya. Que la necessiti. Que, algun dia, fins i tot, hi vulgui viure.

divendres, 16 d’agost del 2019

Terceres Parts - III

És curiós com ajuda a la ment el fet d'escriure, passar a un paper tot allò que ens balla pel cap. Esborrar, afegir, aclarir, negar amb el cap quan llegeixes...


Parlo de mi, en la formació gestalt ens 'matxaquen' molt i ho tinc interioritzat, crec, el fet de parlar en primera persona. Parlo de mi, però em costa fer-ho en primera persona en moments com aquest. Ho intento. Canvio.


És curiós com ajuda a la meva ment el fet d'escriure, passar a un paper tot allò que em balla pel cap. Esborrar, afegir, aclarir, negar amb el cap quan llegeixo...


I així va ser la llista  que vaig escriure amb els trets que la persona amb qui, si mai es donava el creuament d'astres, em decidís a compartir la meva vida havia de tenir: una llista amb esborranys, amb afegitons, amb aclariments, amb negacions i somriures. Una llista compartida des dels inicis amb bons amics que van fer aportacions molt interessants, molt.


Vaig trigar molts dies a incloure-hi un requisit, una necessitat, una exigència: Que no tingui parella. Ja veus!


La R. em va dir: aquesta llista teva (sense ni saber què hi havia escrit) són expectatives!


No, li vaig contestar, són mínims, són l'estima que sento a dia d'avui per mi, són exigències en algun cas i punts negociables en d'altres, però no són expectatives. Que NO tingui parella no és una expectativa: és un requisit sine qua non. No és negociable.


Penjaré la llista, sí, em ve de gust compartir-la.


Uns dies després, en un taller de cap de setmana sobre Constel·lacions familiars amb la Jutta Ten Herkel, li vaig exposar el que havia fet: crear una llista amb allò que desitjava en una persona. Bé, molt bé, ara, em va dir, fixa't en què del que demanes ets capaç de donar.


I sí, era equilibrat, força equilibrat. Sense haver-me'n adonat estava demanant el mateix que per a mi era important, demanava els meus valors, demanava allò que volia, lliurement, donar.


(exacte, no demanava ni puntualitat, ni ordre, touché!)


Recordo comentar-la amb l'A, qui, en poc temps, va fer-ne una per pocs mesos després, gràcies a la llista?, anar a viure amb l'home de la seva vida, si més no, de la seva vida actual; amb la M. a qui va ajudar, llegir la llista, a fer-ne ella una i adonar-se que estava amb una persona que no complia cap dels seus requisits i valors i, finalment, donar el pas de trencar; amb el M. qui, com sempre, s'avançava al que jo anava a dir.

dimecres, 14 d’agost del 2019

Terceres Parts - II

Dissabte, 7 d'abril. I sí, molta por. Havia pres la decisió, l'havia consensuada amb mi mateixa, fins i tot havia fet una 'performance' improvisada amb una interlocutora desconeguda del seu paper, l'Ana, meravellosa Ana.


Anem a passar el dia fora, farem un nou tram del Camí de la costa, la part del Camí per sota de Blanes i per sobre de Barcelona que va assegurar-me que mai faria amb mi. I va fer el tram, sí: de Mataró a Sant Andreu de la Barca. Aquell tram tindrà per sempre més una mirada diferent, per a mi.


No passa res, tot està bé, vols, és el moment, Núria, tranquil·la. L'estimes, no vols cap mal.


Dinem a Mataró, no recordo el lloc. Era un mexicà, potser, sé com tenir una conversa delicada, he estudiat aquest moment, fins al darrer detall fa ja setmanes, com dir a una de les persones que més m'estimo i m'estimaré que no 'sento' que vulgui continuar la vida al seu costat. O no de la mateixa manera. Pot semblar absurd, se me'n fot, però ho havia buscat mil vegades per internet: Com parlar amb la teva parella sense fer-li mal, o tant de mal. Com trobar el moment adequat per una conversa difícil. Com dir adéu amb amor.


Com òsties, joder, posar fi, novament, a tants anys, cony?


Calma, calma, respira. Respiro.


Després de dinar i parlar de temes domèstics, d'intendència, temes del dia a dia pràctics, comencem a caminar: Un tram més, un tram menys.


Començo: No voldria que aquesta conversa et semblés una 'encerrona'.


Anem malament... ja m'ho està semblant. I somriu.


Somriu amb un gest trist, conegut, del qui sap i no vol saber, del qui espera que passi la tempesta, del qui malgrat tot estima i acceptarà...


El primer tram del camí és al costat de la via. Al costat sí o sí de la via, amb el tren a tocar quan hi passa.


(Of tòpic: uns mesos abans el gendre d'uns veïns es va suïcidar llançant-se per la finestra, en presència de la seva parella, quan aquesta li va demanar la separació. No em passarà, em vaig dir, vivim a un sisè, no em passarà, no li diré a casa. Llàstima, no es pot preveure tot, novament, no sabia que el camí passava arran de via, arran de tren, arran d'una mort fàcil, més fàcil.)


No parlem, no em parla. Li he pogut dir unes poques frases, les seves respostes eren les esperades (pel manual de la conversa d'una parella que parla sobre el final de la relació i que vaig trobar per internet amen). No hi ha crits. Plors, sí. Crits, no.


Arribem, un davant de l'altra, a Sant Andreu, al bar de l'estació on agafarem el tren que novament ens portarà a l'origen (una al·legoria), al cotxe.


Busca motius, busca solucions, busquem... i trobem. Els diners no ens permeten marxar de casa a cap dels dos. Continuarem vivint junts, ell a una habitació, jo a la mateixa. Es trasllada ell.


Arribem, en silenci, en cotxe a casa. La casa compartida.


L'ajudo a preparar la que serà la seva nova habitació.


L'A. hi és: Volem parlar amb tu.


M'imagino de què, contesta, m'ho imaginava tant que li he explicat a la Jana per anar-la preparant.


Ploro, ploro molt. Estic molt trista. Ell em diu, fent broma, broma d'una situació molt dolorosa i coneguda: No me quites el protagonismo, debería llorar yo.


L'endemà li expliquem a la J. S'ho pren bé. De moment. Però tot va per dins.


I així passen els dies, les setmanes, els mesos.


Agafem un bungalou a la Cerdanya, hi anem cada cap de setmana. Amb l'excusa de la muntanya, l'excusa d'esquiar, l'excusa de desconnectar, l'excusa no dita d'estar junts.


I aviat fa l'any. Com passa el temps...


Aleshores, un dia, em dic:


Ara, un cop passat l'any de dol, em veig capaç de voler potser intentar conèixer algú. Quina mandra. Quina mandra.


Endarrereixo el moment tant com puc. L'E. de la feina em diu que faci una relació (llista) amb els valors que demano a la persona que vull conèixer i...







dissabte, 8 de juny del 2019

Terceres Parts - I

No sé per on començar. No sé ni tan sols si començar pot ajudar a res. M'ajuda a res.

És un secret. Un secret ben guardat a qui hem volgut guardar-lo. Un secret compartit, necessàriamente compartit en el meu cas, silenciada i absolutament no compartit en el seu cas.

Ningú, ell - Amics importants, jo.

Aquest és el resultat del joc que no ha estat un joc en cap moment. No joc. No diversió. Molta por. Molta seguretat. Molt d'amor.

Tot va començar. No ho recordo. Sí, sí ho recordo. Un dia, érem al sofà com ara, un dissabte a la nit, em vaig adonar que no volia envellir amb ell, no suportava la idea d'un dia, un altre dia, un altre dia, un altre dia amb ell. Un sempre amb ell.

I vaig maquinar un pla dolç.

Poc a poc. No hi ha pressa. Hi ha determinació, pressa no.

Quina és la manera més suau? Menys agressiva? Quin és el camí? I vaig pensar en les microseparacions. No sabia que tenien nom. No sabia res.


Núria dice:
Hace varios meses que he tomado una decisión respecto de mi pareja con la que llevo 28 años.
Ha sido muy doloroso dejar de engañarme, de ocultarme la realidad a mí misma, de aceptar que ya está todo el camino hecho. Mucho. Sigo elaborando el duelo a su lado y sin haberme atrevido a hablar aún con él. Me mata hacerle daño y retraso y retraso el momento. Cierro los ojos y me digo: No pasa nada, oculta lo que has visto. Ocúltatelo, y sigue con él, sigue la vida con la que llevas más de la mitad de tu vida, Núria…
Pero entonces quien sufre es mi cuerpo por no ser coherente, por pretender tapar lo reconocido.
¿Qué hago? ¿Cómo hablo con él? ¿Cómo hago el menor daño posible tras haber ‘despertado a mi realidad’que, por desgracia, no es la suya?
Gracias, V., gracias.


V.dice:


Muchas gracias por compartir. Creo que te estás haciendo mucho daño a ti misma con ese machaque. No tienes culpa de nada, las personas cambiamos y nuestros sentimientos también, y muchas veces el mayor daño que le podemos hacer a alguien es con el silencio y la falta de sinceridad. Piensa en lo que te gustaría a ti si fueras él.
¿Cómo decírselo? Con amor, con respeto, con cariño y con lo que tú creas que puede ayudaros a ambos en ese momento. Por supuesto, tú eliges hasta donde es necesario contar y a partir de dónde es un dolor gratuito.
Un fuerte y cariñoso abrazo,
V.



Ara sí sé. O crec saber. I m'il·lusiona saber. Sí.

Poc a poc.

No se'm fa l'hora mai d'arribar a casa.

Tinc tants plans.

El llit és gran i em costa dormir.

Canvio de llit.

Els horaris són uns altres.

Si arriba, marxo; Si marxa, arribo.

Silencis, silencis, silencis.

Arriba el 7 d'abril.

Un escrit al blog, i por, molta por.



divendres, 7 de juny del 2019

Cent Cims al meu ritme


  1. Canigó. Crec que és dels pocs cims que he repetit. Possiblement, com a molt, el Matagalls.
  2. La Gallina Pelada
  3. Carlit
  4. Castell de Burriac
  5. El Cogul
  6. La Mola de Sant Llorenç de Munt
  7. La Morella
  8. El Turó de l'Home
  9. Les Agudes
  10. El Matagalls
  11. La Miranda de Santa Magdalena
  12. Montalt
  13. Penya de Sant Alís
  14. Pica d’Estats
  15. Pollegó Superior (Pedraforca)
  16. Puig Castellar
  17. Puig d’Olorda
  18. Sant Jeroni
  19. Sant Pere Màrtir
  20. Sant Ramon
  21. Sant Roc
  22. El Suï
  23. Tagamanent
  24. Tossa Plana de Lles
  25. Turó de la Magarola
  26. Turó de Montgat
  27. Turó de Montsoriu
  28. Turó d’en Galzeran
  29. Turó d’Onofre Arnau
  30. Puig Madrona
  31. Puigmal
  32. Puig de la Mola – Garraf
  33. Puigsacalm
  34. Pic dels Moros. El fem amb la Maite, amb neu, una mica molt sense saber què ens trobarem.
  35. Turó de Bell-Lloc
  36. Punta Curull
  37. La Penya del Papiol
  38. Pedracastell o La Creu de Canet 
  39. Balandrau (2.590) des de la Creu de Fusta (1.594). Desnivell: 996m. Prop de 5:30h. 13 de juliol de 2019. El Miguel i jo. Recollim dues noies per la pista asfaltada que pujar des de Tregurà, fins a la Creu. La majoria de cotxes pugen fins el Coll de la Gralla estalviant-se prop de dues hores però no vam voler ferho així. Contents, pujant (i també al tram final) ens vam trobar amb una parella increïble: Ella, una noia que no arriba als 30, cega, agafada confiada a la seva parella (Tete, li diu, és el seu germà?). Dos gossos faran el camí amb ells. Buf, m'impressionen molt, molt. I m'alegren el dia: no està tot perdut. 
  40. El Puig de les Agudes (1.976m Ripollès) des de Setcases (1.279). Gairebé 700 m de desnivell que hem fet tirant pel dret en 1h40'. Jo, el Miguel mitja hora menys. Em sap greu que m'esperi i m'esperi, però en el fons ja estem acostumats a aquesta manera de fer muntanya. 3h en total. 14 de juliol del 19, i celebrant 25 anys del primer matrimoni (dinant molt i molt bé a la Fonda Rigà, més que recomenable). Fonda Rigà a Tregurà, Bru-tal.
  41. El Pic del Vent o el Farell (815m). 28 de juliol de 2019. El meu pare és de Caldes, bé, el meu pare va néixer a Caldes. Sóc mala filla si no sé quan va marxar d'allà cap a Suïssa? D'acord, doncs no ho sé. El cas és que de ben petites hi anàvem la família allà a veure la Iaia, la tieta, els tiets i cosins i hi passavem el cap de setmana. També anavem als Avellaners, una casa que hi tenien a una urbanització de les afores de Caldes (no crec que aleshores li digués ningú urbanització, en fi). Allà vaig aprendre a anar en bici, em vaig fer un tall de 8 punts al peu, i vaig ser molt feliç. Poc temps, però molt feliç. Resumint, avui hi hem tornat. Un altre cim, un més. Un menys.
  42. Volcà del Croscat (789 m). 3 d'agost de 2019. Hi anem d'acampada (maleït moment haver triat un càmping per acampar ple de nens i pares maleducats) la J, ell i jo. L'excursió al Croscat és una volta sencera des de l'aparcament, passant per Santa Margarida, un tram de la Fageda i la pujada al Croscat. Diferents indicacions no aconsellen la pujada per risc d'esllavissades, tanmateix si està al 100 cims és que 'tan perillós' no és. I el fem. Jo, acabo amb una pàjara impressionant. Com penso que només he tingut un altre cop a la vida. Només portem aigua i fa molta calor, molta. Ens calen sals, minerals, sucre... digo jo. I finalment, com no, un vichy. Gràcies. Dinem a Santa Pau al restaurant Masnou.
  43. El Puigpedrós (2.914m). 10 d'agost de 2019. Anem amb la colla dels Perquisapunti. Pugem, en plan senyoritos ell i jo divendres 9. Sopar, dormir i esmorzar. Cim. Sopar, dormir i esmorzar. Sí, els diners no donen la felicitat blablabla però va de puta mare tenir-ne per permetre't luxes. La pujada són 3 hores. La baixada 2.30. El cim grimpador, amb raó es diu PuigPedrós. A dalt bufa el vent, però s'agraeix, després de tants dies de calor: Emporteu-vos-en una mica, diu ell.
  44. Sant Salvador de les Espases (413m). 15 d'agost de 2019. Ell i jo. Una pujada a ple sol. A dalt una ermita, una mena de construcció amb taules (diuen que 'obren' bar dijous i diumenge, però a l'hora que arribem no hi queda ja ningú, si n'hi hagut, de bar), amb una família que esmorzar/dina. Fora una parella amb un gos que m'ha enamorat: Un podenco andaluz. En prenc nota. Dinem a Monistrol, a la Brasseria Can Ibars. Genial tot.
  45. Puig de l'Àliga
  46. Montbarbat
  47. Montcaubo o Lo Calbo (2.291) - Pallars Sobirà. 15 de setembre 2019.Vistes 360 graus per flipar. Dinem a Sort, Eskalarre Rock.
  48. Campirme (2.624) des del Refugi de la Pleta del Prat. Senzillament espectacular. Imprescindible. 16 de setembre 2019.
  49. Tuc de la Llança (2.659). Des del parquing del Port de la Bonaigua. 17 de setembre 2019. Restaurant La Abuela a Vielha.
  50. Torreta de l'Orri (2.436) des de l'estació de Port Ainé. Pallars Sobirà. 18 de setembre 2019. Dinem a l'Eskalarre Rock.
  51. Tuc de la Cometa (2.445) des de l'estació 'abandonada' de Llessuí. 19 de setembre 2019. Dinem molt i molt bé a LoPigal, Casa Kiko a Llessui.
  52. Lo Tèsol (2.700) des de la pista que puja de MonNatura. Boira, molta boira, risc de pluja. Nervis, molts nervis però... quina meravella de cresta final. La baixada, per la canal, gens recomenable. 20 de setembre de 2019
  53. Bellmunt (1.228). Ara repassant cims essencials m'adono que aquest el vam fer l'any passat. S'hi pot pujar gairebé fins a dalt en cotxe, sé que això em va 'tocar' una mica. Recordo la creu. Nosaltres vam pujar caminant, eh?
  54. Cap del Verd (2.282m). Cim senzill i amb unes vistes 'espectaculars' del Solsonès, el Bergadà i l'Alt Urgell. Molt recomanable. Hi hem anat avui 06 d'octubre del 19 (29 anys després del primer petó al concert de la Tina Turner) amb una bona colla dels Perquisapunti. 
  55. Puiggraciós (808,08m). Mira, si més no: hem rigut. No sabíem com era el cim, la sortida l'hem feta del Santuari, una estona després, poc, vint minuts, el Miguel em diu: Parece que hemos pasado de largo por el cim. I sí, una torre de guaita i unes restes (perquè ens ho diuen els qui seguim a Wikilocs, no perquè ho veiem clar) ens confirmem que hem arribat, i passat de llarg, pel cim Puigraciós. Riem mentres fem la foto. Un cim en vint minuts, la ruta ve després. Una ruta maca pels Cingles de Bertí (on anem trobant-nos per la pista quads, motos, bicis, cotxes) i acabem dinant, sols, i amb unes vistes espectaculars (que diria la Maite) a la taula de pedra d'un fantàstic mirador. Paga la pena, sí. 12 d'octubre de 2019 dia de la bandera espanyola i el fanal. Amén.
  56. Puig Cendrós (499m). Fem una sortida matinal i senzilla des d'Olesa de Montserrat amb un grup eclèctic però on tothom ens hem sentit a gust. Genial. I un cim més. 
  57. Puig de Sant Cristau (1.011m). Amb els Perquisapunti. Vam fer-ne aquest i dos més encara, el miguelito i jo. 
  58. Serra de Pinós (928). Solsonès. El primer cim després de l'operació de lligaments. Amb una crossa. O amb dues? Dinem, com gairebé sempre que dinem fora, de puta mare, a l'Hostal de Pinós.
  59. Mirador del Pla de la Llet (Alt Urgell).
  60. Puigllançada (La Cerdanya). Vinga, tenim un parell d'hores lliures (en el meu cas amb ressaca inclosa) en fem un de senzill? Ommmmmm. Però he de dir que el genoll dret i el peu esquerre s'han comportat. Els dits de la mà (Raynaud) m'han fet una mica la guitza. Però feliç. Hem dinat, moooolt a gust, al restaurant de l'estació de l'Alabaus!
  61. El Roc Beneidor. Dinem a Bescaran, a La Canal.
  62. Comabona. Buf. Dinem a Montellà, a Cal Tupinet.
  63. Sant Sadurní de Gallifa. Vallès Occidental. Dinem/Berenem a Sant Feliu de Codines, a la plaça de l'Ajuntament, al Frankfurt.
  64. Lo Torn. Baix Camp. 
  65. Els Bessons. Les Garrigues. Dinem a Blancafort a l'Arravaló.
  66. Turó Ros. Dinem de puta mare al Ristol de Viladecavalls.
  67. Cim de la Cova Gran. 
  68. Talaia del Montmell. Tots dos cims en un dia de molta calor i on el genoll que m'he de tornar a operar ha patit força. Ha vingut l'Aina. Acabem prop de les cinc i anem a dinar al Passeig a Calafell. Anècdota dels mitjons. Feliç.
  69. Turó de Bellver i
  70. L'Enclusa. Tots dos cims en un cap de setmana de molts quilòmetres per passar-lo amb l'Aina i la Jana (que està currant a Manresa).
  71. Montcau i la Cova Simanya. Una temperatura magnífica, ahir nit va ploure i el dia ha acompanyat. Curteta però amb unes vistes brutals. Dinem a Mura, a L'Hostal.
  72. Sant Patllari. Dinem al Quatre Estacions de Banyoles, genial! Cafè a l'Estany.
  73. Torre Alta (Castell Ferran). Una tonteria però que a la baixada, pels genolls, m'ha fet patir. Dinem a una pizzeria, El Punt, a Monistrol de Montserrat.
  74. Pic Negre d'Envalira (Andorra). Dinem al Carlit de neu.
  75. Pic de Tristaina (Andorra) 
  76. Sant Marc de Brocà (Berguedà) - Vam dinar bocates a l'Hostal Santuari de Paller
  77. Turó de la Torre o de Castellnou (Bages) - Cal Toni a Santpedor
  78. Puig Cadiretes (Gironès) - Dinem a La Roca de Tossa. Primer cim després de l'operació de març.
  79. Puig de Sant Miquel (Anoia) - Entre Catas
  80. Cogulló de Cal Torre (Bages).
  81. Puig d'Agulles. (Alt Penedès - Baix Llobregat). Mica en mica. Molt mica en mica. Però endavant. Dinem (deu meu com senta de bé la cervesa després de la calor) al Celler de l'Ordal.
  82. Puig de la Creu (Castellar del Vallès). Dinem a Sentmenat al Cafè del Coro.
  83. Montau (Olesa de Bonesvalls). Amb la Montse i la Neus. Vermutet a Olesa de Bonesvalls.
  84. Puig de la Caritat (L'Estany. Moianès). Dinem a l'Hostal Grau on retrobo la Neus mil anys després.
  85. Montclar pels Carcaixells (Baixa Empordà). Dinem de conya al restaurant Bell-Lloc.
  86. Creu de Gurb (Osona). Dinem a Sant Hipòlit a Can Liró.
  87. Montpalau (Pineda de Mar). Dinem, també amb l'Aina que s'ha apuntat a l'excursió, al Restaurant Banys La Gavina de Calella. Després gins a Badalona amb la Nicole i companyia.
  88. Turó de Montcada (Vallès Occidental). Quin cim més inesperadament xulo!
  89. Turó del Carmel (Barcelona. Barcelonès). Soleta!
  90. Puig de Sant Antoni (Albinyana. Baix Penedès). Solets de cap de setmana! 
  91. La Mola de Bonastre (Tarragonès). Solets! Finde a Mas Boronat.
  92. Cim del Còdol de Castellar (Granera). El Miguelito i jo sols.
  93. Pic de Cataperdís (Andorra). Dinem, picnic, a la zona de Bar-restaurant La Coma. Amb els Perquisapunti.
  94. El Tossal Gros (Prenafeta). Dinem al Bon Àrea (Montblanc) i sopem a La Parada (Vallclara).
  95. Puigcabrer (Picamoixons). Dinem al Racó de la plaça (La Riba) i sopem a la Fonda Toldrà (Ulldemolins).
  96. Roca Corbatera (Priorat). Bru-tal. Dinem ja a Barna, al Virona.
  97. La Torre d'Eina (Vall de Núria) i
  98. Noufonts. Buf, quina puta passada poder fer aquests dos cims, gairebé vuit hores (amb aturades per esmorzar, dinar, fer fruita, treure'm la bota del peu esquerra i fer-me massatges, posar-me crema per suportar el dolor del Neuroma... però paga la pena. Molt. Moltíssim). Sopem al XIX de Queralbs.
  99. La Fita Alta
  100. Tossal de la Moradilla. Fem tots dos cims el mateix dia que marxem de vacances (tres setmanetes). Dinem al Viena de Lleida. 
  101. Puig de la Cabrafiga (Pratdip). Dinem a El rebost de la Nuri a Masboquera. Havent dinat veiem que tenim el vidre del cotxe darrere del conductor esquerdat. Ommmm.
  102. El Montsianell. Ens mullem, especialment jo, com crec que mai abans. Bon senyal que plou. No tot està perdut. Dinem al càmping l'Ametlla, on som aquests dies.
  103. Sant Simplici. Dinem a La Porketa, a Calafell
  104. Castellsapera. Dinem, després de molt voltar, a una granja, un plat combinat a Matadepera.
  105. Puig Vicenç (Vallirana). Dinem a El Casino Vallinarenc.
  106. Collbaix (Sant Joan de Vilatorrada). Restaurant Juncadella esmorzar de forquilla.
  107. Castell de Llívia. Cervesa a Llívia, dinem al càmping.
  108. El Garrofí. Dinem al càmping.
  109. Roca Gran des de Martinet. Dinem al càmping.
  110. Tossal Gros des de Talltendre. Una excursió fantàstica, pena de la baixada que m'ha matat els genolls... Dinem a Can Jou a Bellver. Per mi de puta mare, el Miguel és més exigent. Bah!
  111. Roca Roja. Benavent. Dinem, un arrós de muntanya per caure de cul, a Lo Ponts de Ponts.
  112. Els Munts. Sant Boi de Lluçanès. Dinem, molt, molt bé a Ca la Cinta, a Sant Agustí de Lluçanès.
  113. Santuari de Cabrera. M'he enamorat de la fageda... quina preciositat! Brasseria Cal Carreter. 
  114. Cim de l'Oratori. Pluja, cotxes amb rodes punxades, nosaltres ens colem en un Panda puta mare. Dinem al càmping d'Organyà on dormirem dues nits.
  115. Santa Fe, Organyà. Dinem a Tres Ponts, a Organyà. 
  116. Roc de les Tres Creus. Dinem a Solsona al Restaurant Mare de la Font. Brutaaaaaaaaaaaaal!
  117. Puig Cornador. Alpens. Dinem a la casa d'Alpens.
  118. Puig Alter. Súria. Restaurant Vinarós.
  119. Castell de Besora. Santa Maria de Besora. Cal Ras (Campelles)
  120. Bony de la Pica. Andorra/Alt Urgell. Dinema a Ordino.
  121. Pic dels Pedrons. Andorra. Dinem a Pas de la Casa a Les Delícies. Patim en primera persona allò del fals cim... cullons, com fot!
  122. Les Solius. El fem amb la Maribel. Dinem a Begues.
  123. Castell de Sant Miquel.
  124. Gra de Fajol, conjuntament amb
  125. Les Borregues. Tots dos des de Valter 2000. Dinem al cim de Les Borregues.
  126. El Costabona per la Collada Fonda. Flipant que donem una mica d'aigua a una guineu. 
  127. Bastiments
  128. Montaspre. Com m'està enamorant la muntanya en aquesta zona de Tarragona.
  129. Morral de Cabra Feixet
  130. La Tossa de Tivissa. El fem amb el tio Luis Mari. Després anem amb ell a Cambrils i allà dinem a casa seva amb la tia Reme i fem cafè amb tots els altres tiets.
  131. Molló Puntaire. Brutal, quines vistes, quines formacions a la muntanya. 
  132. Castell de Torroella de Montgrí. Increïble la penya, gent pujant amb xancles de dit. Fli-po. Dinem, genial, a Camelot a Torroella.
  133. El Taga. Una forta pujada per una curta excursió. Preciosa boira des de dalt. Massa gent a la creu. Dinem a Taverna de nit a Ribes de Freser.
  134. Els Àngels des de Juià. La fem el 2 de desembre del 23.
  135. Puig Segalar. Amb la colla de Perquisapunti. 3 de desembre del 23
  136. Tossal de Lletó (des d'Arsèguel). Passem el cap de setmana a La Seu (Arfa).
  137. Castell de SAnt Gregori. Amb la colla dels Perqui.
  138. Serrat Alt des de Vilaseca. Per fi ha plogut i el terra està relliscós, s'agraeix tot i les caigudes.
  139. Sant Roc. La vam fer (la primera excursió que vam fer amb ells) amb els Perqui el 04/03/2018.
  140. Sant Martí Xic. 10 de febrer de 2024, cauen quatre gotes. Anem amb la Maribel i el Manolo i després dinem al Restaurant Can Pairot (Sant Cecília de Voltregà).



Nota FEEC:

A partir de dia 1 de juliol de 2019 per superar el repte caldrà assolir un centenar de cims d’un llistat de 150 que es consideren “essencials”He marcat en vermell els cims, fets per mi, que formen part d'aquesta relació que la FEEC considera essencials.








































dimarts, 7 de maig del 2019

Pel·lícules 2019

GENER

1 - Dogville - Lars Von Trier (2003)

2 - La venus de las Pieles - Polanski (2013)

3 - Still Walking - Hirokazu Koreeda (2008)

4 - Roma - Alfonso Cuarón (2018)

5 - Mala hierba - Kheiron (2018)

6 - El Padrino - Francis Ford Coppola (1972)


FEBRER

7 - Mi vida como un perro - Lasse Hallström (1988)

8 - El Padrino II - Francis Ford Coppola (1974)

9 - Green Book - Peter Farrelly (2018)


MARÇ

10- Cold War - Pawel Pawlikowski (2018)

11 - Atraco perfecto - Stanley Kubrick (1956)

12 - Cafarnaúm - Nadine Labaki (2018)

13 - Persona - Ingmar Bergman (1966)


ABRIL

14 - Secretos y Mentiras - Mike Leigh (1996)

15 - El hijo de Saúl - László Nemes (2015)

MAIG

16 - Caramel - Nadine Lebaki (2007)

17 - Quién te cantará - Carles Vermut (2018)

JUNY

18 - James y el melotocón gigante - Henry Selick (1996)

19 - American History X - Tony Kaye (1998)

JULIOL

20 - Els dies que vindran - Carlos Marques-Marcet (2019)

21 - No amaràs - Krzysztof Kieślowski (1988)

22 - Cirkus Columbia - Miki Manojlovic (2010)

AGOST

23 - Érase una vez en Hollywood - Quentin Tarantino (2019)

24 - Kill Bill I - Quentin Tarantino (2003)

SETEMBRE

25 - La persecución - Jean-Baptiste Léonetti  (2014)

26 - Alma salvaje - Jean-Marc Vallée (2014)

OCTUBRE

27 - Joker - Todd Philips (2019)

NOVEMBRE

28 - Incendis -  Denis Villeneuve (2010)

DESEMBRE 

29 - Las tres caras de Eva - Nunnally Johnson (1957)

30 - Ida - Paweł Pawlikowski (2013)

31 - Historia de un matrimonio - Noah Baumbach (2019)


diumenge, 20 de gener del 2019

Llibres 2019

Aquest any tinc uns quants reptes en ment. Un d'ells és tornar al bon hàbit de llegir un llibre cada setmana. Abandonar una mica les sèries de ben segur que em serà de gran ajuda.




Gener

1 - Tres nits de torb i un cap d'any - Jordi Cruz (molt, molt dur pels qui coneixem el Pirineu, i pels que no, pels qui estimem la muntanya)

2 - El cero y el infinito - Arthur Koestler (lectura necessària per una Leninista de pro com jo)

3 - Una tendra donzella - Joyce Carol Oates (encara no sé què opinar-ne, m'ha sabut a poc... a molt poc)

4 - Los niños tontos - Ana Maria Matute (són aquells llibres que em llegeixo perquè la Jana 'ha de llegir' i em recomana)

5 - Hozuki, la libería de Mitsuko - Aki Shimazaki (com necessitava literatura japonesa, per deu!!)

6 - El hombre en busca de sentido - Viktor Frankl (era un dels pendents eternament...)


Febrer

7 - Vindicación de los Derechos de la Mujer - Mary Wollstonecraft (m'està costant de llegir que lo flipes)

8 - Signatura 400 - Sophie Divry

9 - Si duele, no es amor - Sílvia Congost


Març

10 - Arrancad las semillas, fusilad a los niños - Kenzaburo Oé (crec que fa temps que li tenia ganes)

11 - El miracle de l'atenció plena - Thich Nhat Hanh (ommmmmmmmmmmmm)

12 - Tren a Puigcerdà- Blanca Busquets (a veure...)


Abril

13 - L'esbós - Sílvia Bel (poesia)

14 - Tornar a casa - Yaa Gyasi (genial, molt molt recomenable)

15 - La ley del espejo - Yoshinori Noguchi

16 - El príncipe de la niebla - Carlos Ruiz Zafón

Maig

17 - Aprendre a viure, aprendre a morir - Albert Parareda (necessito més i més treballar la meva mort, la d'aquells que m'estimo...)

18 - Qué harías si no tuvieras miedo - Borja Vilaseca

Juny

19 - Tú no eres como otras madres - Angelika Schrobsdorff

Juliol

20 - La muerte: Un amanecer - Kubler Ross

Agost

21 - Salvaje - Cheryl Strayed

Setembre

22 - Toda la verdad de mis mentiras - Elisabet Benavent

Octubre

23 - A sangre fría - Truman Capote

24 - La gente feliz lee y toma café - Agnés Martin-Lugand

25 - Hablar solos - Andrés Neuman

26 - El alcohol y la nostàlgia - Mathias Enard

Novembre

27 - Querido Miguel - Natalia Ginzburg

28 - El Krank - Isabel-Clara Simó

29 - Intimidad - Hanif Kureishi

Desembre

30 - L'arxipèlag del gos - Philippe Claudel

31 - En la mitad de la vida - Kieran Setiya



dissabte, 7 d’abril del 2018

14 - De Lloret de Mar a Blanes

Han passat molts mesos, la vam fer el 24 de setembre de 2017.

Tinc pocs records.

Va ser una etapa bonica, fàcil, agradable de fer i compartir.

Però, malauradament, des d'aleshores ha plogut molt. Molt.

Adéu (sense accent segons l'Institut d'Estudis Catalans) a una etapa que tanca un cicle, adéu al camí nord de la costa catalana. Ara estic en un altre camí, el de Barcelona a Blanes. Res a veure. Tampoc ho pretenc.

I sí, aquest escrit té també un doble sentit. Una doble lectura. Una metàfora amagada.




diumenge, 25 de març del 2018

La mania de no deixar res a mitges


No sé si té nom o és una síndrome, o potser és una tara de la personalitat, o només és una autoestima baixa: Que ningú pateixi, que ningú s'ofengui, no fer mal a ningú, que tot resti en ordre, en l'ordre diví que diu l'Elena, que cada cosa tingui el seu lloc i cada lloc una cosa ben col·locadeta.

I mentrestant només hi ha una persona que surt, digue-m'ho així, tocada. Tocada, perjudicada, dolguda, trista, sense ànims, desfeta, callada, enrabiada amb ella mateixa.

Us explicaria el per què de tot plegat però encara no toca. De moment vaig fent i qui dia passa any empeny.

Estic malmenjant i malbevent com si així el problema es resolgués. No trencar amb res, no dir no, no deixar un llibre a mitges, ni una relació, ni llençar el passat... arrossegant-lo, arrossegant-lo com una motxil·la plena d'andròmines inútils, com l'abric amb pedres de la Virgínia que, necessàriament, et porten a la mort segura.

Poc a poc, però estic cansada, molt cansada.

No és la depressió. No tinc un episodi depressiu.

Tot arriba, i un dia, sabré deixar un llibre a mitges sense sentir-me'n culpable, sabré marxar dels llocs, sabré dir no a un company a la feina, sabré respectar el que necessito i, sabré, n'estic convençuda, trencar una relació, dues, tres, que no m'ajuden a créixer. Malgrat el vertígen, la culpa, el neguit, la desesperança.

Potser sí que tot està per fer, i tot és possible (malgrat el procés, n'estic convençuda que Catalunya serà una República algun dia, el dia, que com jo, assumeixi que pot, que s'ho mereix, que hi ha camí i que si no n'hi ha només cal caminar per anar-lo fent).


dimarts, 23 de gener del 2018

Una Puta Melda!

Una puta melda és un video que s'ha fet famós arran de l'APM. Puta melda és el que diu un nen quan se li pregunta què li sembla el mural... una puta meeeeeeeeeeeeeeeelda, què?, una puta melda!

Això penso jo del dia d'avui. I del dia d'ahir! Una puta melda!

I tanmateix, quines coses, tinc salut. I les guapes tenen salut. I ell té salut. I mons pares tenen salut. I les meves germanes tenen salut. I la família de la meva germana gran té salut.

Però sento que aquests dies han estat una puta melda.

I sabeu què? Que no tinc ganes d'explicar-vos el motiu. Si més no, no avui.

Au, mireu el video!


diumenge, 7 de gener del 2018

Llibres 2018

Comencem, comencem, aquest any té bona pinta... encara he d'afegir els del 2017 darrers però amb tanta mani, tanta concentració, tant procès, tant de 155 el cert és que no vaig llegir gaire, vaja gaire per no dir que gens.

Paraula que em poso les piles, ho necessito!

GENER

1 - La verdad y otras mentiras - Sascha Arango (me ha divertido, pues sí, y encima me ha enganchado de nuevo a la lectura... por favor, que el ritmo no pare... Y que el procés continúe, lalalala.)

2 - En las nubes - Ian McEwan (de momento, curioso, yo también suelo vivir en las nubes...)

3 - La biblioteca de los libros rechazados - Davide Foenkinos (club de lectura amigÜita invisible con Mariela)

Febrer

4 - La forma del aigua - Camilleri

5 - Un tros de cel - Isabel-Clara Simó (què se n'ha fet de la Simó destructora? Ens fem grans, i perdem ràbia?)

6 - Los dieciséis árboles de Somme - Lars Mytting (o jo sóc rara, que sí, o costa molt imolt d'entrar-hi i de cop, zasca, resolt)

Abril

7 - El olor de las casas de los demás - Bonnie-Sue Hitchcock (Alaska...)

Maig

8 - La melancólica muerte de Chico Ostra - Tim Burton

9 - Les set caixes - Dory Sontheimer

10 - Morir no es lo que más duele - Inés Plana (començo dia 21)

Juliol

11 - Regreso a Berlín - Verna B. Carleton

12 - El proceso Hoffman - Tim Laurence (buf, i buf)

Agost

13 - Hasta nunca, mi amor - Massimo Carlotto

14 - Dins el riu, entre els joncs - Antoni Munne Jordà

15 - Los cuatro acuerdos - Miguel Ruiz

16 - Cuaderno de trabajo de los Cuatro acuerdos - Miguel Ruiz

Setembre

17 - Sis històries al voltant d'en Marius - Jordi Sierra i Fabra

18 - Laëtitia o el fin de los hombres - Ivan Jablonka

Octubre

19 - Les veus de la ciutat - Jordi Sierra i Fabra

20 - El cuaderno de Rutka - Rutka Laskier

21 - Amor se escribe sin hache - Jardiel Poncela (inacabada)

22 - Els guapos són els raros - Agnès Marquès

Desembre

23 - La acusación - Bandi (no estic llegint una merda... les sèries m'aculturitzen, coi!)

diumenge, 10 de setembre del 2017

13 - De Tossa de Mar a Lloret de Mar

Dissabte 19 d'agost (aniversari del Txatxo Luís), set hores caminant (incloc l'entrepà que vam fer a Cala Canyelles i un bany necessari a Cala Morisca), calor, xafogor però no sol en excès, sols ell i jo.

Sortim de casa cap a les deu (matinar???) perquè vam buscar per internet i hi havia un bus que sortia de Lloret, on voliem deixar el cotxe, cinc minuts abans de les onze. No vam pensar en què deixar el cotxe a Lloret no seria senzill, ni tampoc que, com darrerament m'ha passat, els horaris per internet dels busos (en aquest cas Pujol) difereixen dels horaris reals. O sóc jo que no sé mirar-ho bé, en fi...

Agafem el bus, doncs, a les 11:20 cap a Tossa (el cotxe l'hem deixat no sé pas on però no lluny de l'estació, tampoc a prop, vaja). Nosaltres i no sé quants italians més. Arribats a Tossa esmorzem a la grangeta on ho vam fer la darrera etapa. Sí, som animals de costums, sobretot jo, molt rutinària. Darrerament sento que la necessito més que mai, em faig gran i blablabla... ja n'he fet 48.

Cap al passeig, som-hi! Enfilem cap el Castell però ell no vol arribar a dalt de tot, és molt cabut, i jo, en aquests casos, no discuteixo, comencem la ruta. Està poc marcada, pel Xevi Blancafort sabem que la ruta o es fa per Gr92 o és difícil de resseguir. Així que trampegem. Cales, urbanitzacions, cales. Fins arribar a la Morisca. Allà veiem la casa del rus, o kurjestaní, o el que sigui. La tanca de la casa fa que el gr92 es desviï. Aix. Baixem a cala Morisca i ens hi banyem. És un gust. Veiem gent que, de ben segur, hi porta tot el dia, nosaltres, amb un banyet en tenim prou, de platja.

Enfilem cap amunt. Llegim el rètol que els rusos o kurjestanís o el que sigui, hi han posat a l'entrada de la finca (avui tenen una celebració especial, fa anys no sé qui): una càmara ens segeuix els moviments i el rètol ens avisa que, malgrat que hi podem entrar-hi (si tenim nassos tenint en compte el que he anat llegint) el camí queda tallat en tres-cents metres.

Tirem endarrere i seguim 'pel nou traçat del gr'. Estem cansat quan arribem a Cala Canyelles i encara no hem dinat. Al restaurant on en vàries ocasions havíem dinat de joves fem un entrepà i una cervesa per tot seguit continuar el camí.

Set hores després d'haver iniciat la ruta arribem a Lloret. Déu meu, quina ciutat, poble, o el que sigui, més turística! Allà ens hi esperat el cotxe.

Nova ruta feta, ara només resta el tram final fins a Blanes, em penso que la resta, els hauré de fer tota sola. O t'hi apuntes?